Klara Dan von Neumann
Klara Dan von Neumann (Budapest, 18 d'agost de 1911 - San Diego, 10 de novembre de 1963), nascuda Dán Klára, fou una informàtica teòrica hongaresoestaunidenca, considerada una de les primeres programadores d'ordinadors.[1]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (hu) Klára Dán  18 agost 1911 Budapest (Hongria) |
| Mort | 10 novembre 1963 (52 anys) San Diego (Califòrnia) |
| Causa de mort | suïcidi, ofegament |
| Formació | institut Pálné Veres (–1929) |
| Activitat | |
| Camp de treball | Ciències de la computació |
| Ocupació | informàtica, matemàtica, patinadora artística sobre gel, inventora |
| Ocupador | Laboratori Nacional de Los Álamos |
| Esport | patinatge artístic |
| Participà en | |
| 1939 | Projecte Manhattan |
| Família | |
| Cònjuge | Carl Eckart (1958–1963) John von Neumann (1938–1957) |
Primers anys
modificaVa néixer a Budapest el 18 d'agost de 1911, en una rica família jueva, filla de Károly Dán (Diamant) i Kamilla Stadler.[2][3][4] El seu pare havia servit prèviament a l'exèrcit austrohongarès com a oficial durant la Primera Guerra Mundial, i la família es va traslladar a Viena per escapar de la República Soviètica Hongaresa de Béla Kun. Un cop derrocat el règim, la família es va traslladar de nou a Budapest. La seva família era rica i sovint feia festes on Dán es reunia amb molta gent.
A 14 anys, Dán es va convertir en campiona nacional de patinatge artístic.[3] Va assistir al Veres Pálné Gimnázium a Budapest i es va graduar el 1929.[5]
Dán es va casar amb Ferenc Engel el 1931 i Andor Rapoch el 1936.[6] Va conèixer el matemàtic hongarès John von Neumann durant un viatge que va fer a Budapest abans de l'esclat de la Segona Guerra Mundial.[7] El 1938, el primer matrimoni de von Neumann va acabar en divorci, i Dán es va divorciar de Rapoch per casar-se amb ell.
Treball
modificaDesprés de les seves noces, Dán va emigrar als Estats Units amb von Neumann, on va exercir de professor a la Universitat de Princeton. El 1943, von Neumann es va traslladar al Laboratori Nacional de Los Alamos a Nou Mèxic per treballar en càlculs com a part del Projecte Manhattan Dán va romandre a Princeton fins al 1946, treballant a l'Oficina d'Investigació de la Població de la universitat.[4]
Després de la guerra, Dán es va unir a von Neumann a Nou Mèxic per programar la màquina MANIAC I, que podia emmagatzemar dades, dissenyada pel seu marit i Julian Bigelow.[5][8][9] Després va treballar a l'ENIAC (Electronic Numerical Integrator and Computer) en un projecte amb von Neumann per produir la primera predicció meteorològica reeixida en un ordinador. Dán va dissenyar nous controls per a ENIAC i va ser-ne un dels seus principals programadors.[10][11] Va formar un grup de persones extretes del Projecte Manhattan per emmagatzemar programes com a codi binari,[4]
Després de la mort del seu marit per càncer el 1957, Dán va escriure el prefaci de les seves Conferències commemoratives de Silliman. Les conferències es van publicar el 1958[12] i posteriorment van ser editades i publicades per Yale University Press com a The Computer and the Brain.[13]
Dán es va casar amb l'oceanògraf i físic Carl Eckart es va traslladar a La Jolla, Califòrnia. Va morir el 1963 en estranyes circumstàncies: després d'abandonar una festa en honor de la guanyadora del premi Nobel Maria Göppert-Mayer, el seu cos es va trobar a la platja de La Jolla. L'oficina del forense de San Diego va catalogar la seva mort com un suïcidi.[3][14]
Referències
modifica- ↑ Devlin, Keith. «John von Neumann: The Father of the Modern Computer» (en anglès). Mathematical Association of America. Arxivat de l'original el 2017-08-29. [Consulta: 9 gener 2021].
- ↑ Chen, J; Lu, Su-I; Vekhter, Dan. «Von Neumann and the Development of Game Theory» (en anglès). Arxivat de l'original el 2012-06-26. [Consulta: 31 març 2012].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Dyson, George. Turing's Cathedral: The Origins of the Digital Universe (en anglès). Nova York: Vintage Books, 2012. ISBN 978-1-4000-7599-7. OCLC 843124457.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Witman, Sarah «Meet the Computer Scientist You Should Thank For Your Smartphone's Weather App» (en anglès). Smithsonian. Smithsonian Institution [Washington, D.C.], 16 d juny 2017. ISSN: 0037-7333 [Consulta: 17 febrer 2020].
- ↑ 5,0 5,1 «Finding Aid to the Collection in the Library of Congress» (en anglès). Library of Congress, 2014. Arxivat de l'original el 2017-07-02. [Consulta: 22 juliol 2017].
- ↑ «Klára Dán» (en anglès). Geni Family Tree. [Consulta: 22 juliol 2017].
- ↑ Macrae, Norman. John von Neumann: The Scientific Genius Who Pioneered the Modern Computer, Game Theory, Nuclear Deterrence, and Much More (en anglès). Nova York: Pantheon Books, 1992, p. 170–174. ISBN 978-0-6794-1308-0. OCLC 25248222.
- ↑ Kelly, Kevin «Q&A: Hacker Historian George Dyson Sits Down With Wired's Kevin Kelly» (en anglès). Wired. Wired USA [San Francisco, Calif.], 17-02-2012. ISSN: 1078-3148. OCLC: 24479723.
- ↑ Shepherd, Marshall. «How A Woman You Never Heard Of Helped Enable Modern Weather Prediction» (en anglès). Forbes. [Consulta: 20 febrer 2020].
- ↑ Coyle, Karen. «Turing's Cathedral, or Women Disappear» (en anglès). Karen Coyle, 01-11-2012. [Consulta: 8 desembre 2013].
- ↑ Andrieu, Christophe; de Freitas, Nando; Doucet, Arnaud; Jordan, Michael I. «An Introduction to MCMC for Machine Learning» (en anglès). Machine Learning, vol. 50, núm. 1/2, 2003, pàg. 5–43. DOI: 10.1023/A:1020281327116.
- ↑ von Neumann, Klara «Preface, Von Neumann Silliman lectures» (en anglès). The MacTutor History of Mathematics archive. Escola de Matemàtiques i Estadística, Universitat de St Andrews, Escòcia [Consulta: 31 març 2012].
- ↑ von Neumann. The Computer and the Brain. With a foreword by Paul M. & Patricia S. Churchland (en anglès). 2a edició. New Haven, Conn. [u.a.]: Yale Nota Bene, 2000. ISBN 9780300084733.
- ↑ «Former Wife of Late Atomic Energy Commission Official Drowns» (en anglès). Albuquerque Journal, 11-11-1963 [Consulta: 22 juliol 2017].
Bibliografia
modifica- Dyson, George. Turing's Cathedral: The Origins of the Digital Universe (en anglès). Nova York: Vintage Books, 2012. ISBN 978-1-4000-7599-7. OCLC 843124457.