Kobutori Jiisan
Kobutori Jiisan (こぶとりじいさん, Kobutori jīsan) traduït aproximadament com «el vell sense bony» és una rondalla típica del folklore japonès sobre un vell amb un bony a la galta (en principi un tumor de glàndula salival) que s'uneix a la festa d'uns ogres (oni) que canten i ballen a la nit i li acaben traient el bony.
kobutori-p000-man%26oni.jpg)
El conte és una reinterpretació d'un altre conte sobre un llenyataire que apareix a l'antologia Uji Shūi Monogatari del segle xiii.
El conte es coneix habitualment en japonès com Kobutori (瘤取り),[1] Kobutori Jiisan (瘤取り爺さん)[2] o Kobutori jijii (瘤取り爺い).[3] Es troba entre els deu contes de fades locals més habitualment explicats als nens del Japó modern.[3]
Argument
modificakobutori-p012%2613-man-loses-lump.jpg)
Inicialment hi ha un vell amb un bony[4][5] al costat dret de la cara.[6][a] En principi aquest bony és un tumor de la glàndula paròtide[7] o tècnicament una neoplàsia de glàndula salival. La traducció d'Ozaki a l'anglès diu que el bony és gros com una pilota de tennis, mentre que la traducció al castellà diu que és de la mida d'un préssec.[8][b]
Un dia va anar a la muntanya a tallar fusta i el va sorprendre la pluja. Es va refugiar dins del forat d'un arbre.[9][c] De sobte, va presenciar la reunió d'uns éssers estranys, alguns amb un sol ull i altres sense boca.[4][11][5][d] Eren els oni[12] (ogres o dimonis).[13][e]
Els oni van crear una gran foguera tan brillant com el dia. Van començar a beure sake, cantar i ballar. El vell va vèncer les seves pors i va sortir per a unir-se al ball. Els oni van divertir-se molt i volien que tornés l'endemà[14] (o sempre més[4]) per a fer un bis. Per tal d'assegurar-se el retorn del vell, els oni van decidir mantenir la custòdia d'alguna possessió valuosa. De totes les coses, van decidir prendre-li el bony i quedar-se'l com a penyora.[15] El vell va quedar molt alleujat de veure que ja no tenia el bony[4] i no li feia cap mal la galta d'on li l'havien extret.[14]
Un dels seus veïns era un altre vell que tenia un bony a la galta esquerra.[16] Quan va sentir la història de la pèrdua del tumor va voler emular-lo, i per això, va demanar al veí d'ocupar el seu lloc davant dels oni, i aquest ho va acceptar. El vell va anar al mateix arbre i quan els oni es van reunir, l'ogre en cap l'esperava amb especial impaciència.[17] Malauradament, el vell amb el bony a l'esquerra no tenia la mateixa habilitat en l'art de la dansa, i va resultar una decepció per als oni, que li van demanar tornés a casa. Com que el vell no se n'anava van decidir pagar-li amb el bony,[18] i el vell va acabar tornant a casa disgustat amb dos bonys a la cara.[4][19]
Variants
modificaLa versió anglesa de A.B. Mitford de l'any 1871 The Elves and the Envious Neighbor presenta dos homes amb un bony al front, i el segon visitant s'endú un altre bony al damunt del seu. No es culpa el segon home pel cap mal ball, sinó que es considera un cas d'identitat equivocada. La versió de Mitford també té una conclusió amb una moral contra l'enveja.
Hi ha altra versió japonesa anomenada Dos Bonys (瘤二つ, Kobu futatsu), recopilada per Kunio Yanagita. Aquí el protagonista és un sacerdot amb un tumor sobre de l'ull, i uns tengu (dimonis de nas llarg) li prenen el tumor i el donen al segon sacerdot. En aquest cas el segon sacerdot pateix la mala sort malgrat haver fet un bon ball.[20]
Notes explicatives
modifica- ↑ A Iwaya (1927), Riddell tr. (1914), i Ozaki (1903), el bony produeix dolor i l'ha intentat treure sense consultar cap metge.
- ↑ En contrast, es diu una mida de taronja (o més precisament «una taronja grossa», segurament un natsumikan), a la versió medieval del Uji Shūi Monogatari.
- ↑ Un forat (うろ) a la base d'un gran arbre. A Ozaki (1903), el vell primer troba una cabana. Hi ha més detalls a Iwaya (1927, p. 136–137) i Riddell tr. (1914): el vell veu un llamp i canta Kuwabara kuwabara. Llavors espera trobar «els altres llenyataires» (他の木樵達). Cal tenir en compte que al conte medieval el protagonista és indubtablement un llenyataire.[10]
- ↑ Individus amb un sol ull apareixen a les il·lustracions de Hepburn (1888) però no hi ha més detalls ni al Iwaya (1927) japonès ni a Riddell tr. (1914). Individus amb un ull i sense boca dins l'hora dels oni s'esmenten al conte medieval del Uji Shūi Monogatari.
- ↑ Traduïts alternativament com «dimonis» (Ozaki, 1903), (Riddell tr., 1914); «diables» (Hepburn, 1888); o «monstres» (Tyler, 1987).
Referències
modifica- ↑ Iwaya (1927) Kobutori (en japonès)
- ↑ «16. Kobutori Jiisan». A: Seki. Nihon no mukashibanashi dai-ichi (Kobutori jiisan, Kachikachi yama) (en japonès). Iwanami, 1927.
- ↑ 3,0 3,1 The Journal of American Folklore (en anglès). DOI 10.2307/538416.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Hepburn (1888) tr. "The Old Man and the Devils". Reimprès a Hearn (1918) Japanese Fairy Tales. pp. 73–76.
- ↑ 5,0 5,1 Tyler (1987) tr. "Lump off, Lump On". pp. 239–241.
- ↑ kobu (瘤) es pot traduir com a «bony» o «quist». El conte diu que el té al costat dret (Hepburn 1888, i Iwaya 1927 en japonès), però això no s'esmenta a Riddell tr. (1914)
- ↑ «耳下腺腫瘍,». Arxivat de l'original el 2022-04-06. [Consulta: 5 setembre 2022].
- ↑ Espada. El viejo y los demonios (en castellà). T. Hasegawa, 1914 (Cuentos del Japón viejo, No. 6).
- ↑ Iwaya, 1927, p. 136.
- ↑ «A Collection of Tales from Uji». A: Traditional Japanese Literature: An Anthology, Beginnings to 1600. Nova York: Columbia University Press, 1894, p. 329–332. ISBN 0231157304. (anglès)
- ↑ Ozaki (1903) tr. "How an Old Man Lost his Wen". pp. 273–282.
- ↑ Iwaya (1927) en japonès. Inicialment referits en japonès com bakemono (化け物) i després com oni (鬼)
- ↑ Guth, Christine «Hasegawa's Fairy Tales: Toying with Japan» (en anglès). Anthropology and Aesthetics, 53/54, 2008.
- ↑ 14,0 14,1 Iwaya (1927), Riddell tr. (1914), Ozaki (1903)
- ↑ A Iwaya (1927), Riddell tr. (1914), Ozaki (1903), els dimonis arriben a la conclusió que el bony és un tipus d'amulet de bona sort sense la participació del vell. A Hepburn (1888), el vell els anima a creure que ho és dient que no vol perdre'l.
- ↑ Hepburn (1888); Iwaya (1927), Riddell tr. (1914), Ozaki (1903)
- ↑ Iwaya (1927): kashira no ōoni (頭の大鬼) literalment «gran oni en cap»; Riddell tr. (1914): «Dimoni Rei»; Ozaki (1903): «dimoni en cap».
- ↑ Hepburn (1888): «van agafar el bony i van enganxar-li'l a l'altra banda de la cara».
- ↑ Iwaya (1927): amb els dos bonys semblava una carabassa de pelegrí (瓢箪, hyōtan), que Ozaki (1903) anomena «carabassa japonesa». Riddell tr. (1914) diu els «extrems d'una manuella».
- ↑ El doble tumor (瘤二つ, Kobu futatsu). Folklore Studies. DOI: 10.2307/1177324.
Bibliografia
modifica- Chʻoe, In-hak. 朝鮮昔話百選 (en japonès). Nihon Hōsō Shuppan Kyōkai, 1974.
- Hearn, Lafcadio. Japanese Fairy Tales (en anglès). Nova York: Boni and Liveright, 1918, p. 73–76.
- Hepburn, J. C.. The Old Man and the Devils (en anglès). Kobunsha, 1888. Amb una còpia a Internet Archive.
- Iwaya, Sazanami. ナカニシヤ日本一の画噺. コブトリ (en japonès). Nakanishiya, 1911. Tot escrit en kana, per a lectors infantils.
- Iwaya, Sazanami. «瘤取（こぶと）り». A: 日本お伽噺集 (en japonès). ARS, 1927, p. 136–146.
- Iwaya, Sazanami; Riddell, Hannah (trad.). «The Old Man with the Wen». A: Iwaya's Fairy tales of old Japan (en anglès). Tòquio: Tomita Bunyodo, 1914 [1a. ed. 1903], p. 35–. També a HathiTrust. Part 10 de 12. Sense pàgines.
- Lang, Andrew. «The Story of Hok Lee and the Dwarfs». A: The Green Fairy Book (en anglès). 7th. Longmans, Green, and Company, 1906 [1a. ed. 1892], p. 229–233.
- Ozaki, Yei Theodora. «How an Old Man Lost his Wen». A: The Japanese Fairy Book (en anglès). Westminster: Archibald Constable, 1903, p. 273–282.
- Tyler, Royall. «Lump off, Lump On». A: Japanese Tales (en anglès). Nova York: Pantheon Books, 1987, p. 239–241. ISBN 0-394-75656-8.
- Tsukamoto, Tetsuzō. «三 鬼に瘤とらるゝ事[巻一・三]». A: 宇治拾遺物語 (en japonès). Yūhōdō shoten, 1922, p. 4–9.