Koreguajes
Els koreguajes, Korébajü o Koré pâín denominació: Korebaju, que significa "fills de la terra" són un poble indígena de Caquetá, a Colòmbia. Anteriorment se'ls coneixia com Guajes, Payagaxes, Guaques i Piojés.
Tipus | ètnia ![]() |
---|---|
Població total | 2.106 |
Llengua | coreguaje ![]() |
Geografia | |
Estat | Colòmbia ![]() |
Ubicació geogràfica
modificaEstan situats des de la capçalera municipal de Puerto Milán (Caquetá) fins la inspecció de Peñas Blancas, municipi de Solano (Caquetá). Estan als afluents del riu Orteguaza, Peneya, Mekaya, Erichá i Consaya.
Idioma
modificaEl seu idioma fa part de la branca occidental de la família tucana. Els seus llinatges són patrilineals i exògams. Actualment es conserven set llinatges.[1] Així mateix, la llengua Korebaju (ko'reuaju) és parlada en 27 assentaments que es troben al llarg dels rius Orteguaza, Peneya, Mekaya, Erichá i Consaya (konsaya).
Economia
modificaLa seva economia depèn de la agricultura, la pesca i la artesania. Conreen iuca, mafafas, nyams, blat de moro, coca, plàtans i diversos fruiters. Pesquen amb arc saogububü, fletxes o arpons saoyo. Les dones fabriquen artefactes de fang, com les olles totoro per a cuinar i per a torrar la coca, els suports toasa, i la paella o "budare" sohkowa per a preparar el casabe de iuca; també teixeixen motxilles misirü amb fibra de cumare, amb la qual els homes fabriquen les hamacas hâurü. Elaboren canoes yowü i rems yowati per navegar pels rius.[2][3]
Cultura
modificaEl vestit tradicional per a homes i dones és una túnica de cotó o "cusma" hu'irepa kâa, que cau de les espatlles als genolls. Acostumaven usar diàriament nombrosos collarets, aretes, narigueras i bandes, encara que actualment no els porten en la vida quotidiana, amb excepció del yai (xaman).[3]
Referències
modifica- ↑ Coreguaje a todacolombia.com
- ↑ Telban, Blaz (1988) "Koreguaje"; Grupos Étnicos de Colombia. Etnografía y Bibliografía: 299-303. Cayambe: Ediciones Abya-Yala.
- ↑ 3,0 3,1 Muller de Young, Carolyn y Dorothy Cook (1978) "Coreguaje"; Aspectos de la Cultura Material de Grupos Étnicos de Colombia II: 161-180. ILV. Lomalinda: Editorial Townsend.