Krazy Kat
Krazy Kat és una tira de premsa creada per George Herriman, i que es va publicar en diaris estatunidencs propietat de William Randolph Hearst entre el 1910 i 1944. El nom del còmic és també el del personatge principal de la tira.[1] Va aparèixer per primera vegada al New York Evening Journal, el propietari del qual, William Randolph Hearst, va ser un gran impulsor de la tira durant tota la seva carrera. Els personatges s'havien introduït anteriorment en una tira lateral amb la creació anterior d'Herriman, The Dingbat Family.[2] La frase "Krazy Kat" es va originar allà, dita pel ratolí a manera de descriure el gat. Ambientada en un retrat oníric de la casa de vacances d'Herriman al comtat de Coconino, Arizona, la barreja de surrealisme poc convencional, joc innocent i llenguatge poètic i idiosincràtic de Krazy Kat l'ha convertit en el favorit dels aficionats al còmic i dels crítics d'art durant més de vuitanta anys.[3][4][5]
  | |
| Tipus | tira còmica |
|---|---|
| Fitxa | |
| Llengua | anglès |
| Data d'inici | 1910 |
| Data de finalització | 25 juny 1944 |
| Fundador | George Herriman |
| Dades i xifres | |
| Personatges | Krazy Kat (en)  Ignatz Mouse (en) |
| Lloc de la narració | Comtat de Coconino |
La tira se centra en la curiosa relació entre un gat desimbolt, despreocupat i senzill anomenat Krazy i un ratolí de mal humor anomenat Ignatz. Krazy alimenta un amor no correspost pel ratolí. No obstant això, Ignatz menysprea Krazy i planeja constantment tirar maons al cap d'en Krazy, que Krazy interpreta com un signe d'afecte, pronunciant respostes agraïdes com "Li'l dollink, allus f'etful", o "Li'l ainjil". Un tercer personatge principal, l'oficial Bull Pupp, apareix sovint i intenta “protegir” en Krazy frustrant els intents d'Ignatz i empresonant-lo. Més tard, l'oficial Pupp s'enamora de Krazy.
Malgrat la senzillesa de la premissa general, la caracterització detallada, combinada amb la creativitat visual i verbal d'Herriman, van fer de Krazy Kat un dels primers còmics a ser àmpliament elogiat pels intel·lectuals i tractat com a art “seriós”.[3] El crític d'art Gilbert Seldes va escriure un llarg panegíric a la tira el 1924, anomenant-la “l'obra d'art més divertida, fantàstica i satisfactòria produïda a Amèrica avui”.[6] El poeta, E. E. Cummings, un altre admirador d'Herriman, va escriure la introducció a la primera col·lecció de la tira en forma de llibre.[6] Aquestes valoracions crítiques de Seldes i Cummings van ser influents per establir la reputació de Krazy Kat com una obra de geni.[7]
Els seus personatges han estat adaptats al cinema d'animació diverses vegades.
Referències modifica
- ↑ Frattini, Eric; Palmer, Óscar. Guia Básica del Cómic (en castellà). Madrid: Nuer ediciones, 1999, p.110. ISBN 8480680547 [Consulta: 21 agost 2014].
- ↑ Blackbeard, Bill and Martin Williams, "The Smithsonian Collection of Newspaper Comics". pp. 59–60.
- ↑ 3,0 3,1 Kramer.
- ↑ Shannon.
- ↑ McDonnell/O'Connell/De Havenon 26.
- ↑ Seldes, Gilbert. "The Krazy Kat That Walks By Himself Arxivat 2010-01-08 a Wayback Machine.". The Seven Lively Arts. New York: Harper and Brothers, 1924, p. 231.
- ↑ Humphrey, Aaron «The Cult of Krazy Kat: Memory and Recollection in the Age of Mechanical Reproduction». The Comics Grid: Journal of Comics Scholarship, vol. 7, 05-06-2017. DOI: 10.16995/cg.97. ISSN: 2048-0792.
Bibliografia modifica
- Kramer, Hilton. Untitled review of Herriman art exhibition. The New York Times, January 17, 1982.
- Shannon, Edward A. "'That we may mis-unda-stend each udda': The Rhetoric of Krazy Kat." ''Journal of Popular Culture'', Fall 1995, vol. 29, issue 2.
- McDonnell, Patrick; O'Connell, Karen; de Havenon, Georgia Riley (1986) Krazy Kat: The Comic Art of George Herriman. New York: Harry N. Abrams, Inc. ISBN 0-8109-2313-0.
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Krazy Kat |