Kukeri (en búlgar: kuker, кукер), també conegut com a Kuker, és un personatge diví vestit amb pells, pelut i ornat de manera molt elaborada propi de la mitologia de Bulgària que, mitjançant uns rituals tradicionals, que tenen lloc una vegada a l'any, pretén espantar i fer fora els esperits de mal. Relaciona amb altres tradicions similars que es poden trobar al llarg dels Balcans i de Grècia (incloent-hi la Romania i la Regió del Pont).

Infotaula personatgeKukeri
Tipusfestivitat eslava Modifica el valor a Wikidata
Kukeri de la regió de Karlovo
Un Kukeri a Pernik
Kukeri a Razlog
Kukeri de Smolyan
Kukeri de Blagoevgrad
Kukeri de Gorna Vasilitsa, província de Sofia.
Màscares kukeri del poble de Zidarovo, Bourgas
Máscares kukeri de Pernik, vila propera a Sofia.

EtimologiaModifica

El terme kukeri podria derivar del terme *kuka (que significaria "esperit de mal" ), del teòric proto-eslau, amb el sufix -unřь (que significaria "empaitador dels esperits del mal"), o bé d'una divinitat pre-eslava, anomenada Kuk.[1]

Una altra teoria suggereix que el nom kuker derivaria del llatí cuculla, que significa "capot" o "barret·, o bé de cucurum, que significa "buirac" (en el sentit d'un contenidor, una abreviatura de koukouros geros), malgrat que es creu que la pràctica del kukeri precedeix al temps dels romans en diversos segles.[2]

La figura equivalent a aquest personatge, a la Tràcia greco-parlant, és la coneguda com Kalogeros (porta-varetes), també escurçat a cuci; a l'antiga Iugoslàvia també conegut com didi o didici; a Bulgària com a kuker o babushar; com a momogeros a l'Anatòlia Pòntica; com babari o mechkari a la Macedònia. A Romania, aquesta figura sovint apareix acompanyat d'una cabra i és conegut com a capra, turca o brezaia.[3]

IndumentàriaModifica

Els vestits de pells cobreixen la major part del cos de l'individu i inclouen màscares d'animals de fusta decorada (sovint bifacials) i amb grans campanes que es cenyeixen al cinturó.

RitualModifica

Al voltant d'Any Nou i abans de Quaresma, el kukeri passeja i balla pels pobles per espantar i foragitar els esperits de mal, amb els seus vestits i el so de les seves campanes. Es creu que també proporciona una bona collita i que aporta salut i felicitat al poble durant tot l'any. Els kukeri fa una visita tradicional a les cases dels pobles que visita, i ho fa per la nit, de manera que el sol no el pugui sorprendre a mig camí. Després de desfilar al voltant del poble, normalment, es reuneixen a la plaça de poble per acabar ballar de manera salvatge i divertint a les persones que els acompanyen. Els rituals Kukeri varien a cada regió però en bona part mantenen la mateixa essència.

DistribucióModifica

Aquesta tradició dels kukeri s'acostuma a relacionar amb els cultes tracis al déu Dionís.[4] i rituals similars poden trobar-se a molts llocs de la regió dels Balcans.[5]

El déu KukeriModifica

El déu Kuker o Kukeri és una divinitat que personifica la fertilitat. De vegades, a Bulgària i a Sèrbia és una divinitat plural. A Bulgària, una espectacle ritual de primavera (una mena de carnaval) té lloc després d'un teatre folclòric on el rol de Kukeri és interpretat per un home vestit amb pell d'ovella o de cabra, portant una màscara banyuda i cenyot amb un fal·lus de fusta gran. Durant el ritual, són interpretats diversos actes fisiològics, incloent-hi l'acte sexual, com a símbol del matrimoni sagrat dels déus, mentre el la muller simbòlica, que apareix embarassada, simula els dolors del part. Aquest ritual inaugura els treballs dels camps (llaurada, sembra) i és dut a terme amb la participació de nombrosos personatges al·legòrics, entre els quals hi ha l'Emperador i el seu seguici.[5]

Els Kukeri als mitjans de comunicacióModifica

Els Kukeri o els Guerrers Kuker apareixen també com representats com uns dels personatges principals de la sèrie de fantasia animada titulada The Golden Apple, desenvolupada per l'Studio Zmei. A la sèrie, els joves germans Bran i Vlad són entrenats com a guerrers Kuker per lluitar contra esperits de mal, però ells han de qüestionar què han estat aprenent quan són forçats a col·laborar amb el mig-esperit Vihra i amb l'esperit samodiva Tina, per tal de protegir el seu món.[6][7]

El Kukeri també és representat en el vídeo de la cançó "Fish on" del grup de música de metall industrial anomenada Lindemann, i a la pel·lícula Toni Erdmann, que va dirigir Maren Ade.

ReferènciesModifica

  1. Колева-Златева, Живка (2012): К этимологии болг. кукер (On the etymology of Bulg. kuker) (in Russian)
  2. W. Puchner, Studien zur Volkskunde Südosteuropas und des mediterranen Raums, 2009, p. 180 fn. 32
  3. W. Puchner, Studien zur Volkskunde Südosteuropas und des mediterranen Raums, 2009, p. 276.
  4. Zlatkovskaia, T. D. Soviet Anthropology and Archeology, 7, 2, 1968, pàg. 33–46. DOI: 10.2753/AAE1061-1959070233. ISSN: 0038-528X.
  5. 5,0 5,1 Kernbach, Victor (1989). Dicţionar de Mitologie Generală. București: Editura Ştiinţifică şi Enciclopedică. ISBN 973-29-0030-X
  6. https://goldenappleseries.com/
  7. https://www.indiegogo.com/projects/the-golden-apple-animated-series-pilot-episode-fantasy-animation#/

Enllaços externsModifica