Kundun

pel·lícula de 1997 dirigida per Martin Scorsese

Kundun és una pel·lícula estatunidenca de 1997, escrita per Melissa Mathison i dirigida per Martin Scorsese, que descriu la joventut de Tenzin Gyatso, el 14è Dalai-lama, des del seu naixement en una família camperola fins al seu exili cap a l'Índia, el 1959. Ha estat doblada al català.[2]

Infotaula de pel·lículaKundun

Pòster de la pel·lícula
Fitxa
DireccióMartin Scorsese Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióBarbara De Fina i Melissa Mathison Modifica el valor a Wikidata
Dissenyador de produccióDante Ferretti Modifica el valor a Wikidata
GuióMelissa Mathison Modifica el valor a Wikidata
MúsicaPhilip Glass Modifica el valor a Wikidata
FotografiaRoger Deakins Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeThelma Schoonmaker Modifica el valor a Wikidata
VestuariDante Ferretti Modifica el valor a Wikidata
ProductoraTouchstone Pictures Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorBuena Vista Distribution i Netflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units d'Amèrica, Mònaco i Marroc Modifica el valor a Wikidata
Estrena1997 Modifica el valor a Wikidata
Durada134 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès (principalment) Modifica el valor a Wikidata
Versió en catalàSí 
RodatgeMarroc Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Pressupost28 milions de dòlars[1]
Recaptació5.532.301 $ Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama, pel·lícula basada en una obra literària, cinema biogràfic, cinema històric i cinema bèl·lic Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions

IMDB: tt0119485 Filmaffinity: 369534 Allocine: 17645 Rottentomatoes: m/kundun Letterboxd: kundun Mojo: kundun Allmovie: v158847 TCM: 338415 Metacritic: movie/kundun TV.com: movies/kundun AFI: 60978 TMDB.org: 9746 Modifica el valor a Wikidata

De resultes de la pel·lícula, el Govern xinès ha prohibit a Scorsese i a Mathison (així com a diversos altres membres de la producció) d'entrar al Tibet.

La majoria de la pel·lícula ha estat dirigida als Studios de Film d'Atlas a Ouarzazate, Marroc.

El nom de «Kundun» és un títol pel qual un s'adreça al Dalai-lama, significant literalment la « presència». És escrit སྐུ་མདུན་ en tibetà.

Argument modifica

 
Decoració de l'escola budista filmada a Ouarzazate.

Fora de les breus seqüències a la Xina i a l'Índia, la pel·lícula té lloc completament al Tibet. Comença amb la investigació de la 14a reencarnació del Dalai-lama. Seguint una visió de Reting Rinpoché (el Regent del Tibet, diversos lames es van disfressar de servents i descobreixen l'emplaçament d'un candidat prometedor: un nen nascut en una família de pagesos pobres prop de la frontera xinesa.

Aquests i altres lames sotmeten el nen a un test en el qual ha d'escollir entre diversos objectes els que han pertangut al Dalai-lama precedent. El nen passa el test amb èxit; ell i la seva família són dirigits a Lhasa, on serà instal·lat com a Dalai-lama quan creixerà.

Durant el viatge, el nen esdevé nostàlgic i espantat, però és reconfortat per Reting Rinpoché, que li conta la història del 1r Dalai-lama - que les lames anomenen «Kundun». La història emociona, però també és projectada per mostrar la interconnexió de totes les encarnacions del Dalai-lama.

A mesura que la pel·lícula progressa, el noi madura en edat i en erudició. Segueix una lluita de poder breu en la qual Reting és empresonat i mor. El Dalai-lama comença a prendre un paper més actiu en el govern i la direcció religiosa.

 
El parc tranquil, l'estany, i la capella darrere el Potala

Durant aquest temps, els Comunistes xinesos, victoriosos en la seva revolució, proclamen el Tibet com a part tradicional de la Xina seguint la incorporació el 1710 durant la Dinastia Qing i el reconeixement successiu pels governs de l'Oest de la sobirania de la Xina sobre el Tibet[3] i expressen el seu desig de reunificar-lo amb la seva pàtria. Finalment, malgrat les demandes d'intervenció del Tibet a l'Organització de les Nacions Unides i als Estats Units, la Xina reincorpora el Tibet.

Els xinesos eren servicials al començament, però quan els tibetans resisteixen a la reorganització i la reeducació comunistes a la seva societat, així com a la reforma agrària per redistribuir terres, els xinesos esdevenen opressors als ulls de molta gent.

Segueixen una sèrie d'atrocitats suportades pel seu poble, el Dalai-lama vol trobar el President Mao Zedong a Pequín, obligat per les circumstàncies i les seves conviccions de prendre aquest gran risc. Tanmateix, durant el seu cara a cara el dia de la visita del Dalai-lama, Mao precisa la seva visió: «La religió és un verí» i « els tibetans són enverinats».

A la seva tornada al Tibet, el Dalai-lama s'assabenta d'horrors encara més terribles comesos contra el seu poble, que ha renegat ara del tractat amb la Xina i entra en una guerra de guerrilles contra els xinesos. Finalment, els xinesos precisen la seva intenció de matar-lo, i el Dalai-lama és convençut per la seva família i el seu Camarlenc d'escapar-se a l'Índia.

Després d'haver consultat l'oracle sobre la via d'evasió correcta, el Dalai-lama i el seu personal disfressats surten de Lhassa clandestinament en la foscor. Durant un viatge ardu, on són perseguits pels xinesos, el Dalai-lama es posa malalt i prova diverses visions del passat i del futur. Finalment, el grup salva un passatge a la muntanya a la frontera índia. Quan el Dalai-lama camina cap al lloc de guàrdia, un guarda indi s'acosta, el saluda, i li pregunta: «Puc preguntar-vos, sou Buda» ? El Dalai-lama respon amb el final de la pel·lícula: «Penso que sóc un reflex, com la lluna sobre l'aigua. Quan em veieu esforçar-me a ser un home bo, vos veieu».[4]

Repartiment modifica

Actor Paper
Tenzin Thuthob Tsarong Dalai-lama (adult)
Gyurme Tethong Dalai-lama (als 12 anys)
Tulku Jamyang Kunga Tenzin Dalai-lama (als 5 anys)
Tenzin Yeshi Paichang Dalai-lama (à 2 ans)
Tencho Gyalpo Mare del Dalai-lama
Tenzin Topjar Lobsang (de 5 a 10 ans)
Tsewang Migyur Khangsar Pare del Dalai-lama
Tenzin Lodoe Takster
Geshi Yeshi Gyatso Lama de Sera
Losang Gyatso el missatger (com Lobsang Gyatso)
Sonam Phuntsok Reting Rinpoché
Gyatso Lukhang El Camarlenc Phala
Lobsang Samten Mestre de cuina
Jigme Tsarong Taktra Rinpoché (com Tsewang Jigme Tsarong)
Tenzin Trinley Ling Rinpoché
Robert Lin el president Mao Zedong
Jurme Wangda El primer ministre Lukhangwa

Premis modifica

Kundun va ser nominat per a quatre Oscars: per a la direcció artística, la fotografia (Roger Deakins), el vestuari i la música original (Philip Glass).

Referències modifica

  1. Kundun a The Numbers (anglès)
  2. «Kundun». esadir.cat.
  3. Journal of Cold War Studies (anglès)
  4. «Kundun» (en anglès). The New York Times.

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Kundun