Obre el menú principal

Kosayla

(S'ha redirigit des de: Kusayla)

Kosayla ibn Lamzam (Kusayla ibn Lamzam o Kasila ibn Lamzam) fou un heroi nacional berber, cap de la lluita per la seva independència.

Infotaula de personaKosayla
Biografia
Naixement 640
Aurès
Mort 688 (47/48 anys)
Timgad
Grup ètnic Berbers
Religió Cristianisme
Activitat
Ocupació Monarca
Modifica les dades a Wikidata

El 674 era el rei dels awrabes (awraba) una confederació tribal berber del grup dels baranis, generalment sedentaris. Quan el mawla Abu-l-Muhàjir Dinar al-Makhzumí va arribar des d'Egipte per substituir a Uqba ibn Nafi al govern de la província d'Ifriquiya i Magreb, de recent conquesta, els awraba dominaven la regió de Tlemcen (antiga Pomària) a l'oest dels Aures fins a Walila (Volubilis) al nord de Fes[1] i eren encara majoritàriament cristians.[2] Abu l-Muhàjir Dinar es va trobar amb Kosayla a Tlemcen; la seva nova política conciliatòria va atreure a Kosayla que es va convertir a l'islam i va anar a residir a Takerwan, la seu d'Abu l-Muhàjir Dinar, que havia substituït a la primera capital d'Ucba, Kairuan.

Però la mort del califa Muawiya I va canviar altre cop la política. El 681 Uqba va tornar al Magrib amb idees de venjança, guerra santa i submissió dels berbers per la força. Abu l-Muhàjir Dinar fou empresonat i Kosayla amenaçat. Va iniciar els treballs per restaurar la seva antiga capital. Després Abu l-Muhàjir Dinar fou alliberat i incorporat al seu seguici amb Kosayla, i en una gran cavalcada va arribar fins a l'Atlàntic. Pel camí, i tot i les advertències del seu predecessor, va humiliar repetidament a Kosayla. Els berbers no esperaven cap atac després d'un temps de política de conciliació però aviat es va organitzar la resistència. Els baranis, força romanitzats, es van aliar als bizantins, i els awraba van contactar al seu cap Kosayla, que aviat va agafar la direcció de la resistència abandonant a Uqba.

Aquest havia reenviat de manera imprudent gran part del seu exèrcit a Kairuan, quedant només amb 300 cavallers, encara que alguns pensen que fou per un atac bizantí a Kairuan. Així, amb pocs homes, Uqba es va haver d'enfrontar a Kosayla (que tenia el suport d'un contingent bizantí) al sud de Biskra, a Tahuda (Thabudeos), i fou derrotat i mort amb tots els seus homes incloent Abu l-Muhàjir Dinar. Al lloc de la batalla hi ha un mausoleu anomenat de Sidi Uqba que és avui dia centre de pelegrinatge.

El pànic va esclatar a Kairuan al conèixer la victòria de Kosayla. Hanash al-Sanani va proposar abandonar el territori, cosa que finalment es va fer contra l'opinió de Zuhayr ibn Kays al-Balawi que volia resistir. El 683 Kosayla entrava a Kairuan i l'erigia en capital del seu regne berber. Els musulmans que van restar van rebre el aman (perdó). Kosayla es va proclamar emir del Magrib (Ifriquiya i Magrib) incloent dels musulmans i va establir el seu poder arreu.

El 688 Zuhayr ibn Kays al-Balawi al front d'un exèrcit tornava a la zona. Kosayla va decidir esperar al seu adversari en un lloc més segur que Kairuan i es va retirar a Mams a 50 km a l'oest, una zona propera a la muntanya on podia trobar refugi en cas de derrota. La batalla fou favorable a l'exèrcit àrab i Kosayla hi va morir, però no fou prou decisiva i Zuhayr va haver de tornar a evacuar el país poc després i va morir de retorn a la ciutat de Barca a mans d'un contingent bizantí que hi havia desembarcat segurament en ajut de Kosayla.

NotesModifica

  1. Els awraba de Walila van portar al tron a a Fes a Idris I, fundador de la dinastia idríssida, el 788
  2. al-Bakri confirma que Tlemcen va tenir una important població cristiana fins al segle XI

ReferènciesModifica

  • Ibn Khaldoun, Histoire des Berbères et des dynasties musulmanes de l'Afrique septentrionale, 1852, en línia a Google Llibres, aquí i aquí