L'últim patriarca

L'últim patriarca és una novel·la escrita per Najat El Hachmi el 2008 i publicada per l'editorial Planeta. El relat està escrit en català i poc després es va publicar la versió en castellà amb el títol El último patriarca, de la mateixa editorial. Gràcies a l'èxit rebut, es va publicar en set llengües diferents. El mateix any va obtenir el premi Premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull. Najat El Hachmi havia aparegut pocs anys abans com a autora catalana amb l'assaig Jo també sóc catalana, de l'editorial Columna.

Infotaula de llibreL'últim patriarca
Tipusobra literària modifica
Fitxa
AutorNajat El Hachmi
LlenguaCatalà
PublicacióEspanya, 2008
EditorPlaneta
Dades i xifres
GènereDrama
Nombre de pàgines332

Es tracta d'una novel·la sobre l'emigració i exili dins un escenari sociolingüístic on tenen cabuda les llengües catalana, el rifeny l'espanyol i l'àrab. El personatge principal, fill de les terres rinfenyes del marroc ha d'emigrar a Catalunya on posteriorment s'hi desplaçarà la seva família. La seva filla decantarà els seus ideals vers la terra destí més que en la d'origen, on acabarà sentint-se més catalana que no pas rifenya.[1]

ArgumentModifica

La novel·la conta la història d'un home, Mimoun Driouch, que viu a cavall entre dues cultures, la marroquina i la catalana. El personatge està centrat en la mentalitat autoritària i dèspota fins a l'impossible de Mimoun. Aquesta perspectiva ens la dóna la visió que se'n fa des dels ulls d'un altre personatge, la seva filla que es nega a sotmetre's a les imposicions patriarcals d'un home descentrat des de petit que havia estat malcriat sobretot per les dones de la família. Mimoun és un obsessionat per les dones sense tenir-los el respecte que es mereixen i menys a les de la seva pròpia família que les maltracta i les humilia degradant-les al menyspreu més alt. L'obra pot arribar a sorprendre per una banda per les situacions dramàtiques i per altra pels tocs d'humor cínic que no deixa indiferent al lector.

ReferènciesModifica