Viquipèdia

L'Altraveu per Castellar

L'Altraveu per Castellar (L'AxC), popularment conegut com a L'Altraveu, és un partit polític de Castellar del Vallès (Vallès Occidental) nascut el 2007.[1] Té com a objectius l'aprofundiment de polítiques socials tals com la protecció del medi ambient i el dret a l'habitatge, així com el foment de la cultura i l'educació, sempre des d'una òptica participativa i assembleària.[1][2] S'organitza estructuralment en: assemblea general (òrgan plenari), equip de coordinació (òrgan executiu) i comissions (òrgans sectorials).[1] Forma part de les Candidatures Alternatives del Vallès (CAV) i això els permet tenir representació al Consell comarcal del Vallès Occidental.[3]

Infotaula d'organitzacióL'Altraveu per Castellar
Dades
TipusPartit polític català
Ideologia políticaEsquerra, Catalanisme, Ecologisme
Història
Creació2007 (com a agrupació d'electors)
2011 (com a partit polític)
Governança corporativa
Persona rellevantL'Altraveu és una agrupació sense líders. Actualment[Quan?] els regidors de l'Altraveu al consistori de Castellar del Vallès són: Joan Moyà, Conxi Gracia, Jordi Uyà i Elisenda Alamany
Regidors a l'Ajuntament
4 / 21
Lloc webhttps://laltraveu.blogspot.com

Història modifica

L'Altraveu nasqué l'any 2007 i es presentà a les eleccions municipals com a «agrupació d'electores i electors, independent i no adscrita a cap partit polític».[1] Fou la primera candidatura en la història de Castellar en usar aquest format,[4] d'ençà que es va regular per primera vegada aquesta possibilitat a la Llei Orgànica del Règim Electoral General (art. 187) l'any 1985.[5] En aquells comicis van obtenir 782 vots (8,86%) i dos regidors al consistori.[6] L'any 2011 i amb vistes a les properes eleccions locals, es va constituir com a partit polític.[7] A les eleccions municipals de 2011 va revalidar els dos regidors que tenia amb 927 vots (9,41%).[8]

L'11 de novembre de 2012, durant el període de campanya a les eleccions al Parlament de Catalunya, decidí donar suport a la CUP-Alternativa d'Esquerres, tot i no demanar el vot explícitament.[9] En un comunicat oficial manifestà que la CUP «representa un moviment de base, assembleari, que aglutina molts moviments socials, que porta un programa de renovació i radicalitat democràtica, crític amb el sistema econòmic actual i que proposa alternatives a l'actual situació de crisi agreujada per l'estafa econòmica que estem patint amb la complicitat de la majoria de partits polítics amb representació institucional».[10][11] D'aquesta forma es convertí en la sisena candidatura del municipalisme alternatiu del Vallès que donà suport a la CUP-AE, juntament amb Independents per Mollet, COP de Ripollet, Compromís per Cerdanyola, Esquerra Alternativa de Barberà i Entesa per Sabadell.[12]

El 24 de maig de 2015 es presentà a les eleccions municipals amb el nom de Nosaltres Decidim Castellar-Candidatures Alternatives del Vallès-Poble Actiu (NOSDECAV-CAV-PA)[13] obtenint 1626 vots i 4 regidors.[14]

Bona part de la seva militància provingué originàriament dels moviments ecologistes més actius a la comarca, com ara, aquells en defensa de la creació del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, la lluita contra el Memorial Park (cementiri privat) l'any 1987 i, més recentment, contra el trasllat del Zoo de Barcelona a Torre Turull o l'oposició a la creació del polígon industrial Can Bages.[15] Dins del ple de l'ajuntament i des de l'oposició, ha realitzat mocions en contra del polígon Can Bages, de la connexió a la xarxa Ter-Llobregat i del gasoducte Martorell-Figueres,[16] a favor de la creació d'un pla director de la bicicleta, d'un nou sistema de tarifes de l'aigua sota criteris de fiscalitat ecològica, així com ha mostrat suport a ordenances municipals de foment de l'estalvi.[17] El juny de 2012, fruit del seu discurs i pràctica crítica, fou exclòs de l'acte oficial d'estrena del nou Centre d'Atenció Primària de Castellar del Vallès, en el qual hi participà el conseller de Salut de la Generalitat de Catalunya Boi Ruiz.[18]

Referències modifica

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Estatuts de l'Altraveu». LAltraveu.org. Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 21 febrer 2013].
  2. ↑ «L'Altraveu elabora un programa participatiu». El Punt Avui. Grup Hermes, 08-03-2011. [Consulta: 10 desembre 2011].
  3. ↑ «400 persones de tota la comarca participen a la Bicicletada». L'Actual.cat. Ajuntament de Castellar del Vallès, 11-07-2011. Arxivat de l'original el 2016-03-31. [Consulta: 10 desembre 2011].
  4. ↑ «L'Altraveu es planteja si presentar-se com a partit a Castellar». Diari de Sabadell, 18-11-2010. [Consulta: 3 setembre 2011].
  5. ↑ León, Marta. «Las agrupaciones de electores como forma de participación política en el sistema electoral español: garantías y límites del derecho de sufragio pasivo» (en castellà) pàg. 4. LetrasJuridicas.com, 07-04-2010. Arxivat de l'original el 2014-08-01. [Consulta: 21 febrer 2013].
  6. ↑ «Resultados Elecciones Municipales 2007» (en castellà). Lainformacion.com. Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 21 juliol 2011].
  7. ↑ «Registro de partidos políticos» (en castellà). Ministeri de l'Interior. Arxivat de l'original el 2019-04-11. [Consulta: 10 desembre 2011].
  8. ↑ «Resultados provisionales, Castellar del Vallès» (en castellà). Ministeri de l'Interior, 22-05-2011. [Consulta: 22 maig 2011].
  9. ↑ «L'Altraveu comença a col·laborar amb la CUP». Lactual.cat, 12-11-2012. Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 23 febrer 2013].
  10. ↑ «Comunicat de L'Altraveu per Castellar sobre les eleccions al Parlament». Laltraveu.blogspot.com.es, 11-11-2012. [Consulta: 23 febrer 2013].
  11. ↑ «L'Entesa per Sabadell i l'Altraveu de Castellar, amb la CUP-AE». Llibertat.cat, 16-11-2012. [Consulta: 23 febrer 2013].
  12. ↑ «La CUP rep el suport d'una desena d'organitzacions polítiques i socials». Ara.cat, 15-11-2012. [Consulta: 23 febrer 2013].
  13. ↑ «Decidim Castellar». Arxivat de l'original el 10 de gener 2016. [Consulta: 4 juny 2015].
  14. ↑ «http://www.naciodigital.cat/municipals2015/municipi/0840051/castellar/valles». [Consulta: 4 juny 2015].
  15. ↑ Llobet, pàg. 129
  16. ↑ Jordi, Moisès. «Gasoducte Martorell-Figueres». Observatori de Projectes i Debats Territorials de Catalunya. Conselleria de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, 31-12-2012. Arxivat de l'original el 2020-02-20. [Consulta: 23 febrer 2013].
  17. ↑ Llobet, pàg. 130
  18. ↑ «Crítiques de l'Altraveu de Castellar per excloure'ls de la visita del conseller». ElPuntAvui.cat, 04-06-2012. [Consulta: 23 febrer 2013].

Bibliografia modifica

  • Llobet, Martí. «XII. Medi ambient i territori. Una visió vallesana». A: Construint municipi des dels moviments socials. Candidatures alternatives i populars i barris en lluita. 1a edició. Capellades: Icaria editorial, setembre de 2010, pàgs. 127-134 (Aκαδημεια). ISBN 978-84-9888-275-9. 

Enllaços externs modifica

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=L%27Altraveu_per_Castellar&oldid=32180158»