L'Aurora

quadre de William-Adolphe Bouguereau

L'Aurora (en francès L'Aurore) és un quadre del pintor academicista francès William-Adolphe Bouguereau, que fou realitzat l'any 1881. Pintat a l'oli, es troba al Birmingham Museum of Art de Birmingham, Alabama, Estats Units.

Infotaula d'obra artísticaL'Aurora
francès: L'Aurore
Tipuspintura Modifica el valor a Wikidata
CreadorWilliam-Adolphe Bouguereau
Creació1881
Mètode de fabricacióPintura a l'oli
Gènerepintura mitològica, nu i al·legoria Modifica el valor a Wikidata
MovimentAcademicisme
Mida214,9 (alçària) × 107 (amplada) cm
Propietat deCharles J. Osborn (en) Tradueix (–1893)
Goupil & Co (en) Tradueix (1881–1881)
Samuel P. Avery (1881–)
American Art Association (en) Tradueix (1893–1920)
Joseph Raphael De Lamar (1920–1921)
American Art Association (en) Tradueix (1921–) Modifica el valor a Wikidata
Col·leccióBirmingham Museum of Art, Birmingham (Alabama)
Història
DataEsdeveniment significatiu
venda
2 febrer 1881 venda (París), per William-Adolphe Bouguereau, Goupil & Co (en) Tradueix
28 març 1881 venda (Nova York), per Goupil & Co (en) Tradueix, Samuel P. Avery
27 gener 1893 venda, per Charles J. Osborn (en) Tradueix, American Art Association (en) Tradueix
29 gener 1920 venda (Nova York), per Joseph Raphael De Lamar, American Art Association (en) Tradueix
3 febrer 1921 venda (Nova York), per Joseph Raphael De Lamar, American Art Association (en) Tradueix
1973 venda (Chicago), per Hanzel Galleries (en) Tradueix
2005 llegat, per Museu d'Art de Birmingham Modifica el valor a Wikidata
DataHistorial d'exposicions
Bouguereau & America (en) Tradueix, Museu d'Art de Milwaukee Modifica el valor a Wikidata
Catalogació
Número d'inventari2005.111 Modifica el valor a Wikidata
Catàleg

El tema modifica

L'autor, prolix en obres de temàtica mitològica, representa en aquest cas la divinitat celeste Eos, personificació de l'aurora, que dona nom al quadre. Eos forma, conjuntament amb Hèlios i Selene (el sol i la lluna) una tríada de germans fills de titans associats a les divinitats celestes dels grecs. Era mare dels vents Zèfir, Bòreas i Notos[1] i la seva funció, segons Homer, era obrir les portes del cel al sol per a la seva sortida cada matí. Precedint Hèlios en el seu carro, espanta la nit i permet l'alba quotidiana.

 
Copa àtica de figures vermelles amb Eos portant al seu fill Mèmnon mort, c. 490-480 aC., l'anomenada «Pietà de Memnón», Museu del Louvre.

Els atributs de la deessa solen ser el carro que ella mateixa condueix i el seu peple o fi mantell amb què s'embolica. És molt representada en ceràmica portant o plorant la mort del seu fill Mèmnon davant les muralles de Troia en el seu enfrontament contra Aquil·les.

Rodin i Matisse van afaiçonar escultures amb temàtica sobre la deessa, mentre que Annibale Carracci i François Boucher la van pintar en el seu episodi amb Cèfal.[2]

Descripció de l'obra modifica

Com tants artistes precedents i contemporanis, Bouguereau fa servir el tema com a excusa per representar a la deessa sensual i seminua, amb el seu mantell lleuger al voltant del seu cos, besant i donant vida a les flors després de la freda nit, que s'intueix als seus peus.


Vegeu també modifica

Referències modifica

  1. V. V. A. A.. Mitología clásica e iconografía cristiana, pág. 87. R. Areces, 2010. ISBN 978-84-8004-942-9. 
  2. Martín, René. Diccionario de Mitología Clásica. Espasa Calpe, 2004. ISBN 84-670-1536-5. 

Enllaços externs modifica