L'Aurora

L'Aurora
francès: L'Aurore
Tipus	pintura
Creador	William-Adolphe Bouguereau
Creació	1881
Mètode de fabricació	Pintura a l'oli
Gènere	pintura mitològica, nu i al·legoria
Moviment	Academicisme
Mida	214,9 () × 107 () cm ;
Propietat de	Charles J. Osborn (en) (–1893); Goupil & Co (en) (1881–1881); Samuel P. Avery (1881–); American Art Association (en) (1893–1920); Joseph Raphael De Lamar (1920–1921); American Art Association (en) (1921–)
Col·lecció	Birmingham Museum of Art, Birmingham (Alabama)
Història
Data	Esdeveniment significatiu
	venda
2 febrer 1881	venda (París), per William-Adolphe Bouguereau, Goupil & Co (en)
28 març 1881	venda (Nova York), per Goupil & Co (en) , Samuel P. Avery
27 gener 1893	venda, per Charles J. Osborn (en) , American Art Association (en)
29 gener 1920	venda (Nova York), per Joseph Raphael De Lamar, American Art Association (en)
3 febrer 1921	venda (Nova York), per Joseph Raphael De Lamar, American Art Association (en)
1973	venda (Chicago), per Hanzel Galleries (en)
2005	llegat, per Museu d'Art de Birmingham
Data	Historial d'exposicions
	Bouguereau & America (en) , Museu d'Art de Milwaukee
Catalogació
Número d'inventari	2005.111
Catàleg	William Bouguereau: His Life and Works (en) :(1881/01)

L'Aurora (en francès L'Aurore) és un quadre del pintor academicista francès William-Adolphe Bouguereau, que fou realitzat l'any 1881. Pintat a l'oli, es troba al Birmingham Museum of Art de Birmingham, Alabama, Estats Units.

El tema

L'autor, prolix en obres de temàtica mitològica, representa en aquest cas la divinitat celeste Eos, personificació de l'aurora, que dona nom al quadre. Eos forma, conjuntament amb Hèlios i Selene (el sol i la lluna) una tríada de germans fills de titans associats a les divinitats celestes dels grecs. Era mare dels vents Zèfir, Bòreas i Notos^[1] i la seva funció, segons Homer, era obrir les portes del cel al sol per a la seva sortida cada matí. Precedint Hèlios en el seu carro, espanta la nit i permet l'alba quotidiana.

Copa àtica de figures vermelles amb Eos portant al seu fill Mèmnon mort, c. 490-480 aC., l'anomenada «Pietà de Memnón», Museu del Louvre.

Els atributs de la deessa solen ser el carro que ella mateixa condueix i el seu peple o fi mantell amb què s'embolica. És molt representada en ceràmica portant o plorant la mort del seu fill Mèmnon davant les muralles de Troia en el seu enfrontament contra Aquil·les.

Rodin i Matisse van afaiçonar escultures amb temàtica sobre la deessa, mentre que Annibale Carracci i François Boucher la van pintar en el seu episodi amb Cèfal.^[2]

Descripció de l'obra

Com tants artistes precedents i contemporanis, Bouguereau fa servir el tema com a excusa per representar a la deessa sensual i seminua, amb el seu mantell lleuger al voltant del seu cos, besant i donant vida a les flors després de la freda nit, que s'intueix als seus peus.

Vegeu també

Pintura del Realisme

Referències

↑ V. V. A. A.. Mitología clásica e iconografía cristiana, pág. 87. R. Areces, 2010. ISBN 978-84-8004-942-9.
↑ Martín, René. Diccionario de Mitología Clásica. Espasa Calpe, 2004. ISBN 84-670-1536-5.

Enllaços externs

«William-Adolphe Bouguereau al Web Museum» (en anglès).

[1] V. V. A. A.. Mitología clásica e iconografía cristiana, pág. 87. R. Areces, 2010. ISBN 978-84-8004-942-9.

[2] Martín, René. Diccionario de Mitología Clásica. Espasa Calpe, 2004. ISBN 84-670-1536-5.

[1]

[2]