Léolo

pel·lícula de 1992 dirigida per Jean-Claude Lauzon

Léolo és una pel·lícula quebequesa dirigida per Jean-Claude Lauzon, estrenada l'any 1992. Ha estat doblada al català.[1]

Infotaula de pel·lículaLéolo
Fitxa
DireccióJean-Claude Lauzon Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
Ajudant de direccióMarzio Casa i Jacques W. Benoît Modifica el valor a Wikidata
Director artísticFrançois Séguin Modifica el valor a Wikidata
ProduccióLyse Lafontaine i Aimée Danis Modifica el valor a Wikidata
Dissenyador de produccióFrançois Séguin i André Chamberland (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GuióJean-Claude Lauzon Modifica el valor a Wikidata
MúsicaTom Waits i Richard Grégoire Modifica el valor a Wikidata
FotografiaGuy Dufaux Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeMichel Arcand Modifica el valor a Wikidata
VestuariFrançois Barbeau Modifica el valor a Wikidata
ProductoraLes Productions du Verseau Inc. (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorAlliance Films i Netflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenCanadà i França Modifica el valor a Wikidata
Estrena1992 Modifica el valor a Wikidata
Durada107 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalfrancès Modifica el valor a Wikidata
Versió en catalàSí 
RodatgeMontreal Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama i comèdia Modifica el valor a Wikidata
Temafamília disfuncional Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióCanadà Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions

IMDB: tt0104782 FilmAffinity: 484248 Allocine: 7676 Rottentomatoes: m/leolo Letterboxd: leolo Mojo: leolo Allmovie: v121632 TCM: 81199 TMDB.org: 11139 Modifica el valor a Wikidata

El film està parcialment basat en L'Avalée des avalés de Réjean Ducharme així com inspirat en la infantesa de Lauzon.[2]

El 2005, la revista Time va definir Léolo com un dels 100 millors films de tots els temps.[3]

Argument

modifica

Léo Lauzon és un nen que viu en un humil barri de Mont-real, atrapat en una sòrdida existència al si d'una família disfuncional. Cada nit intenta evadir-se per mitjà dels records, els somnis i la seva desbordant imaginació, però la crua realitat familiar interromp sempre les seves fantasies: té un pare obsessionat per la salut intestinal de tota la família, un germà culturista que viu pres de la por, dues germanes que pateixen trastorns mentals, un avi a qui ningú presta massa atenció i una mare enorme que domina el microcosmos familiar.

Envoltat de malalts mentals, somiant i escrivint, imagina que la seva mare no ha pas estat embarassada pel seu pare, sinó indirectament per un sicilià amb l'ajuda d'una tomata italiana contaminada.[4] Decideix així de fer-se dir Léolo Lozone.[2] A l'alba de la pubertat, fantasieja sobre la seva veïna Bianca.[5]

Repartiment

modifica
  • Gilbert Sicotte: Narrador (veu)
  • Maxime Collin: Léolo
  • Ginette Reno: Mare
  • Julien Guiomar: Avi
  • Pierre Bourgault: Domador de versos

Premis i nominacions

modifica
  • Premi Enginy (Canadà): Millor guió original, Millor muntatge, Millor vestuari
  • Festival Internacional de Cinema de Toronto: Millor film canadenc
  • Festival Internacional de Cinema de Vancouver: Millor guió canadenc
  • 100 millors films de tots els temps, revista Time (2005)
  • Selecció oficial a la secció Canes Classics en el Festival de Canes 2014

Referències

modifica
  1. «Léolo». esadir.cat.
  2. 2,0 2,1 «Léolo - Chaude et amoureuse». http://cinemaquebecois.telequebec.tv,+2011. Arxivat de l'original el 2012-05-01. [Consulta: 23 febrer 2017].
  3. (anglès) Richard Corliss. «K - M: Léolo (1992)». Time, 12-02-2005. Arxivat de l'original el 2011-09-02. [Consulta: 23 febrer 2017].
  4. Tom McSorley. «Léolo». http://www.thecanadianencyclopedia.com,+2011.[Enllaç no actiu]
  5. «Léolo - Résumé». http://www.ecranlarge.com,+2011.