Léon Escalaïs
Léon Escalaïs (Cuxac-d'Aude, Llenguadoc-Rosselló, 8 d'agost de 1859 - 8 de novembre de 1940 en la mateixa població) fou un cantant d'òpera francès de la corda de tenor.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 8 agost 1859 Aude (França) |
| Mort | 8 novembre 1941 (82 anys) París |
| Activitat | |
| Ocupació | cantant d'òpera |
| Professors | Eugène Crosti i Louis-Henri Obin |
| Veu | Tenor |
| Instrument | Veu |
| Segell discogràfic | Fonotipia |
| Premis | |
| |
Alumne del Conservatori de Tolosa, passà al de París, on foren els seus mestres Crosti i Obin (1880); en el concurs de 1883 aconseguí el primer premi de cant i un segon premi d'òpera sent contractat immediatament per l'Òpera de París, i hi debutà el 17 d'octubre de 1883 amb l'Arnoldo de Guillem Tell assolint un èxit per la seva bella veu de tenor franca, potent i ben timbrada. Es feu aplaudir en diferents òperes de repertori cantà diverses temporades per províncies, especialment a Lió (1891) i Marsella (1894-1895).
Es casà amb Marie Anne Lureau, la seva companya de teatre, el 1884, i el 1896 es retiraren ambdós esposos per a dedicar-se a l'ensenyança. Escalais fou distingit amb el títol d'oficial d'Instrucció pública.
Bibliografia
modifica- Enciclopèdia Espasa Volum núm. 20, pàg. 593-94 (ISBN 84-239-4520-0)