Ferrocarril Amur-Iakutsk

línia ferroviària russa
(S'ha redirigit des de: Línia Amur-Iakutsk)

La línia Amur-Iakutsk (en rus: Аму́ро-Якутская магистра́ль, Amuro-Iakutskaia maguistral) és una línia de ferrocarril parcialment completada de l'Extrem Orient de Rússia. Permet la connexió ferroviària de les importants línies transsiberiana i Baikal-Amur amb Iacútia (la República de Sakhà).

Infotaula línia ferrocarril Línia Amur-Iakutsk
Mapa de les principals línies ferroviàries russes
Principals línies fèrries russes: En vermell la transsiberiana, en verd la línia Baikal-Amur i en taronja la línia Amur-Iakutsk
Dades generals
LocalitzacióRússia Rússia: Óblast de l'Amur i República de Sakhà (Iacútia).
TerminalsBamovskaia i Skovorodinó (óblast de l'Amur)
Nijni Bestiakh (Sakhà)
Característiques tècniques
Longitud de la línia1213 km
Ample de via1520 mm (ample rus)
Electrificacióno

Recorregut modifica

 
Mapa amb el recorregut
Línia Amur-Iakutsk
     
Línia transsiberiana vers Vladivostok
     
0 km Skovorodinó
     
Riu Gran Never
     
28 Goreli
     
     Línia transsiberiana vers Moscou
     
  49 Xturm
     
Riu Mali Oldoi
     
79 Murtiguit
     
96 Purikan
     
112 Anóssovski
     
124 Silip
     
Riu Uixumun
     
142 Zabolotni
     
Riu Tinda
     
163 Bélenki
     
Riu Tinda
     
190 Seti
     
Línia Baikal-Amur vers Taïxet
     
 209 Tinda
     
Riu Tinda
     
220 Xakhtaum
     
Riu Guiliüi
     
236 Bestújevo
     
     Línia Baikal-Amur vers Komsomolsk
     
Riu Guiliüi
     
256 Guiliüi
     
281 Mogot
     
Riu Mogot
     
301 Ríkhard Zorgue
     
317 Iakutski
     
 315 Frontera Amur-Sakhà
     
330 Nagorni-Iakútskaia
     
Riu Timpton
     
350 Aiam
     
350 Túnel de Nagorni (ca. 1300 m)
     
372 Zolotinka
     
Riu Iengra
     
389 Okurdan
     
Riu Gorbil·lakh
     
414 Obortxo
     
430 Berkakit
     
 439 Nériungri-passatgers
     
448 Nériungri-mercaderies
     
Riu Txúlman
     
Riu Txúlman
     
459 Denissovski
     
Riu Txúlman
     
Riu Txúlman
     
470 Txúlman
     
Riu Txúlman
     
484 Txulbass
     
495 Tenisti
     
525 Khatimi
     
Riu Khatima
     
544 Ogonier
     
588 Taiojni
     
Riu Bolxoi Nimnir
     
648 Bolxoi Nimnir
     
693 Seligdar
     
709 Kossarevski (Lebedini)
     
 726 Aldan
     
756 Kuranakh (Nijni Kuranakh)
     
Riu Iakokit
     
 799 Tommot
     
     
Riu Aldan
     
860 Bolotni
     
910 Amgà (Vérkhniaia Amgà)
     
Riu Amgà
     
Riu Kirbikan
     
963 Karbikan
     
Riu Ulú
     
993 Ulú
     
1013 Kiurgueliakh
     
1092 Khanierdakh
     
Riu Mundurutxu
     
1116 Olen
     
Riu Liútengue
     
1130 Liútenka
     
1167 Kerdiom
     
Riu Liútengue
     
Riu Menda
     
1184 Menda
     
1202 Rassoloda
     
Riu Tammà
     
1166 Pravaia Lena
     
     
     Riu Lena
     
Tabagà
     
Kiurdiugueliakh
     
Txabida
     
Iakutsk-mercaderies
     
Iakutsk-passatgers
     
     Port fluvial
     
Riu Milà
     
1226 Khaptagai
     
1239 Nijni Bestiakh
     
     Expansió projectada
     
Txuraptxà
     
Meguino-Aldan
     
Frontera Sakhà-Magadan
     
Susuman
     
Orotukan
     
Atkà
     
Palatka
     
Sókol
     
Magadan

El primer tram de la línia es coneix com a petita BAM perquè connecta les estacions del transsiberià (a Bamovskaia, prop de Skovorodinó) amb les de la línia BAM (a Tinda). Des d'allà la línia segueix cap al nord. Hi ha servei de passatgers directe fins a Nériungri i, amb els transbordaments necessaris, fins a Nijni Bestiakh, una estació situada davant de Iakutsk a la riba oposada del riu Lena. Estan en estudi diverses opcions per a construir un pont que porti a Iakutsk malgrat la dificultat de fer-ho sobre un riu de més de dos quilòmetres d'amplada amb inundacions i glaciacions estacionals.

En el futur es planteja a llarg termini estendre la línia des de Nijni Bestiakh fins a Magadan i fins i tot s'ha esmentat la possibilitat de fer-la arribar a la península de Txukotka com a aproximació d'una connexió ferroviària a través de l'estret de Bering.

Característiques modifica

La línia és de via única llevat d'un petit tram a doble via entre Tinda i Bestújevo, que és la part de la línia compartida amb la Línia Baikal-Amur. No hi ha cap tram electrificat.

La seu operativa de la línia i les oficines de Ferrocarrils de Iacútia es troben a Aldan.

La construcció, operació i manteniment de la línia es veuen dificultats per la dura climatologia del territori. A la complicació de construir sobre permagel en un terreny de per si complicat se li sumen les extremes variacions de temperatura, que poden passar de −50°C a l'hivern fins a més de 30 °C a l'estiu.

En el seu trajecte a través de l'óblast de l'Amur i del sud de Iacútia hi ha nombrosos ponts per a travessar diferents rius. Entre els més destacats estan el del riu Aldan a Tommot, el del riu Amgà a Vérkhniaia Amgà i també els de l'Iengrà i Txúlman. Tanmateix, el futur pont sobre el riu Lena, prop de Iakutsk, seria molt més gran que qualsevol d'aquests. El túnel més destacat és el de Nagorni, de 1.300 metres sota la serralada Stanovoi.

Història modifica

 
Material de construcció pel tram Tinda-Berkakit l'any 1976.

La construcció de la línia va començar la dècada del 1930, amb el tram entre Bamovskaia i Tinda (llavors anomenada Tindinski), com a part de la construcció planificada de Línia Baikal–Amur o BAM, és per això que actualment aquest tram es coneix com a «petita BAM». Aquesta secció va començar a operar l'any 1935, però va ser desmuntada el 1940 i 1941 quan la Segona Guerra Mundial va fer cancel·lar el projecte de la BAM per reutilitzar els raïls en altres projectes més propers al front.

La reconstrucció de la petita BAM va començar el 5 d'abril del 1972, dos anys abans que el govern de la Unió Soviètica anunciés la recuperació del projecte de la BAM el 1974. El novembre del 1976 van començar els trajectes provisionals en aquest tram, i l'octubre de 1977 ja tot el servei. Alhora es va seguir estenent la línia cap al nord, i la secció Tinda-Berkakit va obrir definitivament a l'octubre de 1979, secció que seguidament es va estendre fins a Nériungri.

A partir de 1989 van recomençar els treballs de construcció des de Nériungri cap a Txúlman. El tràfic ferroviari es va anar estenent gradualment fins a Txúlman, Aldan i finalment Tommot, primer pel tràfic de mercaderies i construcció, i finalment el servei de passatgers. La secció completa fins a Tommot es va declarar oberta el 24 d'agost de 2004. Des de llavors hi ha servei diari de passatgers entre Nériungri i Tommot, que recorre els 368 quilometres de distància en 8 hores.

El pont de 400 metres sobre el riu Aldan a Tommot, es va completar a la dècada del 1990, per bé que durant un temps no va rebre cap ús. Problemes financers van fer aturar el projecte de construcció quan tot just s'estaven fent una seixantena de quilòmetres.

El 2005 es va reprendre el treball de construcció. El 2007 el tràfic per a la construcció ja arribava a Karbikan i el de mercaderies fins Amgà, que és el seu límit actual (a 2016). A principis de 2009 la construcció va arribar a Kerdiom, a la riba del riu Lena.[1] El primer tren va arribar a Kerdiom el 25 de setembre del 2010.[2] La línia fins a Nijni Bestiakh es va completar oficialment el 15 de novembre del 2011, i les autoritats van anunciar que el pont per arribar a Iakutsk es construiria en un futur proper.[3] Des de 2019 hi ha servei regular de passatgers fins a Nijni Bestiakh.[4]

Galeria modifica

Referències modifica

Vegeu també modifica

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ferrocarril Amur-Iakutsk