Fluid refrigerant

(S'ha redirigit des de: Líquid refrigerant)

Un fluid refrigerant és un fluid que s'usa per a transportar calor d'un lloc a un altre,[1] habitualment en un circuit tancat. Els refrigerants poden ser líquids, gasos o un fluid que canvia d'estat cíclicament en passar per les diferents màquines de la instal·lació a la qual es fa servir. Un dels primers que es van fer servir va ser l'aire, que avui es considera inadequat.

Envàs amb refrigerant R-134

En el cas dels gasos sovint s'usa una barreja de dos o tres diferents, als quals hom afegeix un odoritzant o un colorant per a poder detectar fuites. Quan és un líquid moltes vegades és aigua, a la qual es pot afegir un colorant per a detectar millor possibles fuites i en principi sempre s'afegeix també una petita dosi d'alcohol (anticongelant) per a evitar que, per exemple en cas de baixes temperatures, a l'hivern, aquesta es congeli i, en augmentar de volum, trenqui el circuit i màquines per on passa (condensador, evaporador, intercanviador, radiador, etc.). Alguns antics refrigerants, usats especialment a neveres i a la climatització, que eren contaminants atmosfèrics es van prohibir i deixar d'utilitzar, com per exemple l'R-12, l'R-22 i l'R-222.

El refrigerant que es fa servir a l'automoció, a moltes instal·lacions d'energia solar i a la majoria de centrals nuclears, per exemple, és aigua (a les solars amb anticongelant). A neveres, congeladors i els diversos sistemes de climatització i de fred industrial els refrigerants actuals més usuals són el R-407,[n. 1] una barreja de tres gasos (R-134a, tetraflouroetà; R-125, pentafluoetà; i R-32, difluoroetà), i el R-410,[n. 2] més nou i amb millors propietats tècniques, una barreja de dos (R-125 i R-32) que també s'usa als deshumidificadors. Encara s'usen alguns aparells més antics, tot i que en principi ja no es venen al mercat, que fan servir l'R-134 que va ser el primer a substituir els refrigerants causants del canvi climàtic (per contenir CFC) però que amb el temps ha estat substituït per barreges de gasos que funcionen millor: primer l'R-407, que el conté, i posteriorment l'R-410. Un refrigerant rar, per la seva toxicitat, és l'amoníac.

Notes modifica

  1. Primer es va usar el R-407a i després el R-407c, que es diferencia de l'anterior per tenir una proporció dels diferents gasos una mica diferent
  2. També conegut com a R-410a

Referències modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fluid refrigerant