La Caputxeta Vermella

La caputxeta i el llop a una il·lustració del 1939.
Font de la Caputxeta Vermella situada al Passeig de Sant Joan, 141 de Barcelona. Esculpida per Josep Tenas l'any 1921 i bronzejada per Gabriel Bechini.

La Caputxeta Vermella és un conte popular europeu del qual existeixen nombroses variants. Ha estat transcrit, entre d'altres, per Charles Perrault (Le Petit Chaperon Rouge) i els germans Grimm (Rotkäppchen). Tot i ser considerat un conte infantil, conté elements referents a la violència, el sexe i el canibalisme.

La història se centra en el contrast entre el món lluminós i segur del poble i l'obscur del bosc, una antítesi típicament medieval.

La tramaModifica

La versió més coneguda del conte és la dels germans Grimm, versió del 1857. La Caputxeta Vermella és una nena que ha de portar un cistell amb menjar per a la seva àvia malalta. La mare li adverteix de no travessar el bosc, consell que la Caputxeta Vermella no segueix. Al bosc, la Caputxeta Vermella es troba el Llop, que l'ensarrona i li fa dir on viu l'àvia. Després el Llop s'avança a la Caputxeta Vermella i, en arribar a ca l'àvia, es cruspeix la vella. Quan arriba la Caputxeta Vermella, el Llop, que és al llit amb la roba de l'àvia, es fa passar per aquesta i al final aconsegueix menjar-se també la Caputxeta Vermella. Tot es resol amb l'arribada d'un llenyataire, que talla la panxa del Llop per tal que l'àvia i la Caputxeta Vermella puguin sortir-ne il·leses.

Orígens i variantsModifica

La història de la Caputxeta Vermella és un conte que es va estendre per diverses regions europees mitjançant la tradició oral. Se sap que el conte ja era narrat al segle XIV a França.

La finta nonna ("La falsa àvia") és el títol d'una antiga versió italiana, en la qual la Caputxeta Vermella ho soluciona tot ella sola basant-se en la seva pròpia astúcia. Alguns sostenen que aquesta versió és la més propera a l'original i que el personatge del llenyataire va ser inclòs posteriorment.

En qualsevol cas, la versió escrita més antiga del conte és Le Petit Chaperon Rouge, el qual apareix en el recull de contes de Charles Perrault del 1697. La primera versió del conte de Charles Perrault és molt més sinistra que la versió posterior, escrita pels germans Grimm. En aquesta versió la Caputxeta Vermella és una "noia atractiva de bona família" que finalment és menjada pel llop. Al final del conte, Charles Perrault dóna una explicació explícita de la moral, de la qual no és difícil extreure'n l'evident contingut sexual:

D'aquesta història s'aprèn que els infants, i especialment les jovenetes boniques, ben educades i de bona família, fan molt malament d'escoltar-se els desconeguts; i no és estrany, doncs, que el Llop obtingui el seu sopar. Dic Llop, perquè no tots els llops són de la mateixa mena; n'hi ha un d'aparença encomiable, que no és sorollós ni odiós ni rabiós, sinó manso i servicial i amable, que segueix les noies joves pel carrer fins a casa seva. Ai d'aquells que no sàpiguen que aquests llops amables són, de totes aquestes criatures, les més perilloses!

Al segle XIX, els germans Grimm en recullen dues versions alemanyes, les de Jeanette Hassenpflug (17911860) i Marie Hassenpflug (17881856). Els Germans Grimm van transformar una de les versions en la història principal i la segona en una continuació. La primera, amb el títol de Rotkäppchen, va ser inclosa a la primera edició del seu recull de contes Kinder- und Hausmärchen (1812). En aquesta la noia i la seva àvia són salvades per un caçador interessat en la pell del llop. A la segona història la Caputxeta Vermella i la seva àvia, gràcies a l'experiència amb el primer llop, en descobreixen, capturen i maten un altre.

Durant la Guerra civil espanyola el conte es va polititzar i el color de la capa i caputxa era vermell o blau depenent del bàndol: «Te llamarás Caperucita Azul -el color de la falange-. Y no olvides que el azul significa obediencia, disciplina, sacrificio...amor, en fin»[1]

En la músicaModifica

La Caputxeta Vermella, ha tingut diversos autor que li han posat música. un d'aquest que va compondre'n una opereta infantil, fou el txec Anton Ptacek, obra que gaudí de força acceptació en la seva pàtria.[2]

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: La Caputxeta Vermella
  1. Marimon, Sílvoa «Caputxeta Roja contra Caputxeta Blava». Diari Ara [Barcelona], 02-12-2011, p.30. ISSN: 2014-010X.
  2. Enciclopèdia Espasa Volum núm. 47, pàg. 1528 (ISBN 84-239-4547-2)