La ciociara

pel·lícula de 1960 dirigida per Vittorio De Sica
(S'ha redirigit des de: La Ciociara)

La ciociara és una pel·lícula franco-italiana de Vittorio de Sica, estrenada el 1960.

Infotaula de pel·lículaLa ciociara
TwoWomenPoster.jpg
Pòster de la pel·lícula
Fitxa
DireccióVittorio de Sica
Protagonistes
Director artísticGastone Medin
ProduccióCarlo Ponti
Dissenyador de produccióGastone Medin
GuióAlberto Moravia, Vittorio de Sica, Cesare Zavattini, adaptació de la movel·la d'Alberto Moravia La Ciociara
MúsicaArmando Trovajoli
Dissenyador de soGiovanni Rossi
FotografiaGábor Pogány
MuntatgeAdriana Novelli
ProductoraCompagnia Cinematografica Champion
Titanus
Les Films Marceau
Cocinor
Société Generale de Cinématographie
DistribuïdorTitanus
Dades i xifres
País d'origenFrança
Itàlia
Estrena1960
Durada101 minuts
Idioma originalitalià i alemany
Coloren blanc i negre
Descripció
Basat enTwo Women (en) Tradueix
GènereComèdia dramàtica
TemaSegona Guerra Mundial
Lloc de la narracióItàlia
Premis i nominacions
Nominacions
Premis

IMDB: tt0054749 Filmaffinity: 122819 Allocine: 9525 Rottentomatoes: m/two_women Allmovie: v51437 TCM: 94287 TV.com: movies/two-women
Modifica les dades a Wikidata

Argument[1]Modifica

El 1943, una jove, vídua, decideix de fugir de Roma amb la seva filla per trobar la calma del seu poble.

El cos expedicionari francès, dirigit pel general Alphonse Juny, constituït sobretot per soldats marroquins, algerians, tunisians i senegalesos de les colònies franceses, és declarat culpable de crims de guerra als voltants de la regió de la Ciociaria a Itàlia. Destrucció de pobles, robatoris i violències, però sobretot violacions en massa (i assassinats) es multipliquen al voltant del Monte Cassino. Les xifres varien entre 700 i 2.000 dones violades, i aproximadament 800 morts. Aquests fets han rebut a Itàlia el nom de marocchinate (literalment « marroquinades »).[2] Aquests esdeveniments serveixen de tela de fons a la novel·la d’Alberto Moravia de la qual s’ha rodat aquesta pel·lícula. Una part de la història s'inspira de fets històrics reals.

RepartimentModifica

Premis i nominacionsModifica

PremisModifica

NominacióModifica

CríticaModifica

Un projecte que en principi estava destinat a Anna Magnani i que va acabar sent un vehicle per la Loren, que va desplegar totes les seves armes interpretatives, intentant potser demostrar que no s’havia perdut amb el canvi. La realització de Vittorio de Sica va servir amb més eficàcia als interessos de l’estrella que als de la història narrada.[3]

ReferènciesModifica

  1. «La ciocciara». The New York Times.
  2. (italià)Il caso delle donne italiane stuprate durante la seconda guerra mondiale al centro di nuove ricerche - La ciociara e le altre - (« el cas de les dones italianes violades durant la Segona Guerra mundial en el centre d'una nova investigació - La ciociara i altres »), La Stampa, 25 novembre 2002
  3. Calderon, pàg.171

BibliografiaModifica

  • Calderón, Teo. Calderón & Villamandos. Movie Movie (en castellà). ISBN 84-605-6130-5. 

Enllaços externsModifica