Obre el menú principal

La Corriu

descampat de Guixers
Aquest article tracta sobre l'entitat de població de Guixers. Vegeu-ne altres significats a «La Corriu».
Mapa del municipi amb les seves entitats de població i els municipis limítrofs.

La Corriu[1] és una de les set entitats de població del municipi de Guixers a la comarca del Solsonès. Es troba a la part central del municipi en el sector comprès entre el límit amb el terme municipal de Gósol al nord, el curs de l'Aigua de Valls a l'est, la serra de Guixers al sud i el límit amb el terme municipal de la Coma i la Pedra a l'oest.

Com totes les entitats de població de Guixers, el seu origen cal buscar-lo en l'antiga divisió eclesiàstica en parròquies. La de la Corriu (Sant Martí de la Corriu) continua tenint aquesta categoria i, a més del citat territori, abasta també el del veïnat de Vilacireres, ja al terme municipal de Gósol.[2]

DemografiaModifica

Evolució demogràfica
Any Nucli urbà Poblament dispers Total
Homes Dones Total Homes Dones Total
20000002355
20010004266
20020002133
20030003144
20040003144
20050003144
20060004155
20070005388
20080005388
Font: INE


PoblamentModifica

Format íntegrament per masies, és un poblament totalment dispers, sense cap nucli urbà. Aquestes masies es van anar despoblant començant per les que es trobaven més allunyades de la carretera de Berga a Sant Llorenç de Morunys i al cens de 2005 comptava únicament amb 4 habitants.[3]

Sense cap pretensió de ser exhaustiu, la llista que segueix a continuació és una relació de les cases o masies de les quals se'n troba referència als arxius parroquials. Entre parèntesis, la cronologia de la primera referència històrica que s'ha trobat.[4][5]

HistòriaModifica

És una de les parròquies citades a l'acta de consagració de la catedral de la Seu d'Urgell (any 839)

EtimologiaModifica

A la documentació llatina, el topònim Corriu és escrit curriz (939), Curriza (982) o ipsa Curriz (1050) i recorda l'ètim corr o quer[4] que, segons el Diccionari català-valencià-balear, és d'etimologia desconeguda però segurament preromana: segons alguns, preindoeuropea; segons altres, cèltica; Rohlfs Gasc. 65 opina que es pot admetre la hipòtesi de Meyer-Lübke Katal. 167, qui vol veure en el català quer un prellatí karri (llatinitzat en carrĭum) que correspondria al basc modern harri, ‘pedra’. Però el fet de tenir r simple els derivats de quer, com Querol, sembla discordar d'un ètim karri amb rr geminada.[6]

Vegeu tambéModifica

Enllaços externsModifica

ReferènciesModifica

  1. Aquest topònim figura al Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya
  2. Web del bisbat de Solsona
  3. MUNICAT
  4. 4,0 4,1 Masies del Solsonès - Antoni Bach - Consell Comarcal del Solsonès, 1995
  5. Edició digital del mapa de Catalunya de l'ICC.
  6. Diccionari CVB