Directa

mitjà de comunicació en català
(S'ha redirigit des de: La Directa)

La Directa, periodisme cooperatiu per a la transformació social, és un mitjà informatiu en llengua catalana en format paper i en format digital.[1] Tot i que originalment es tractava d'un setmanari, des del setembre de 2015 s'edita quinzenalment. La redacció es troba al barri barceloní de Sants, a la Riera d’Escuder, juntament amb la llibreria cooperativa La Ciutat Invisible.[2]

Infotaula de publicacions periòdiquesDirecta
Directa.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Tipusperiòdic Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
Llenguacatalà Modifica el valor a Wikidata
Data de publicació18 abril 2006 Modifica el valor a Wikidata
Lloc de publicacióBarcelona Modifica el valor a Wikidata
EstatEspanya Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Periodicitat15 dies Modifica el valor a Wikidata
Temamagazín d'actualitat i periodisme d'investigació Modifica el valor a Wikidata
EditorialLa Directa, SCCL Modifica el valor a Wikidata
Publicat aBarcelona Modifica el valor a Wikidata
LlicènciaCC-BY-NC-ND Modifica el valor a Wikidata
Pàgines32 Modifica el valor a Wikidata

Part deAssociated Whistleblowing Press Modifica el valor a Wikidata

Lloc webdirecta.cat Modifica el valor a Wikidata
Facebook: Directa Twitter: La_Directa Instagram: directa.cat Youtube: UCQap3LpZlNqICpedgk7glyQ Modifica el valor a Wikidata

És membre de la cooperativa de serveis financers Coop57[3] així com de la Xarxa d'Economia Solidària (XES). La Directa tracta temes d'actualitat, investigació, debat, i anàlisi i té tendències polítiques d'esquerres i vocació independentista. No està lligada a cap grup econòmic, subsistint quasi únicament de les subscripcions, i la seva línia editorial acostuma a ser crítica amb els poders polítics i econòmics. Tendeix a visualitzar les pràctiques dels moviments socials i aquells projectes polítics que plantegen un model alternatiu a l'actual.[4]

Compta amb una xarxa de corresponsals i col·laboradors als Països Catalans, així com als llocs importants de la resta del món.[4]

HistòriaModifica

El 9 d'abril de 2005, a l'antic Espai Obert, al carrer Blasco de Garay, a Barcelona, es va presentar un projecte d'un nou setmanari que volia fer difusió dels moviments socials amb una estètica i llenguatge que permetés arribar a un públic més ampli. Inicialment el nom del setmanari havia de ser Altaveu. El 14 de maig del mateix any es va constituir a Can Vies l'Associació per la Difusió Sense Límits (ADSL) amb Roger Costa Puyal com a primer president.[5] Posteriorment, en intentar registrar el nom del mitjà, es van trobar que ja el feien servir diversos projectes, i van optar per titular-lo Setmanari de Comunicació Directa.

Es van publicar dos números zero, un el 18 d'octubre del 2005 i un altre al gener del 2006. Finalment, el número 1 va veure la llum fel 18 d'abril de 2006.[6][7] L'acte de presentació va tenir lloc el 22 d'octubre a les Cotxeres de Sants, on va participar La Fura dels Baus i van fer un concert de La Kinky Beat i Dijous Paella. Progressivament es van incorporar col·laboradors com Gabriela Serra, Miren Etxezarreta, Francesc Arnau, Arcadi Oliveres i Oleguer Preses, i es van anar creant corresponsalies a ciutats com Terrassa, Sabadell, Granollers, Esplugues i Cornellà de Llobregat, Valls, Girona, Menorca, Catalunya Nord, Lleida, Manresa i Berga.[8] Van celebrar el número 100 l'any 2008 amb una campanya que duia el lema «Hem decidit no deixar-nos convèncer», fent servir una imatge de l'artista urbà Banksy.

El gener de 2010, la Directa i la revista mensual Illacrua es van fusionar per crear un mitjà més sòlid i de més abast.[9][10] El mateix any va ser guardonada amb el premi Memorial per la Pau Josep i Liesel Vidal de Reus.[11] L'any 2013 van canviar el logotip de la publicació.[12]

El 17 de febrer de 2015 va ser distingida amb la menció especial als mitjans de comunicació com a «reconeixement a la seva tasca informativa, amb què denuncia les vulneracions dels drets humans i potencia la proposta d'alternatives i la crítica constructiva» del Premi Solidaritat 2014 que concedeix l'Institut de Drets Humans de Catalunya (IDHC).[13] L'abril de 2017 van estrenar un nou disseny de maquetació.

El 14 de febrer de 2019, la Directa rebé el Premi Ciutat de Barcelona en la categoria de Mitjans de Comunicació, atorgat al reportatge «La guerra bruta de l'aigua»,[14] que destapava la utilització «d'espies» al moviment per la remunicipalització de l'aigua, Aigua és Vida, per part de la companyia Aigües de Barcelona.[15]

El 3 de maig de 2021, coincidint amb el Dia Mundial de la Llibertat de Premsa, la Directa difongué a traves de les xarxes socials una portada falsa amb el titular «L'aposta social de Mercadona» com si fos un dels comunicats que difon la cadena de supermercats i que regularment els mitjans d'informació publiquen acríticament sense advertir les lectores que es tracta de publicitat maquillada. A causa de l'enrenou provocat, la mateixa tarda publicà la portada autèntica de l'edició del número 523 amb el titular «Un Mercadona més, deu botigues menys», a fi de denunciar els efectes negatius de l'empresa de Juan Roig com la fuga de venedores dels mercats municipals, les pressions i pràctiques antisindicals, i les tàctiques abusives alhora de marcar els preus de venda a les llotges a les productores de fruites i verdures. Aquesta situació afecta notablement el cultiu de cítrics, predominant al País Valencià, on les taronges s'encareixen un 572% i les llimes un 994% en el trajecte del camp al lineal del supermercat.[16]

PremisModifica

  • Memorial per la Pau Josep i Liesel Vidal (2010)
  • Menció especial Premi Solidaritat (2014)
  • Premi Ciutat de Barcelona (2018)[17]

ReferènciesModifica

  1. «El Setmanari Directa estrena nova web avui». Enfocant. [Consulta: 1r gener 2013].
  2. França, João; Rodríguez, Pau. «El desallotjament de Can Vies acaba amb durs altercats i càrregues policials». CatalunyaPlural/eldiario.es, 26-05-2014. [Consulta: 30 maig 2014].
  3. «Entitats sòcies - Setmanari Directa (ADSL)». [Consulta: 28 novembre 2013].
  4. 4,0 4,1 «Setmanari Directa: Qui som». Arxivat de l'original el 2014-05-18. [Consulta: 1r gener 2013].
  5. Costa Puyal, Roger «Arqueologia Directa (4): de l'’Altaveu’ a la ‘Directa’» (en català). Directa, 22-09-2015. Arxivat 31 de desembre 2017 a Wayback Machine.
  6. «Portada núm. 1». Directa, 18-04-2006, pàg. 1.
  7. «Presentat el Setmanari de comunicació Directa». VilaWeb. [Consulta: 1r gener 2013].
  8. «Arqueologia Directa (5): Presentació en societat» (en català). Directa. Arxivat 2017-12-31 a Wayback Machine.
  9. «Directa i Illacrua es fusionen en una sola revista». canalsolidari.org. Arxivat de l'original el 2013-10-04. [Consulta: 1r gener 1013].
  10. «Es presenta públicament la fusió de les revistes Illacrua i La Directa» (pdf). VilaWeb. [Consulta: 1r gener 2013].
  11. «La Directa premi Memorial de la Pau 2010». [Consulta: 1r gener 2013].
  12. Costa Puyal, Roger «Campanyes i icones». La Directa, 29-11-2017, pàg. 3.
  13. «El Parlament acull el lliurament del premi Solidaritat 2014 al projecte Sicar cat, per a dones víctimes del tràfic de persones, i de la menció als mitjans a 'La Directa'». Parlament de Catalunya. [Consulta: 3 novembre 2015].
  14. «Les clavegueres de la guerra de l'aigua». Directa, 27-06-2018. [Consulta: 26 febrer 2019].
  15. «PP i Cs abandonen l'entrega dels Premis Ciutat de Barcelona per les «constants referències» als presos». Nació Digital, 14-02-2019. [Consulta: 26 febrer 2019].
  16. «Independència editorial: ens finança qui ens llegeix» (en català). Directa, 03-05-2021. [Consulta: 2 juny 2021].
  17. «Cs i PP abandonen els Premis Ciutat de Barcelona i acusen Colau de polititzar l'acte». CCMA, 15-02-2019. [Consulta: 26 febrer 2019].

Enllaços externsModifica