La Femme de Jean
La Femme de Jean és una pel·lícula dramàtica francesa del 1974 dirigida per Yannick Bellon i protagonitzada per France Lambiotte i Claude Rich.
 | |
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Yannick Bellon  |
| Protagonistes | |
| Dissenyador de producció | Alain Dahan (en)  |
| Guió | Yannick Bellon |
| Música | Georges Delerue |
| Fotografia | Pierre-William Glenn i Georges Barsky |
| Muntatge | Janine See |
| Productora | Les Films de l'Equinoxe |
| Distribuïdor | Framo Diffusion |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | França |
| Estrena | 1974 |
| Durada | 105 min |
| Idioma original | francès |
| Color | Eastmancolor |
| Descripció | |
| Gènere | cinema de drama psicològic |
       | |
Sinopsi modifica
Jean es divorcia de Nadine després de divuit anys de matrimoni. Quan Jean ha marxat, Nadine cau en un forat profund i es tanca totalment en si mateixa. El seu fill Remi, de 17 anys, la fa viatjar a París i reflexionar sobre ella mateixa. Nadine es retroba lentament i pren consciència de les seves habilitats, encara que les nits siguin especialment solitàries i els pensaments sobre el temps amb Jean continuïn conduint-la a fases depressives.
Per poder cuidar adequadament de Remi, Nadine busca feina i inicia la lluita per trobar el seu camí de retorn a la vida. Coneix a David, un enginyer que l'anima a començar a estudiar de nou. Ara Nadine finalment s'adona que és una personalitat capaç de ser independent del seu marit i de dirigir la seva pròpia la vida. Es torna a convertir en ella mateixa, Nadine, i ja no és només la dona de Jean.[1]
Repartiment modifica
- France Lambiotte: Nadine
- Claude Rich: Jean
- Hippolyte Girardot: Rémi
- James Patrick Mitchell: David
- Tatiana Moukhine: Christine
- Regine Mazella
Comentari modifica
| « | Yannick Bellon tracta a través d'un cas exemplar una realitat contemporània, sense sectarisme, sense rebuig de l'home, amb una precisió que toca constantment.[2] | » |
Premis modifica
Va formar part de la selecció oficial del Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià 1974, en la que va assolir bones crítiques i fou premiada amb una Conquilla de plata.[3][4]
Referències modifica
- ↑ in : Le Petit Larousse des films, Paris, 2004.
- ↑ Béatrice Bottet in : Le Petit Larousse des films, Paris, 2004.
- ↑ Premis del 1974 al web del Festival de Sant Sebastià
- ↑ Penetración psicológica francesa y antiutopía alemana, ABC, 20 de setembre de 1974