La Femme de Jean

pel·lícula de 1974 dirigida per Yannick Bellon

La Femme de Jean és una pel·lícula dramàtica francesa del 1974 dirigida per Yannick Bellon i protagonitzada per France Lambiotte i Claude Rich.

Infotaula de pel·lículaLa Femme de Jean
Fitxa
DireccióYannick Bellon Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
Dissenyador de produccióAlain Dahan (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GuióYannick Bellon Modifica el valor a Wikidata
MúsicaGeorges Delerue Modifica el valor a Wikidata
FotografiaPierre-William Glenn i Georges Barsky Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeJanine See
ProductoraLes Films de l'Equinoxe
DistribuïdorFramo Diffusion
Dades i xifres
País d'origenFrança Modifica el valor a Wikidata
Estrena1974 Modifica el valor a Wikidata
Durada105 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalfrancès Modifica el valor a Wikidata
ColorEastmancolor Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecinema de drama psicològic Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0070056 FilmAffinity: 666091 Allocine: 8008 Letterboxd: la-femme-de-jean Allmovie: v143650 TCM: 485325 TMDB.org: 65981 Modifica el valor a Wikidata

Sinopsi

modifica

Jean es divorcia de Nadine després de divuit anys de matrimoni. Quan Jean ha marxat, Nadine cau en un forat profund i es tanca totalment en si mateixa. El seu fill Remi, de 17 anys, la fa viatjar a París i reflexionar sobre ella mateixa. Nadine es retroba lentament i pren consciència de les seves habilitats, encara que les nits siguin especialment solitàries i els pensaments sobre el temps amb Jean continuïn conduint-la a fases depressives.

Per poder cuidar adequadament de Remi, Nadine busca feina i inicia la lluita per trobar el seu camí de retorn a la vida. Coneix a David, un enginyer que l'anima a començar a estudiar de nou. Ara Nadine finalment s'adona que és una personalitat capaç de ser independent del seu marit i de dirigir la seva pròpia la vida. Es torna a convertir en ella mateixa, Nadine, i ja no és només la dona de Jean.[1]

Repartiment

modifica

Comentari

modifica
« Yannick Bellon tracta a través d'un cas exemplar una realitat contemporània, sense sectarisme, sense rebuig de l'home, amb una precisió que toca constantment.[2] »

Va formar part de la selecció oficial del Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià 1974, en la que va assolir bones crítiques i fou premiada amb una Conquilla de plata.[3][4]

Referències

modifica
  1. in : Le Petit Larousse des films, Paris, 2004.
  2. Béatrice Bottet in : Le Petit Larousse des films, Paris, 2004.
  3. Premis del 1974 al web del Festival de Sant Sebastià
  4. Penetración psicológica francesa y antiutopía alemana, ABC, 20 de setembre de 1974