La Gran Fam de la Xina
Els Tres Anys de la Gran Fam a la Xina (xinès simplificat: 三年大饥荒; xinès tradicional: 三年大饑荒 i en pinyin: Sānnián dà jīhuāng), denominat per les autoritats comunistes com els Tres Anys de Desastres Naturals (xinès simplificat: 三年自然灾害; xinès tradicional: 三年自然災害; pinyin: Sānnián zìrán zāihài) o també els Tres Anys dels Temps Difícils (xinès simplificat: 三年困难时期; xinès tradicional: 三年困難時期; pinyin: Sānnián kùnnán shíqī) van durar des dels anys 1958 fins al 1961.
| |||
| Tipus | fam  | ||
|---|---|---|---|
| Part de | Gran Salt Endavant | ||
| Interval de temps | 1959 - 1961 | ||
| Estat | República Popular de la Xina | ||
| Causa | Gran Salt Endavant Les Quatre Pestes Comunes populars | ||
| Morts | 15.000.000 55.000.000 | ||
Aquests anys de desastre, originats per la insuficiència d'aliments, s'han considerat com uns dels que més mortalitat ha originat en el segle xx. El Ministre de Defensa, Peng Dehuai, va gosar criticar Mao per les conseqüències del Gran Salt Endavant i va ser marginat i van desaparèixer les discrepàncies. El seu càrrec fou assumit per Lin Biao.
Els tres anys de la Gran Fam modifica
Impulsades per Mao, les autoritats es van proposar uns objectius impossibles d'aconseguir. Pressionats des de les altes instàncies o per motius personals com el desig de fer mèrits, els quadres locals van intentar complir els objectius assignats a costa de deixar sense reserves els magatzems de les seves localitats. Durant tres anys (alguns autors afirmen que va durar fins al 1962) la fam va assolar Xina, provocant milions de morts. Segons dades governamental postmaoistes varen morir 15 milions de persones per causa directa o indirecta; altres fonts com Dikötter donen unes dades estadístiques de 45 milions de morts. La situació a les ciutats va ser menys terrible (malgrat la reducció del total de l'aportació de calories diàries) per l'interès dels dirigents en el desenvolupament industrial a marxes forçades però les multituds camperoles, afamades, que volien fugir a les ciutats, van veure com la policia els impedia entrar als nuclis urbans o simplement no tenien diners per utilitzar els mitjans de transport, condemnats a una situació desesperada. Encara que haguessin tingut diners, no hagués servit de res: no hi havia aliments per comprar.
Causes modifica
La versió oficial, que denominava aquest període “Tres Anys de Catàstrofes, considerava que la fam va ser deguda, principalment per causes naturals a les que es van afegir errors en la planificació. Des del 1980 aquesta explicació ha anat perdent força i cada vegada més ha anat guanyant pes les explicacions de caràcter polític.
Entre els factors relacionats amb els desastre cal mencionar:
- Desastres naturals: En algunes zones hi va haver terribles sequeres mentre que en d'altres hi va haver un excés de precipitacions. El 1959 el riu Groc va provocar inundacions que van malmetre una enorme superfície de conreus.
- Efectes de la política del Gran Salt Endavant:
- Per avançar cap al comunisme i trigar menys que l'URSS en aconseguir-ho, el camp xinès es col·lectivitza, organitzant-se en comunes i desapareix la propietat privada, donant com a resultat el descens de la productivitat arran de la manca d'incentius.
El 1957 s'arriba a la col·lectivització completa del camp xinès. La dona s'allibera de les tasques domèstiques i les famílies s'alimenten al menjador comunal: ja no s'havia de preocupar de cuinar ni de pensar en el rebost. Existia una eufòria que feia pensar que els temps difícil s'havien acabat. El "bol de ferro" ple d'arròs que facilita la comuna substituirà el "bol de fang" individual.
- Per tal de superar en pocs anys les tones d'acer que produïen el Regne Unit i Estats Units es desvia part de la mà d'obra camperola cap a la producció de ferro i d'acer en petits nuclis de població que no comptaven amb la tecnologia adequada ni amb personal capacitat. La major part d'aquesta producció va ser desaprofitada per la seva mala qualitat, essent, doncs un esforç pràcticament inútil.
- La campanya de les Quatre Pestes: El combat contra els mosquits, les mosques, les rates i els pardals no va donar els resultats que s'esperaven perquè l'extermini dels ocells va originar un desastre en l'equilibri ecològic, ja que aquests animals, si bé podien menjar gra, eren molt beneficiosos per a l'agricultura, alimentant-se d'insectes.
- Burocràcia: Els dirigents locals i els funcionaris estaven obsessionats a complir les previsions de líders del partit a les ciutats, lliurant quantitats de cereals que van disminuir les reserves destinades a la població de les comunes.
- Aplicació de les teories anticientífiques del soviètic Trofim Lissenko que creia que la genètica era una ciència burgesa.
- Les males relacions amb l'URSS van accelerar la devolució dels préstecs proporcionats a la Xina que es pagarien amb exportacions de productes vitals.
- Prioritat de la construcció de la bomba atòmica xinesa. Segons els autors del llibre “Mao, La historia desconocida” la causa fonamental de la Gran Fam va ser l'exportació irresponsable d'aliments, únic producte que llavors Xina podia comercialitzar a l'exterior, per tal de finançar les armes atòmiques.
Conseqüències modifica
Davant la gestió caòtica de Mao, altres líders del partit comunista van decidir acabar amb el Gran Salt Endavant. Mao va esdevenir una figura simbòlica, malgrat que mantingués la presidència del partit. Encara avui els xinesos es resisteixen a parlar d'aquells anys; és un tema tabú.
Anys després del final del Gran Salt Endavant es va veure clar que:
- Les taxes de mortalitat van arribar al cim el 1960. Les mateixes autoritats xineses reconeixen una xifra de 15 milions de morts.
- El creixement natural de la població va disminuir.
- La desnutrició dels supervivents a les zones rurals els va fer més vulnerables a les malalties. Segons Steven Bela Várdy i Agnes Huszar Várdy, les calories que rebien els obrers i obreres eren comparables a les dels internats en els camps de concentració nazis.
- La mà d'obra camperola desviada vers la producció autosuficient de ferro i d'acer en zones rurals (amb materials procedent d'estris domèstics com olles, paelles, campanes, etc.) no va significar un increment de la producció siderúrgica per la seva mala qualitat: no se'n van beneficiar, doncs, ni les zones rurals ni les ciutats.
- La producció industrial i agrícola anteriors a 1958 no es recuperaran fins a l'any 1964.
- Es varen donar casos nombrosos de canibalisme, amb profanació de tombes i a diferència d'altres antecedents històrics (rebel·lions, guerra civil), no s'intercanviaven els fills entre famílies per evitar ingerir carn dels familiars sinó que els mateixos pares van matar els més petits.
Mao, per recuperar la seva quota de poder i deixar enrere la seva marginació política va mobilitzar les bases del partit i amb la Guàrdia Roja va endegar la Revolució Cultural provocant un altre caos que va reduir la producció industrial, va destrossar monuments, textos i obres d'art antigues i les universitats es van clausurar, creant un dèficit d'intel·lectuals, científics i tècnics en els anys següents.
El líder comunista reformista Liu Shaoqi, que estava convençut que la fam era provocada per causes humanes i que les causes naturals, eren secundàries, li va a comentar a Mao: "Amb tants morts de fam, la Història retindrà els nostres noms i el canibalisme estarà també en el llibres" (Font: "Stèles" p.26.). També va sofrir represàlies.
Bibliografia modifica
- “Mao, La historia desconocida” de Jung Chang i Jon Halliday, Editorial Taurus. 2006. Traducció al castellà. ISBN 9788430605972
- “Hungry Ghosts: Mao's Secret Famine“ (“Fantasmes famolencs: La fam secreta de Mao”)de Jasper Becker. Editorial Henry Holt and Company, 1998. ISBN 0-8050-5668-8 (Text en anglès)
- “Stèles rouges. Du totalitarisme au cannibalisme", “Esteles roges. Del totalitarisme al canibalisme” (xinès : 記念碑, pinyin: Jìniàn bēi, Kỷ niệm bi”) de Zheng Yi. Text en francès.ISBN : 2-910884-13-9
- “Mao's Great famine, the History of China's Most Devastating Catastrophe, 1958-62 “ (La Gran Fam de Mao; la història de la catàstrofe més devastadora de la Xina”) de Frank Dikötter, professor holandès a la Université de Hongkong. Editorial Bloomsbury. 2010)
- "Cannibalism in Stalin's Russia and Mao's China" (Canibalisme a la Rússia de Stalin i la Xina de Mao). Article de Steven Bela Várdy i Agnes Huszar Várdy (Duquesne University), Revista East European Quarterly, XLI,No.2. June 2007 pàg 233
Enllaços externs modifica
- Diari Le Monde del dia 1 de juny del 2012: article “Un setmanari xinès tracta del tabú de la gran fam dels anys 1960” (“Un hebdomadaire chinois s'attaque au tabou de la grande famine des années 1960”). Text en francès.
Més referències modifica
El Canal 33 de la televisió pública de Catalunya, el 4 de novembre 2006, va emetre un documental “La darrera batalla de Mao, La revolució cultural (1a part)“ com a base per a la tertúlia “Milenium”