La Guerra Sagrada

cançó soviètica

"La Guerra Sagrada" (rus: Священная война Sviasxénnaia Voinà, també coneguda com a Вставай, страна огромная! Vstavai, stranà ogrómnaia, "Aixeca't, gran (vast) país!") fou una de les cançons soviètiques més famoses de la Gran Guerra Patriòtica. La música la va compondre Aleksandr Aleksàndrov, fundador del Cor de l'Exèrcit Roig i compositor de la música de l'Himne Nacional de la Unió Soviètica. La lletra és de Vassili Lébedev-Kumatx.[1]

Infotaula obra musicalLa Guerra Sagrada
Forma musicalobra de composició musical Modifica el valor a Wikidata
IntèrpretAgrupació Musical Aleksàndrov Modifica el valor a Wikidata
CompositorAleksandr Aleksàndrov Modifica el valor a Wikidata
Lletra deVassili Lébedev-Kumatx Modifica el valor a Wikidata
Llenguarus Modifica el valor a Wikidata
Data de publicació24 juny 1941
28 juny 1941 Modifica el valor a Wikidata
Gèneremúsica militar, soldier song (en) Tradueix i cançó patriòtica Modifica el valor a Wikidata
Durada05:02 Modifica el valor a Wikidata
País d'origenUnió Soviètica Modifica el valor a Wikidata
Estrena
Estrena26 juny 1941 Modifica el valor a Wikidata
EscenariMoscow Belorussky railway station, Tverskoi
Musicbrainz: cf8af007-9a04-49d5-aa75-b3eff47ec665 Modifica el valor a Wikidata

Història modifica

Dos dies després de l'inici de la guerra, el 24 de juny de 1941, simultàniament, els diaris Izvéstia i Kràsnaia Zvezdà van publicar el text de la cançó Sviasxénnaia Voinà signat pel famós poeta soviètic i guanyador del Premi Stalin Vassili Lébedev-Kumatx. Immediatament després de la seva publicació, el compositor Aleksandr Vassílievitx Aleksàndrov va compondre la música.[2] No va haver-hi temps d'escriure la lletra i les notes, i Aleksàndrov les va escriure amb guix a la pissarra, i els cantants i músics les van copiar als quaderns.[3][4] Un altre dia es va reservar per a l'assaig.

La primera actuació va ser el 26 de juny a la terminal de ferrocarril de Belorusski, on, segons testimonis oculars, es va cantar cinc vegades seguides.[3]

Hi ha diverses adaptacions d'aquesta cançó en altres llengües, entre elles la versió alemanya Der Heilige Krieg (escrita per Stephan Hermlin), la coreana 정의의 싸움에 (Jeong-ui-ui Ssaum-e) i la versió hongaresa Fel, küzdelemre, hős haza.

A mitjans de la dècada dels 90, als mitjans de comunicació russos van aparèixer informacions que qüestionaven l'autoria del text. Es deia que la lletra havia estat plagiada per Lébedev-Kumatx, i que va ser escrita durant la Primera Guerra Mundial per Aleksandr Bode (rus: Александр Адольфович Боде, 1865–1939). Aquestes reclamacions van ser traslladades als tribunals, i el diari Nezavissimaia Gazeta l juny de 2000 es va veure obligat a publicar una retractació de la reclamació.[5] No obstant això, el professor d'història de l'art Ievgueni Levaixev defensà l'autoria d'A. A. Bode, i expressà dubtes sobre la imparcialitat i validesa de la decisió judicial.[6]

La cançó ha estat usada durant la marxa de la guàrdia de color a les desfilades del Dia de la Victòria, tant a la Unió Soviètica com a la Federació Russa.

Lletra modifica

Versió original en rus

Вставай, страна огромная,
Вставай на смертный бой
С фашистской силой тёмною,
С проклятою ордой.

Припев: (2x)

Пусть ярость благородная
Вскипает, как волна!
Идёт война народная,
Священная война!

Дадим отпор душителям
Всех пламенных идей,
Насильникам, грабителям,
Мучителям людей!

Припев

Не смеют крылья чёрные
Над Родиной летать,
Поля её просторные
Не смеет враг топтать!

Припев

Гнилой фашистской нечисти
Загоним пулю в лоб,
Отребью человечества
Сколотим крепкий гроб!

Припев (2x)

Transcripció

Vstavai, stranà ogrómnaia,
vstavai na smiertni boi
S faixístskoi silai tiomnoiu
S prokliàtoiu ordoi.

Pripev: (2x)

Pust iarast blagaródnaia
Vskipàiet, kak volnà!
Idiot voinà naródnaia,
sviasxénnaia voinà!

Dadim otpor duixíteliam
bsiei plamennikh idei,
Nassilnikam, grabíteliam,
mutxítieliam liudei!

Pripev:

Niet smiéiut krilia txórnie
nad Ródinoi letat
Polià ieio prostórnie
ne sméiet vrag totpat!

Pripev:

Gniloi faixístskai netxisti
Zagónim puliu v lob,
otrebiu txelovétxestva
skolótim krepki grob!

Pripev: (2x)

Traducció al català

Aixeca't, gran pàtria
dempeus, vers la mortal batalla,
contra les fosques forces feixistes,
contra la maleïda horda.

Tornada: (2x)

Deixa que la noble ira
Bulli com una onada!
Aquesta és una guerra del poble,
una Guerra Sagrada!

Repel·lirem els opressors
de totes les idees ardents
Violadors, lladres,
Torturadors de persones!

Tornada

Les negres ales no s'atreviran
a volar sobre la Pàtria
Els seus camps espaiosos
l'enemic no gosarà trepitjar!

Tornada

A la podrida immundícia feixista
li ficarem una bala al front,
Per a l'escòria de la humanitat
Construirem un taüt ben fort!

Tornada (2x)

Referències modifica

  1. David R. Marples. Russia in the Twentieth Century: The quest for stability (en anglès). Routledge, 2014, p. 154. ISBN 978-1-317-86228-4. 
  2. Víktor Suvórov afirma que l'ordre d'escriure una cançó per a la imminent invasió d'alliberament de l'Exèrcit Roig a l'Europa ocupada pel Tercer Reich la va donar el mateix Stalin al febrer de 1941: Stalin al febrer de 1941 necessitava una cançó sobre la gran guerra contra Alemanya. I Stalin va ordenar aquesta cançó" // Víktor Suvórov. Моему читателю (en rus). Moscou: AST, 1998, p. 340-344 i 576. ISBN 5-15-000458-8. «Сталину в ФЕВРАЛЕ 1941 года потребовалась песня о великой войне против Германии. И Сталин такую песню заказал» 
  3. 3,0 3,1 (rus) B. Olaru. Стихотворение в газете Arxivat 2008-07-11 a Wayback Machine. Nezavissimaia Moldova, 21 de juny del 2001
  4. (rus)Главная песня Великой Отечественной[Enllaç no actiu] Vostotxno-Sibírskaia pravda, 28 de juliol del 2001
  5. Опровержение Независимая газета, 5 июля 2000; A. Barinov, Бард сталинской эпохи. 105 лет со дня рождения Василия Лебедева-Кумача, «АиФ Долгожитель» № 15 (27), 8 d'agost del 2003.
  6. (rus) Ievegueni Levaixev. Судьба песни // Архив наследия — 2000 / Comp. i ed. científica. ed. Plujnikov V.I.; Acadèmia Russa de les Ciències. Institut rus de recerca del patrimoni cultural i natural. D. S. Likhatxev. - Moscou: Institut del Patrimoni, 2001, 305–330. (versió en línia).

Enllaços externs modifica