La Iglésia Cremada
La Iglésia Cremada[1] és el tercer article de Joan Maragall escrit el 1909 amb motiu dels fets de la Setmana Tràgica a Barcelona.
| Tipus | article  |
|---|---|
| Fitxa | |
| Autor | Joan Maragall i Gorina |
| Llengua | català |
| Publicació | 1909 |
| Publicat a | La Veu de Catalunya |
Anteriorment Maragall havia escrit Ah! Barcelona, publicat a la Veu de Catalunya l'1 de setembre de 1909, on acusava veladament a la ciutadania de Barcelona.[2] Posteriorment va escriure La Ciutat del Perdó on denunciava la greu responsabilitat que pertocava a la burgesia catalana en els fets de juliol de 1909, i on demanava el perdó de Francesc Ferrer i Guàrdia (1859-1909), que havia estat detingut i estava a punt de ser afusellat. L'article no va ser publicat per decisió d'Enric Prat de la Riba (1870-1917) que era el director de la Veu de Catalunya.
Un mes després del rebuig de l'article "La Ciutat del Perdó", Maragall va poder publicar La Iglésia Cremada a la Veu de Catalunya el 18 de desembre de 1909. L'article original havia passat per diverses revisions i ajustos entre membres del clero i l'autor que varen provocar una demora de quinze dies en la seva publicació,[3] comentant posteriorment Maragall que «aparegué bon xic deformada» pels retocs soferts.[4]
Un dels fets més destacats de la Setmana Tràgica va ser la crema d'esglésies i Joan Maragall, home de profunda religiositat, va voler manifestar la seva opinió sobre aquesta vessant de la revolta i el posicionament de l'estament religiós. Maragall, a partir del fort impacte que li va causar l'assistència a una missa dins d'una de les esglésies que havien estat cremades, fa un discurs crític cap al distanciament entre la institució i el poble, amb una progressiva identificació amb els posicionaments de la burgesia, mantenint, per exemple, barreres culturals com la utilització del llatí, o l'ostentació de riquesa dels temples.[5] L'article descriu un imaginari sermó crític fet pel mossèn als feligresos; descriu a continuació la reacció entre els ben pensants -nom amb què es coneixia als burgesos lectors de la Veu de Catalunya- i de com ressonarien les paraules del sermó, unes paraules que de fet ja estaven en l'aire de feia temps; acaba criticant directament la falsa pietat de la burgesia.[6]
Una posició compartida amb sectors crítics de dins l'Església com en el cas del jesuïta Ignasi Casanovas i Camprubí qui també es va pronunciar arran dels fets.[7]
Malgrat les paraules de Maragall, va haver una forta repressió governamental a càrrec del capità general Weyler, acabat de nomenar, conegut com el "terror de Cuba", qui manifestava que "per solucionar aquesta situació, calia tancar les presons i obrir els cementiris".[6]
En certa forma, denunciava profèticament, ja el 1909, el que seria l'actitud general i oficial de l'Església Catòlica com a part integrant dels vencedors del 1939.[5]
Referències modifica
- ↑ S'ha respectat el nom original, tot i que alguna publicació posterior d'aquest article ha fet servir la forma normalitzada figurant com a "L'Església Cremada".
- ↑ Benet, 1963: pàg. 68
- ↑ Benet, 1963: pàg. 124
- ↑ Benet, 1963: pàg. 189
- ↑ 5,0 5,1 Raguer, Hilari «Joan Maragall y la Semana Trágica» (web). El País [Madrid], 25-07-2009 [Consulta: 15 novembre 2010].
- ↑ 6,0 6,1 Raguer, 2001: pàg. 392
- ↑ Corts i Blay, Ramon. La Setmana Tràgica de 1909: l'Arxiu Secret Vaticà. L'Abadia de Montserrat, 2009, p. 110–. ISBN 9788498831443 [Consulta: 16 novembre 2010].
Vegeu també modifica
Enllaços externs modifica
| Vegeu texts en català sobre La Iglésia Cremada a Viquitexts, la biblioteca lliure. |
- Anotacions de Joan Maragall sobre l'article publicat. Fons a la BNC (1909)
- Les tres versions del text de l'article comparades per Josep Benet (1963)
- Text publicat a "Obres completes" Arxivat 2013-12-14 a Wayback Machine. Ed. 1981.
- Raguer Suñer, Hilari. La pólvora y el incienso: la Iglesia y la Guerra Civil Española, 1936-1939 (en castellà). Ediciones Península, 2001, p. 392. ISBN 9788483073414 [Consulta: 18 novembre 2010].
- BENET, Josep. Maragall i la Setmana Tràgica. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1963 [Consulta: 30 setembre 2010].