La Mina de l'Estany
La Mina de l'Estany és una obra de l'Estany (Moianès) protegida com a bé cultural d'interès local.
 | |||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| |||||||
| Dades | |||||||
| Tipus | Mina d'aigua  | ||||||
| Construcció | S. XVI-XVIII | ||||||
| Característiques | |||||||
| Estil arquitectònic | Obra popular | ||||||
| Altitud | 860 m | ||||||
| Localització geogràfica | |||||||
| Entitat territorial administrativa | l'Estany (Moianès) | ||||||
| Localització | Des del pontarró al mig del prat | ||||||
| |||||||
| BCIL | |||||||
| Identificador | IPAC: 16467 | ||||||
| |||||||
Descripció modifica
Mina d'uns 300 metres d'extensió que es construí amb la finalitat de fer escórrer les aigües de l'antic llac. L'amplada de la construcció és d'1,10 metres i l'alçada de 2,40 m. La coberta s'aconsegueix mitjançant centenars de lloses de grans dimensions que formen el pas subterrani.[1]
El traçat de la mina té un lleuger desnivell a fi de desguassar a la capçalera del torrent de Rocafort a l'indret conegut com el molí de l'estany.[1]
L'obra té pous o obertures quadrades per la respiració.[1]
Història modifica
L'obra de dessecació de l'estany fou endegada el 1543 per l'abat Carles de Cardona, titular del monestir en aquell moment. L'obra fou portada a terme pel mestre de cases de Sant Feliu de Torelló, Joan Burdó, amb el que el 26 de febrer de 1554 l'abat havia concertat la construcció d'una mina de setze pams d'alçada per sis d'amplada, que anava del pontarró al rec de les nogueres pel preu de 135 lliures. L'any 1570 ja s'havia dessecat completament l'estanyol. L'any 1735 fou necessària, per evitar epidèmies de febres quartanes i altres tipus d'infeccions, l'obra d'allargament de la mina fins al mig del prat.[1]
Referències modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: La Mina de l'Estany |
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «La Mina de l'Estany». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 8 març 2017].