Presó Model de Barcelona

antiga presó barcelonina
(S'ha redirigit des de: La Model)

La presó Model de Barcelona, coneguda popularment com «la Model», és un antic centre penitenciari d'homes que ocupa dues illes de l'Eixample entre els carrers del Rosselló, Provença, Nicaragua i Entença, i està catalogada com a bé amb elements d'interès (categoria C).[1]

Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Presó Model de Barcelona
Imatge
Dades
TipusPresó i memorial Modifica el valor a Wikidata
ArquitecteSalvador Vinyals i Sabaté
Josep Domènech i Estapà Modifica el valor a Wikidata
Construcció1887 Modifica el valor a Wikidata
Obertura9 juny 1904 Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
8 juny 2017 clausura Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònichistoricisme arquitectònic Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativala Nova Esquerra de l'Eixample (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 22′ 58″ N, 2° 08′ 39″ E / 41.38278°N,2.14417°E / 41.38278; 2.14417
Bé integrant del patrimoni cultural català
Id. IPAC41238 Modifica el valor a Wikidata
Bé amb protecció urbanística
TipusBé amb elements d'interès
Id. Barcelona3063 Modifica el valor a Wikidata
Plànol

Història modifica

 
L'any 1904, quan es va inaugurar, la Model es trobava als afores de Barcelona

Projectada pels arquitectes Salvador Vinyals i Sabaté i Josep Domènech i Estapà, la Cárcel Modelo va començar a construir-se el 1887 segons el model dissenyat pel filòsof Jeremy Bentham, on la torre central o panòptic compleix la missió de permetre un control visual efectiu sobre els presos. El primer projecte preveia que hi hauria 620 cel·les de 4 x 2,40 x 3,40 m amb finestres que miren tant cap a l'interior com a l'exterior de l'edifici. Un altre principi inspirador del projecte arquitectònic de la Model era el sistema cel·lular, que preveia l'aïllament de cada pres en una cel·la individual per tal de prevenir els efectes de les «males companyies».[2]

Aquest centre, inaugurat el 9 de juny del 1904. suposava una millora molt considerable respecte de la sòrdida presó de Reina Amàlia, però en poc temps va quedar desbordat, i el 1906 hi va tenir lloc el primer amotinament.[3] Quatre anys més tard de la seva inauguració, el 1908, el complex va ser ampliat amb 200 cel·les destinades a presos condemnats per sentència.[4]

La primera execució que va tenir lloc a la Model va ser la de Joan Rull i Queraltó, el 1908. El 1909 hi va tenir lloc el consell de guerra que va condemnar a mort Francesc Ferrer i Guàrdia.

El mes de desembre de 1933 es va produir una fuga massiva de 58 interns.

Durant la Guerra Civil espanyola (1936-1939), la Generalitat es va fer càrrec de la gestió de la presó, sent el seu màxim responsable l'escriptor i polític Rafael Tasis i Marca.[5] A la postguerra, la presó Model va allotjar, a més dels presos comuns, molts presoners polítics i sindicals del règim franquista, fins a quadruplicar-ne la capacitat òptima d'internats. Durant els anys més durs de la repressió franquista (1939-1955), més de 1.600 presos van sortir de la model per a ser executats. El 1942 el nombre d'interns era de 6.464 i el 1949 de 2.763.

Durant el franquisme, diversos personalitats de la vida política, social i cultural contemporània de Catalunya van passar per les seves dependències. Juntament amb el castell de Montjuïc i el camp de la Bota, va ser un dels símbols principals de la repressió política d'aquells anys, i també s'hi van realitzar execucions, com l'última que hi tingué lloc, la de Salvador Puig i Antich, el 2 de març del 1974.[6]

Entre 1975 i 1977, Lluís Maria Xirinacs s'asseia gairebé cada dia davant de la Model, on anteriorment havia estat pres (i on havia protagonitzat una vaga de fam), en una campanya personal per reivindicar l'amnistia dels presos polítics.

Paral·lelament, els presos comuns també van organitzar diverses accions reivindicatives, sobretot mitjançant la Coordinadora de presos en lluita (Copel). L'any 1978 gairebé 200 interns es van autolesionar com a mesura de pressió.[7] El juny del mateix any es va produir una fugida massiva en què un grup de 45 presos va excavar un túnel fins al clavegueram.

El 1979 es va aprovar una nova llei penitenciària, i a començaments del 1984 es van transferir a la Generalitat les competències en matèria de serveis penitenciaris. De tota manera, la dècada del 1980 va ser molt conflictiva per la sobresaturació i la influència de l'heroïna, que entrava amb facilitat i alterava greument dels conductes dels interns, alhora que estenia el risc de contagi de la sida. L'accés a la droga va ser fins i tot la causa d'un motí liderat per Juan José Moreno Cuenca «El Vaquilla» (abril del 1984).[8][9]

El gener de 1983 es van fugar 11 presos, la majoria dels quals treballaven al forn de pa de la presó.

L'any 1984, un pres d'origen francès vinculat al crim organitzat, Raymond Vaccarizi, va ser assassinat per un franctirador des de fora de la Model.[10]

Ja des del 1976, coincidint amb la mort de Franco i l'inici de la transició espanyola, van començar a produir-se les primeres reivindicacions veïnals demanant el trasllat de la presó i la construcció d'equipaments en els seus terrenys, però durant més de trenta anys no van aconseguir-ho.[11] Finalment, l'any 2009, l'Ajuntament de Barcelona va aprovar una mesura de govern per a la transformació del recinte de la presó.[12]

Tancament i nous usos modifica

 
Parc obert l'any 2015 a la cantonada dels carrers d'Entença i del Rosselló

El març del 2015 es va començar a enderrocar les edificacions situades a la cantonada dels carrers del Rosselló i d'Entença, el que va permetre obri-hir un petit parc,[13][14] que dos anys més tard seria ocupat pels barracons d'una escola.[15][16]

El febrer del 2017 encara hi havia 929 reclusos,[17] i finalment, la presó va tancar definitivament el 8 de juny del mateix any,[18] just el dia abans del 113è aniversari de la seva inauguració. Els interns van ser traslladats als centres penitenciaris de Brians 1 i Brians 2, Quatre Camins, Lledoners i altres.

Entre el 3 juliol i el 26 de nomembre del 2017 s'hi va organitzar l'exposició La Model ens parlaː 113 anys, 13 històries.[19]

Arquitectura modifica

 
Interior del panòptic
 
Porta principal (carrer d'Entença) amb les inscripcions «Serveis Correccionals de Catalunya» i «Preventori Judicial»
 
Finestres (carrer d'Entença) decorades amb puntes de diamant
 
Mur perimetral (carrer de Provença)

Per l'entrada principal (Entença, 155) s'accedeix al pati d'un edifici de planta quadrada destinat a oficines, serveis i habitatge dels funcionaris de presons. En aquest pati es trobaven els serveis de paqueteria (lliurament de paquets per als interns) i la sala de recepció de visites, així com també el despatx del director del centre. Com correspon a la funció de l'edifici, l'ornamentació és extremadament sòbria, amb predomini de les línies horitzontals. Una socolada encoixinada i finestres dotades d'un emmarcament molt robust, complementat amb puntes de diamant. Al cos central de la façana hi destaquen dues inscripcionsː «Serveis Correccionals de Catalunya» i «Preventori Judicial».

Un corredor amb diverses tanques de seguretat que arrenca al costat de ponent del pati condueix al nucli de la presó pròpiament dita, desembocant a la gran sala central del panòptic. A banda i banda d'aquest corredor s'hi trobava l'accés a dependències com els locutoris o sales de visites, el consultori mèdic, l'infermeria, la cuina, el forn de pa o l'economat. També el gabinet on els presos eren identificats quan ingressaven.

L'imponent sala central del panòptic és el nucli de la presó. Destaca per l'estructura metàl·lica de la cúpula i de les robustes columnes de ferro que la suporten (amb la marca de la foneria de Dionís Escorsa). En aquesta rotonda central es troba el centre de control. Fins al 1916 també va haver-hi la capella. Al voltant de la rotonda es troben els accessos a les sis galeries de que constava la presó, distribuïdes radialment a partir d'aquest nucli. Totes les galeries tenien la mateixa estructura però no totes tenien la mateixa longitud. Les més llargues eren la tercera i la quarta galeries. Les més curtes, la segona i la cinquena.

A l'entrada de cada galeria hi havia el mòdul de control. Les galeries constaven de planta baixa, dos pisos i soterrani i tenien il·luminació zenital mitjançant claraboies. Als costats de les galeries es distribuïen uniformement les cel·les, tancades amb portes metàl·liques (a l'origen eren de fusta) i dotades cada una d'elles d'una llitera, una prestatgeria d'obra, una pica d'aigua i un petit lavabo. A més de les cel·les, les galeries també tenien dutxes, biblioteca, dispensari, i menjador, que en alguns caos (a les galeries més llargues) es trobava a l'extrem de la mateixa.

A la quarta galeria (primer pis) s'hi trobava l'anomenada La Capella Gitana una cel·la que va ser decorada amb pintures per l'artista Hèlios Gómez l'any 1950, mentre estava pres a La Model. La cel·la va ser emblanquinada l'any 1998.[20][21]

Els espais entre les galeries servien com a pati. Cap a la banda del carrer Nicaragua es van habilitar una escola (CFPA Jacint Verdaguer), un gimnàs i un auditori.

En paral·lel al carrer Nicaragua es trobaven els edificis dels tallers, que eren gestionats pel Centre d'Iniciatives per a la Reinserció (CIRE).[22]

Tot el perimetre exterior del recinte era encerclat per un mur flanquejat per torres de vigilància, i reforçada la seva seguretat amb filats i concertines.

Presos notables modifica

Francesc Ferrer i Guàrdia: Condemnat a Afusellament per presumptament liderar las forces revolucionàries a la Setmana Tràgica. Va passar els seus últims dies a la Model

Juan José Moreno Cuenca “El Vaquilla”: Famós lladre, yonki i un dels més famosos Quinquis. Va passar llarga part de la seva vida dins de la Model, sent reincident molts cops.

Lluís Companys i Jover: 123é president de la Generalitat, condemnat per proclamar la República Catalana durant els fets de la Revolució d’octubre de 1934. Va ser condemnat a 30 anys de presó, que nomes va complir dos. Quan va ser detingut a França, quan estava el el exili, va ser condemnat a Afusellament al Castell de Montjuïc, passant les seves últimes hores a la Model

Salvador Puig i Antich: Activista i revolucionari contra el regim de Franco, condemnat per presumptament assassinar a tret de bala a un Policia Nacional, cosa que posteriorment va ser demostrat que era fals. Va ser condemnat a Garrot vil, al subsòl de la Model, on també, va viure durant els últims dies de vida

Lluís Maria Xirinacs i Damians: Sacerdot contra-franquista que va viure durant un temps a la Model per lo anteriorment dit. Va ser alliberat per la Amnistia als encausats per Francisco Franco Bahamonde

Vegeu també modifica

Referències modifica

  1. «Presó Model». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  2. "La presó Model de Barcelona", Pelai Pagès i Blanch, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1996.
  3. Toran, Rosa. El Motí de 1906 a la Model de Barcelona i les campanyes contra la Bastilla catalana. Barcelona: L'Avenç, 1999. 
  4. «PRESÓ MODEL». Barcelona Movie Walks.
  5. Tasis, Rafael. Les Presons dels altres : records d'un escarceller d'ocasió. Barcelona: Pòrtic, 1990. ISBN 8473064194. 
  6. «Puig Antich: 40 anys reivindicant justícia». Ara.
  7. País, Ediciones El «Cerca de doscientos autolesionados en la cárcel Modelo de Barcelona» (en castellà). EL PAÍS, 18-01-1978.
  8. BARCELONA, RAMÓN VENDRELL / «Els anys salvatges de la Model». El Periódico, 24-02-2017.
  9. «'El Vaquilla', un delincuente víctima de su propia fama». obituarios. El Mundo, 27-12-2003.
  10. País, Ediciones El «Un francotirador mató al gánster francés Vaccarizi, preso en la Modelo, de dos disparos efectuados desde el exterior» (en castellà). EL PAÍS, 16-07-1984.
  11. «TRANSFORMACIÓ URBANA DE LA PRESÓ MODEL (BARCELONA)». Territori. Arxivat de l'original el 2016-09-19. [Consulta: 4 setembre 2016].
  12. «Ajuntament de Barcelona. Mesura de govern per a la transformació del recinte de la presó Model». [Consulta: 15 juny 2017].
  13. «Comença l'enderroc de la presó Model». Ara.
  14. «Comença l'enderrocament parcial de la presó Model». El Periódico, 30-03-2015.
  15. Sayavera, Laura. «Una escola en barracons serà el primer equipament de la Model». El Punt-Avui, 02-03-2017. [Consulta: 28 desembre 2022].
  16. Pauné, Meritxell M. La movilización vecinal por la cárcel Model renace ante los retrasos. La Vanguardia, 27-05-2016. 
  17. Borràs, Enric «La Model tancarà definitivament el 8 de juny, el dia abans de fer 113 anys». Diari ARA, 03-05-2017 [Consulta: 6 juny 2017].
  18. Espiga, M. Piulachs/ F. «La presó Model tanca avui». El Punt Avui, 08-06-2017.
  19. «La Model ens parla: 113 anys, 13 històries». Finestres de la memòria.
  20. «Helios Gómez - Capella Gitana». Arxivat de l'original el 2017-04-03. [Consulta: 15 juny 2017].
  21. País, Ediciones El «La capella gitana de la Model tindrà una segona vida». EL PAÍS, 07-05-2017.
  22. «Centre d'Iniciatives per a la Reinserció». [Consulta: 6 octubre 2017].

Bibliografia modifica

  • Armengol y Cornet, Pedro. La nueva cárcel de Barcelona: memoria que en el acto de inaugurarse sus obras por el excelentísimo señor Presidente del Consejo de Ministros el 3 de junio de 1888 leyó el consejero penitenciario. Imprenta de Jaime Jesús Roviralta, 1888. 
  • Cañellas, Josep Maria; Torán, Rosa; Junqueras, Oriol; Marín, José Francisco; Garriga, Gemma; Solé i Sabaté. Història de la presó Model de Barcelona. Lleida: Pagès Editors, 2017. ISBN 8479356456. 
  • Fontova, Rosario. La Model de Barcelona. Històries de la presó. Generalitat de Catalunya. Departament de Justícia, 2010. ISBN 9788439383628. 
  • Fuentes Milà, Sergio. Josep Domènech i Estapà, últim arquitecte municipal de Sant Andreu de Palomar (1883-1897), 2016. 
  • Junqueras i Vies, Oriol «Sanitat, higiene i alimentació a la presó model de Barcelona entre 1914 i 1922». Gimbernat: Revista d’Història de la Medicina i de les Ciències de la Salut, 39, 2003, pàg. 161-182.
  • Montero Pich, Òscar. Normativització a la presó model de Barcelona abans de 1936. Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Ciències de l'Antiguitat i de l'Edat Mitjana (tesi doctoral), 2014. 
  • Pagès Blanc, Pelai. La Presó Model de Barcelona. Història d'un centre penitenciari en temps de guerra (1936-1939). Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1996. ISBN 8478266992. 
  • Terradellas Rosell, Clara. Rehabilitació de la presó Model de Barcelona (projecte de final de carrera). Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona - Arquitectura (Pla 1994), 11-2014. 

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Presó Model de Barcelona
  • «Presó Model». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
  • «Històries de la Model». Sense Ficció. TV3, 13-06-2012.