La Ondo de Esperanto
La Ondo de Esperanto és una revista en la llengua auxiliar internacional esperanto editada a Rússia.
  | |
| Tipus | revista |
|---|---|
| Fitxa | |
| Llengua | esperanto |
| Data d'inici | febrer 1909 |
| Data de finalització | 1917 |
| Estat | Rússia |
| Dades i xifres | |
| Periodicitat | 1 mes |
| Editor | Alexander Korzhenkov (en)  |
| Editorial | Sezonoj (en) |
| Nombre de pàgines | 28 |
| Lloc web | esperanto-ondo.ru |
A la seva primera època va aparèixer a Moscou entre febrer de 1909 i maig de 1917.[1] Als anys noranta del segle xx va reprendre l'edició l'editorial Sezonoj, situada ara a Kaliningrad.[2] Del 1991 al 1997 va aparèixer 6 vegades l'any i des de llavors ho fa mensualment. En aquesta nova etapa, el redactor de la revista és Aleksandr Korzhenkov i l'editora i administradora Halina Gorecka.[3]
A diferència d'altres revistes escrites en esperanto i que es preocupen per oferir notícies i anàlisis d'actualitat d'arreu del món, com Monato o la versió en esperanto de Le Monde Diplomatique, La Ondo centra els seus articles en temes que tenen a veure directament amb la comunitat i la cultura esperantistes.[2] Per exemple, són habituals els textos sobre congressos, festivals, ressenyes de llibres o fets i personatges de la història del moviment esperantista. Des de 2010 n'existeix una versió digital, La Balta Ondo i aquí sí que hi ha alguns apartats i blogs que van més enllà dels debats sobre la llengua internacional, tractant-hi assumptes relacionats, com els drets lingüístics, els conflictes lingüístics o la justícia lingüistica.
En el món esperantista, la revista és coneguda per organitzar diversos concursos internacionals en esperanto.[2] Així, des de 1982 cada any organitza el concurs literari internacional Liro.[3] Fins al 2012, aquest certamen incloïa diverses categories de prosa i poesia (algunes vegades també ressenyes i caricatures), tant pel que fa a creacions originals, com a traduccions. En l'actualitat, el concurs consisteix a traduir un dels dos textos proposats en llengua anglesa i russa a l'esperanto i, per tant, bona part dels qui han obtingut aquest guardó els darrers anys són escriptors i traductors anglo-saxons o que tenen el rus com a llengua materna. Els guardonats inclouen reconeguts traductors i escriptors, com Sten Johansson o Paul Gubbins.[3] Des de 1998 la revista proclama també annualment l'Esperantista de l'Any, guardó que han obtingut personalitats com William Auld, Kep Enderby, Chuck Smith, Bertilo Wennergren o Mireille Grosjean. També organitza annualment un concurs internacional de fotografia.
Referències modifica
- ↑ «Enciklopedio de Esperanto» (en esperanto). Literatura Mondo, 1933-1934. [Consulta: 22 setembre 2014].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Minnaja, Carlo; Silfer, Giorgio. Historio de la esperanta literaturo (en esperanto). La Chaux-de-Fonds: Kooperativo de Literatura Foiro, 2015, p. 748.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Sutton, Geoffrey. Concise Encyclopedia of the Original Literature of Esperanto, 1887-2007 (en anglès). Nova York: Mondial, 2008.