William Auld (Erith, Kent, 6 de novembre de 1924 - Dollar, Clackmannanshire, 11 de setembre de 2006) va ser un professor de literatura escocès, poeta i traductor en esperanto.[1] Va ser el primer candidat al Premi Nobel de Literatura en esperanto, el 1999 i en anys posteriors.[1][2]

Infotaula de personaWilliam Auld

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement6 novembre 1924 Modifica el valor a Wikidata
Erith (Anglaterra) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mort11 setembre 2006 Modifica el valor a Wikidata (81 anys)
Dollar (Escòcia) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
President of the Academy of Esperanto (en) Tradueix
1979 – 1983
← Gaston WaringhienAndré Albault → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióAllan Glen's School Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballEsperanto Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióesperantista (1937–), poeta, musicòleg, editor, escriptor de ciència-ficció, assagista, escriptor, traductor, esperantòleg Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Obres destacables
Premis

Goodreads author: 2838398

Va aprendre l'esperanto quan tenia tretze anys, el 1937, però no seria fins una dècada després, en acabar de la Segona Guerra Mundial, quan començaria de manera activa a escriure en esperanto fins a arribar a ser un dels escriptors més brillants en aquesta llengua. Com a poeta es va donar a conèixer el 1952, amb la publicació de Kvaropo (‘Quartet’), amb poemes seus i d'altres tres poetes, editat a La Laguna pel professor Juan Régulo Pérez.

Entre els llibres originals d'Auld destaca especialment La infana raso (La raça infantil), un llarg cicle poètic basat en The Cantos d'Ezra Pound, que ha estat traduït i editat també en anglès, holandès, portuguès i hongarès.

Va ser autor nombrosos poemes i relats, publicats en llibres individuals i antologies. Va ser proposat diverses vegades com a candidat al Premi Nobel (1999, 2004 i 2006), essent el primer escriptor nominat pels seus treballs en esperanto.[2]

Cal destacar, també, la seva tasca com a traductor a l'esperanto, principalment d'obres en anglès. Entre les obres traduïdes hi ha diversos drames i poemes de William Shakespeare i obres d'Oscar Wilde, Jack London, Arthur Conan Doyle o la traducció completa d'El senyor dels anells, de Tolkien.

Va ser vicepresident de l'Associació Universal d'Esperanto (UEA), president de l'Acadèmia d'Esperanto (1979-1983) i president del Centre PEN de literatura en esperanto.

Redactor de diverses revistes en aquest idioma i també d'antologies i llibres sobre la mateixa llengua internacional, va desenvolupar també una tasca crítica i assagística important.

Obra modifica

Poemaris modifica

Antologies modifica

  • Angla antologio 1000-1800 (redactor de la col·lecció de poesia anglesa, 1957)
  • Esperanta antologio (1958/1984)
  • 25 jaroj (redactor, 1977)
  • Skota antologio (corredactor, 1978)
  • Sub signo de socia muzo (1987)
  • Nova Esperanta Krestomatio (1991)
  • Plena poemaro: Miĥalski (redactor, 1994)
  • Tempo fuĝas (1996)

Traduccions modifica

De l'anglès modifica

De l'escocès modifica

Del suec modifica

Cançons modifica

  • Floroj sen kompar' (amb Margaret Hill, 1973)
  • Kantanta mia bird' (amb Margaret Hill, 1973)
  • Dum la noktoj (amb Margaret i David Hill, [1976])

Manuals modifica

  • Esperanto: A New Approach (1965)
  • Paŝoj al plena posedo (1968)
  • A first course in Esperanto (1972)
  • Traduku! (1993)

Assaigs modifica

  • Facetoj de Esperanto (1976)
  • Pri lingvo kaj aliaj artoj (1978)
  • Enkonduko en la originalan literaturon de Esperanto (1979)
  • Vereco, distro, stilo (1981)
  • Kulturo kaj internacia lingvo (1986)
  • La fenomeno Esperanto (1988)
  • La skota lingvo, hodiaŭ kaj hieraŭ (1988)

Diversos modifica

  • Bibliografio de tradukoj el la angla lingvo (1996), amb E. Grimley Evans)
  • Pajleroj kaj stoploj: elektitaj prozaĵoj (1997)

Llibre homenatge modifica

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 The Newsroom «William Auld. Nobel prize-nominated Esperanto poet» (en anglès). The Scotsman, 15-09-2006 [Consulta: 24 novembre 2023].
  2. 2,0 2,1 «William Auld» (en anglès). The Telegraph, 22-09-2006 [Consulta: 19 setembre 2014].

Vegeu també modifica

Enllaços externs modifica