La Porta Ferrissa

carrer del centre històric de Lleida

La Porta Ferrissa és una obra de Lleida inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
La Porta Ferrissa
Imatge
Dades
TipusCarrer Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicObra popular
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaLleida Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióC. Portaferrissa
Map
 41° 37′ 03″ N, 0° 37′ 44″ E / 41.617497°N,0.628808°E / 41.617497; 0.628808
IPA
IdentificadorIPAC: 14269

Descripció modifica

Es tracta d'un carrer antic de la ciutat que comença a l'encreuament amb els carrers de la Magdalena i del Carme, i que es dilueix amb l'eixamplament produït per la Plaça de la Sal.[1] El carrer Capità Masip, una encimbellat ascens, pujada per escales, i els carrerons que baixen del Canyeret, hi conflueixen. El carrer es troba pavimentat per possibilitar el passeig dels vianants, així com vorejada d'edificis de planta baixa i tres o quatre pisos[2]

Història modifica

La Porta Ferrissa és una denominació urbana de la Lleida medieval (segles XII-XV), que ha tornat a reviscolar actualment. Probablement per aquest carrer passaria el camí que s'adreçava, via est, als pobles de la Noguera. El 1150, la porta de Corbina era la mateixa que Porta Ferrissa. Era un barri petit d'artesans de la parròquia de Sant Joan. El 1864 es modernitzà el sistema de clavegueres d'aquest sector i es pavimentaren els carrers. El 1869 es rectificaren alguns carrers del tram de la vora, i, a conseqüència de les destrosses de la Guerra civil espanyola, es pogué emporxar el tram final, avui anomenat carrer de Sant Joan.[3]

Referències modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: La Porta Ferrissa
  1. «El blog del senyor i.: A la Baixada de la Trinitat...», 24-07-2018. [Consulta: 17 octubre 2020].
  2. «Història - eixcomerciallleida.com». Arxivat de l'original el 2020-10-17. [Consulta: 17 octubre 2020].
  3. «La Porta Ferrissa». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 31 gener 2017].