La Revue de cuisine

La Revue de cuisine, H. 161 (Kuchyňská revue), és un ballet compost el 1927 per Bohuslav Martinů.

Infotaula de composicióLa revista de cuina
Títol originalLa Revue de cuisine, en txec Kuchyňská revue
Forma musicalballet (en) Tradueix
CompositorBohuslav Martinů
CatalogacióH. 161
Estrena
Estrenanovembre 1927
EscenariPraga,
Modifica les dades a Wikidata

Quan era un compositor quasi arruïnat a París, en la dècada de 1920, fou fascinat pel jazz. Ja per aquells temps practicava improvisacions per a piano en cafès, i incorporà alguns aspectes jazzístics en les seves pròpies composicions a partir de mitjans d’aquell decenni. Hi ha moments en què costa diferenciar entre l’ús de l’estil per a dotar d’energia a obres que tenen una tendència clàssica i les seves composicions de jazz, com la peça orquestral Le Jazz.

La Revue de cuisine, fou la seva tercera partitura de ballet influïda pel jazz, o més concretament pel so Dixieland. El ballet es representà per primera vegada a Praga el novembre de 1927, amb una escenificació molt curiosa que tenia a veure amb l’amor i les vicissituds dels estris de cuina.

Com a suite de concert de quatre moviments concebuda per a un sextet de clarinet, fagot, trompeta, violí, violoncel i piano, l’obra s’estrenà a París el 1930, i ha resultat ser una de les obres breus més famoses de Martinů.

Tant el pròleg com el final comencen amb agosarades fanfàrries. Les dues danses centrals són un tango apassionat i un xarleston la qual introducció, en clau baixa, no fa presagiar la seva esvalotada conclusió.

Christopher Hogwood retornà la partitura original de Martinů per a preparar representacions exemplars, pel lluïment dels instrumentistes, i poguessin ser idiomàticament eficaços en els passatges més influenciats pel jazz, en especial, el xarleston flueix amb un ritme desinhibit.

ReferènciesModifica

  • 1001 Discos de Música Clásica que hay que escuchar antes de morir, pag. 703.-Matthew Rye-Luis Suñen d’editorial Grijalbo.