La Roqueta (publicació)

publicació mallorquina

La Roqueta va ser un diari setmanal en mallorquí (escrit de forma fonètica) impulsat i dirigit per Pere d'Alcàntara Peña, tot i que va ser fundada per Miquels dels Sants Oliver, amb la intenció de continuar amb la revista L'Ignorància i acabar amb el buit que aquesta havia deixat.

Infotaula de publicacions periòdiquesLa Roqueta
TipusDiari setmanal
Fitxa
LlenguaMallorquí
Data d'inici1887
Data de finalització1902
EstatEspanya
Dades i xifres
Publicat aMallorca

La publicació, adscrita al costumisme i de caràcter satíric i humorístic, es va publicar des del 1887 fins al 1902 amb algunes intermitències i dividint-se en quatre etapes.

L'autor principal, Pere d'A. Peña, va descriure el diari com una creació gairebé personal, i posteriorment, dins la publicació "Número-Prospecte", s'anunciava que seria un “periòdic escrit en mallorquí llampant des qu'ara's parla; un periòdich faceto, xalest y delitós, net de pecat i de malura” i que no era representant de cap partit polític, es va desvincular.

Era un setmanari i una de les primeres revistes il·lustrades de Mallorca, on es podien trobar gravats i fotografies. Les seves portades van ser molt conegudes en la seva època, així que molt pintors importants del moment mostraven a les portades els seus quadres i dibuixos. Alguns d'aquests pintors van ser: Antoni Gelabert, Vicenç Furió, Joaquim Mir, Rafel Llinas i Santiago Rusiñol.

Durant el segle xix es comencen a publicar publicacions en català, entre elles L'Ignorància i La Roqueta. Part de l'èxit d'aquest diari independent, es trobava en el fet que molts dels poetes i literats mallorquins importants del darrer terç del segle xix col·laboressin amb ell. Cal destacar que la majoria d'aquests autors utilitzaven pseudònim.

Història modifica

Origen modifica

La Roqueta apareix per primer cop l'1 de gener de 1887, amb un projecte iniciat per Pere d'Alcàntara Peña. El setmanari neix a partir de que la revista predecessora, L'Ignorància, deixa de publicar-se (1885). L'impulsor, Pere d'A. Peña i el fundador, Miquel dels Sants Oliver, van decidir impulsar aquest projecte per ta d'ocupar el buit que havia deixat L'Ignorància en les publicacions mallorquines i la seva societat.

Evolució i etapes modifica

La publicació d'aquest diari es divideix en quatre etapes degut a les interrupcions:

Primera etapa (gener 1887 – desembre 1887) modifica

Durant aquesta primera etapa, en la que el director era Mateu Obrador Bennàsser, es van publicar un total de 53 números i es va subtitular “Periodich Independent”.

En aquest període, es publicaven seccions fixes com: “Pedres menudes”, “Vuits i nous” o “Coverbos”, que incloïen endevinalles, acudits, narracions, poesies, recreacions de “rondalles” i articles d'opinió. És durant aquesta etapa quan es pot apreciar el fort caràcter satíric i humorístic de la publicació.

El format d'aquesta etapa va ser: quatre pàgines de 3 columnes, format 287 x 196 mm. El seu preu era de dos cèntims, però a partir del número dotze, el preu va pujar a cinc cèntims.

Aquesta etapa és considerada el primer esforç per a crear una literatura periodística, popular i culta amb el català parlat a Mallorca.

Durant aquesta primera etapa el setmanari compta amb la col·laboració de: Tomàs Aguiló, Joan Alcover, Gabriel Alomar, Miquel Costa i Llobera, Bartomeu Ferrà, Gabriel Maura, Mateu Obrador, Miquel dels Sants Oliver, Pere Estepa, Ramon Picó Campamar, Joan Rosselló Crespí i Jeroni Rosselló.

Segona etapa (agost 1889 – desembre 1889) modifica

No es conserven dades importants d'aquesta segona etapa, llevat que es basa en continuar amb la primera etapa i manté els mateixos objectius i col·laboradors. Es desconeixen els exemplars publicats.

Tercera etapa (desembre 1889 – març 1901) modifica

Aquesta etapa, molt similar a les dues anteriors, va adoptar el subtítol de “Setmanari Mallorquí”, nom que va tenir una gran acceptació.

En aquesta etapa els exemplars eren de vuit pàgines de dues columnes a 268 x 136 mm, i a partir de l'exemplar 345: quatre pàgines de tres columnes a 300 x 204 mm. El preu de venda aquest cop era de cinc cèntims el número i de setanta-cinc el trimestre.

Durant aquesta etapa, es van començar a incloure il·lustracions gràcies a l'impuls de Gabriel Alomar i Joan Muntaner, que es va fer càrrec de la direcció. Sota la inspiració de Miquel dels Sants Oliver, el setmanari es va començar a abandonar el seu caràcter populista i a interessar-se més per la realitat cultural del moment. Des del punt de vista ideològic, va deixar de ser independent i començà a posicionar-se per la política regionalista. Va iniciar, sobretot, una campanya de denúncia al provincialisme y al retard de la societat mallorquina, incitant-la a la modernització. Aquesta sèrie de canvis van aconseguir una major popularitat i una notable difusió.

Quarta etapa (gener 1902 – octubre 1902) modifica

Durant la seva última etapa, el diari es va subtitular “ Il·lustració mallorquina”. El format era de setze pàgines de dues columnes a 279 x 190 mm. El preu de venda era de 30 cèntims el número solt.

La periodicitat va passar a ser quinzenal i tenia per objectiu dotar a Mallorca d'una revista on es pugui trobar il·lustrat amb fotogravats tot lo que és típic i tot allò d'importància que passi a Mallorca.

Es publicaven a més, treballs literaris, biografies, estudis d'heràldica, notes d'actualitat i articles literaris i poesies de Santiago Rusiñol, Joan Torrendell, Miquel S. Oliver, mossèn Alcover i Furio Rotger entre d'altres.

Dissolució modifica

La Roqueta va publicar el seu últim número el 31 d'octubre del 1902.

Edició facsímil modifica

Lluís Ripoll Arbós va publicar una edició facsímil entre el 1970 i el 1974, també a Palma, per la impremta de Mossèn Alcover. Cada volum consta d'un pròleg i un comentari de setze pàgines del escriptor, on va comentant de cinc en cinc tots els números publicats. Cada volum recull aproximadament uns vuitanta números de La Roqueta.

Digitalització modifica

La revista disposa de 24 números corresponents a l'any 1902 (quarta i última etapa), digitalitzats per la Biblioteca Digital de Premsa Històrica.

Enllaç: https://prensahistorica.mcu.es/es/publicaciones/numeros_por_mes.cmd?idPublicacion=3083

Bibliografia i webgrafia modifica