Miquel dels Sants Oliver i Tolrà
Miquel dels Sants Oliver i Tolrà (Campanet, Mallorca, 4 de maig de 1864 - Barcelona, 9 de gener de 1920)[1] fou un periodista, assagista, poeta i ideòleg del regionalisme, membre fundador de l'Institut d'Estudis Catalans i director del Diari de Barcelona i de La Vanguardia. Juntament amb mossèn Antoni Maria Alcover, va iniciar la recuperació del català a l'inici del segle xx.
 Miquel del Sants vist per Ramon Casas (MNAC)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 4 maig 1864 Campanet (Mallorca) |
| Mort | 9 gener 1920 (55 anys) Barcelona |
| Director La Vanguardia | |
| 1901 – 1920 ← Modesto Sánchez Ortiz – Gaziel → | |
| Dades personals | |
| Es coneix per | membre fundador de l'Institut d'Estudis Catalans director de La Vanguardia President de l'Ateneu Barcelonès |
| Activitat | |
| Camp de treball | Escriptura creativa i professional i periodisme |
| Ocupació | periodista, assagista i poeta |
| Membre de | |
| Gènere | Poesia |
| Moviment | Escola Mallorquina |
| Família | |
| Pare | Joan Lluís Oliver i Sabrafín |
.JPG)
Biografia
modificaNasqué en una família benestant. El seu pare, Joan Lluís Oliver i Sabrafín (ca.1834-1897), era un destacat periodista que havia treballat per El Correo de Mallorca i La Almudaina, entre d'altres.[2] Miquel dels Sants, en acabar el batxillerat, començà a treballar a La Opinión i El Anunciador Balear.[2] El 1881, en ocasió del segon centenari de la mort de Pedro Calderón de la Barca, va rebre una menció honorífica en un concurs de l'Ajuntament de Palma.[2]
El mateix 1881 es traslladà a Barcelona per a estudiar Dret. Travà relacions amb gent propera a la revista L'Avenç i al modernisme català com Narcís Oller, Josep Yxart, Francesc Matheu, Joan Sardà i d'altres, dels qui aprengué el que va poder.[2] No deixà mai d'escriure durant aquesta etapa, i quan tornà a Palma escrigué anàlisi política a La Almudaina, fundat el 1887 per son pare,[3] i fundà La Roqueta, en català.[2] Després de tornar a Barcelona per acabar la carrera de Dret, el 1892 retornà a Palma per a treballar al consell d'administració del banc Fomento Agrícola Balear, mentre seguia treballant de periodista, on anà ascendint fins que el 1897 fou nomenat director del banc de La Almudaina.[2]
La darrera dècada del segle xix escrigué articles i llibres, com La cuestión regional, el 1899, on criticava el centralisme de la Restauració espanyola, una obra que va marcar l'inici del Mallorquinisme i del regionalisme balear. D'aquesta època també destaquen Cosecha periodística del 1891, Mallorca durante la primera revolución, 1808-1814, del 1901 o La literatura en Mallorca, el 1903.[2]
El 1903 decidí tornar a Barcelona, inicià col·laboracions amb el Diari de Barcelona fins a ser-ne director el 1904, un càrrec que ostentà dos anys, fins que marxà per diferències ideològiques.[2] El 1906 passà a esdevenir membre preeminent de la troica directiva de La Vanguardia, juntament amb Ezequiel Boixet i Alfred Opisso, fins que el 1916 fou designat director, càrrec que mantingué fins al 1920, any de la seva mort.[2] Sota la direcció de Miquel dels Sants Oliver, La Vanguardia contractà prestigiosos col·laboradors del Diari de Barcelona, degà de la premsa continental, i fou el primer diari espanyol que envià corresponsals a París i Berlín. En aquella època es convertí, amb més de 80.000 exemplars, en el diari de més difusió de Catalunya.
Fou membre de l'Acadèmia de Belles Arts de Barcelona des del 1913.[4] i el 1917 fou elegit president de l'Ateneu Barcelonès.[1]
OBRA
Obres Completes (Direcció: Pere Rosselló Bover) (Edició en curs).
- OC, 1. Mallorca durante la primera Revolución (I) (1999). Estudi preliminar de Pere Fullana Puigserver. Palma: Lleonard Muntaner Editor. 283 p.
- OC, 2. Mallorca durante la primera Revolución (II) (1999). Palma: Lleonard Muntaner Editor. 276 p.
- OC, 3. Hojas del sábado (I). De Mallorca (2000). Estudi preliminar de Pere Rosselló Bover. Palma: Lleonard Muntaner Editor. 222 p.
- OC, 4. Hojas del sábado (II). Revisiones y centenarios (2001). Estudi preliminar de Francisco Díaz de Castro. Palma: LLeonard Muntaner Editor. 206 p.
- OC, 5. Hojas del sábado (III). La herencia de Rousseau (2012). Estudi preliminar d'Antoni-Lluc Ferrer. Palma: Lleonard Muntaner Editor i Institut d'Estudis Catalans. 185 p.
- OC, 6. Hojas del sábado (IV). Comentarios de política y patriotismo (2013). Estudi preliminar d'Antoni Marimon. Palma: Lleonard Muntaner i Institut d'Estudis Catalans. 194 p.
- OC, 7. Hojas del sábado (V-VI). Historias de los tiempos terribles. Algunos ensayos (2014). Pròleg de Jordi Casassas Ymbert. Palma: Lleonard Muntaner Editor i Institut d'Estudis Catalans 360 p.
- OC, 8. Mestres i amics (2015). Pròleg de Joan Mas i Vives. Palma: Lleonard Muntaner Editor i Institut d'Estudis Catalans. 300 p.
- OC, 9. De Barcelona. Crónicas fugaces (2015). Estudi introductori de Damià Pons. Palma: Lleonard Muntaner Editor, Institut d'Estudis Catalans i Ajuntament de Barcelona. 611 p.
- OC, 11. Articles costumistes (2019). Estudi introductori d'Ignasi Serra Nicolau. Palma: Lleonard Muntaner Editor i Institut d'Estudis Catalans. 331 p.
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 «Miquel dels Sants Oliver i Tolrà». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 2,8 Payeras, Miquel «La mirada més perspicaç». El Temps, 1568, 01-07-2014, pàg. 52-53. Arxivat de l'original el 14 de juliol 2014 [Consulta: 3 juliol 2014].
- ↑ Oliver i Tolrà, Miquels dels Sants. Joan Lluís Marfany. La literatura en Mallorca. 1988. Puigcerdà: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, p. 8 (Biblioteca Marian Aguiló). ISBN 84-7202-998-0.
- ↑ (Mendoza, 1995), núm. 141.
Bibliografia
modifica- Mendoza, Cristina. Ramon Casas, Retrats al carbó. Sabadell: Editorial AUSA, 1995, p. 282 p. (catàleg). ISBN 84-8043-009-5.
- PONS. Damià: El diari "La Almudaina" en l'època de Miquel S. Oliver (1998). Binissalem: di7Edició (Col·lecció "Zitzània", 10).
Enllaços externs
modifica