La Vesita és una obra de teatre de l'escriptor valencià del segle xvi Joan Ferrandis d'Herèdia, publicada a València el 1562 dins les obres completes de l'autor. Es tracta d'una peça teatral d'intenció realista i satírica d'estil popular i costumista. Aquesta obra imita el teatre renaixentista italià.[1]

Infotaula de llibreLa Vesita
Tipusobra literària Modifica el valor a Wikidata
Llenguacatalà Modifica el valor a Wikidata
Gènereobra de teatre Modifica el valor a Wikidata

Fou escrita expressament per ser representada a la cort valenciana, i es representà almenys dues vegades. La primera, entre el 1524 i abans del 5 de juliol de 1525 (data de la mort del marquès de Brandenburg) al Palau Arxiepiscopal de València, davant d'aquest i el lloctinent general, la reina Germana de Foix. La segona es va representar a petició de Mencía de Mendoza, marquesa de Cenete, el 1541 al Palau Reial de València amb motiu de les noces del duc de Calàbria (tercer marit de Germana de Foix) amb la marquesa de Cenete. Per a aquesta segona representació, l'autor escriví un nou començament per tal d'adaptar l'obra als nous esdeveniments. En 1562 es publica a manera de pòstum, en un recopilatori de les seues obres poètiques.

La vesita és una comèdia burlesca bilingüe amb 217 versos catalans, sobre un total de 682, en el text originari, i de 116 versos sobre 291 en el nou començament. Un dels personatges, a més, utilitza el portuguès. El joc entre llengües és un dels elements còmics per l'associació entre classe - idioma i els calamburs emprats.

L'obra retrata l'alta societat valenciana. La peça comença amb l'anunci de la visita que la dama valenciana (identificada amb Jerònima Beneito, esposa de l'autor) accepta de bon grat i segueix amb les queixes d'aquesta, ja en privat, i les picabaralles entre la dama i el servei mentre porten a terme els preparatius del palau i l'adreç de la senyora. Un cop arriba la visita (les amigues de la senyora acompanyades d'uns cavallers) s'inicien els diàlegs de societat i l'afectat galanteig entre dames i cavallers, fets que culminaran, després de ballar i cantar diversos poemes, en un torneig anunciat per un Rei d'armes.

Entre d'altres, la intenció d'aquesta obra de teatre és reflectir l'estat de la llengua entre l'aristocràcia valenciana al XVI. La contraposició còmica entre homes i dones i dames i criades l'emmarca dins la tradició dels col·loquis satírics valencians dels segles XV i XVI, amb espectacularitat cortesana i un alt ritme teatral. Per tot plegat és una bona mostra d’un tipus de teatre allunyat dels patrons del teatre espanyol del Segle d’Or, que són els que acabarien imposant-se al teatre valencià des de les darreries del segle XVI.[2]

Una versió autògrafa de l'obra es troba a la biblioteca de l'Institut del Teatre i procedeix del fons Sedó.

Referències

modifica
  1. «Teatre cortestà». Web del museu. Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques, 2012. [Consulta: 25 octubre 2012].
  2. Sirera, Josep Lluís. «La Vesita». Enciclopèdia de les Arts Escèniques Catalanes. [Consulta: 10 febrer 2022].