La casa blanca (Soutine)
La casa blanca (La Maison blanche) és un oli sobre tela de 65 × 50 cm realitzat per Chaïm Soutine vers l'any 1933 i dipositat al Museu de l'Orangerie de París.[1]
  | |
| Tipus | pintura |
|---|---|
| Creador | Chaïm Soutine |
| Creació | c. 1918 c. 1933 |
| Gènere | paisatge |
| Material | pintura a l'oli llenç (suport pictòric) |
| Mida | 65 ( ) × 50 ( ) cm |
| Col·lecció | Col·lecció Jean Walter i Paul Guillaume (París) |
| Catalogació | |
| Número d'inventari | RF 1963-92 |
Context històric i artístic
modificaAquesta obra de Soutine ha estat objecte d'interpretacions contradictòries. El quadre no porta data ni signatura, però mai no se n'ha qüestionat l'autenticitat, ja que l'havia adquirit Paul Guillaume.[1] La data de 1933, que proposa Waldemar George, és acceptada per Colette Giraudon, per a qui aquest paisatge és profundament diferent dels de Ceret i de Canha de Mar[2] (sobretot, pels camins que s'uneixen en el primer pla i que després s'estenen a l'esquerra per a crear un efecte de perspectiva[3]). Pierre Courthion, però, el situava l'any 1919[4] i Maurice Tuchman, al seu catàleg raonat, el data cap al 1918.[5]
Descripció
modificaDins d'una natura turmentada, característica de la primera època de Soutine, la casa blanca imposa la seua indoblegable verticalitat i solidesa al mig del paisatge, i no s'assembla als altres paisatges de l'artista.[3] La casa sembla embolicada amb les cintes dels grans arabescs que descriuen els arbres torts. Dos camins que conflueixen i un camí que serpenteja turó amunt creen un efecte de perspectiva, més freqüent en els paisatges tardans de l'artista.[1] Tot i que s'inclina fortament, aquest paisatge sembla molt més naturalista que els de Ceret o Canha de Mar.[3]
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 Pierre Georgel, José Francisco Yvars, Jean-Pierre Labiau, 2002. De Renoir a Picasso: obres mestres del Musée de l'Orangerie, París. Barcelona: Fundació "la Caixa". ISBN 8476647808. Pàgs. 196-197.
- ↑ Musée de l'Orangerie. Catalogue de la Collection Jean Walter et Paul Guillaume, París, Réunion des Musées Nationaux, (1984) 1990, pàg. 294.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Museu de l'Orangerie Arxivat 2021-03-07 a Wayback Machine. (francès) i (anglès)
- ↑ Pierre Courthion, Soutine, peintre du déchirant, Lausana, Édita, 1972, p. 40, 190.
- ↑ Maurice Tuchman et al., Chaïm Soutine (1893-1943). Catalogue raisonné, vol. I, Colònia, Benedikt Taschen, 1993, p. 134.