La fabricanta
La fabricanta (subtítol: Novel·la de costums barcelonines (1860-1875)) és una novel·la de Dolors Monserdà i Vidal publicada l'any 1904 per la Llibreria Francesc Puig.[1] Malgrat que de vegades se cita com la primera novel·la en català escrita per una dona, la mateixa autora ja havia publicat abans, amb èxit de públic i de crítiques, altres dues novel·les: La Montserrat (1893, que sí que és la primera novel·la publicada en català per una dona) i La família Asparó (1900). La fabricanta i s'inclou dins el corrent literari del realisme.[2]
  | |
| Tipus | obra literària |
|---|---|
| Fitxa | |
| Autor | Dolors Monserdà i Vidal |
| Llengua | català |
| Publicació | Barcelona , 1904 |
| Dades i xifres | |
| Gènere | novel·la |
| Nombre de pàgines | 300 |
Narra la història de l'Antonieta, una dona d'origen menestral que lluita per obrir-se pas en el món industrial de la Catalunya de finals del segle xix. Venç tota mena de dificultats fins a convertir-se en una destacada empresària de la indústria tèxtil respectada per la burgesia barcelonina.[1]
Tot i que Monserdà va escriure aquesta novel·la en plena època modernista, cosa que la situava fora de temps, el text va representar una novetat pel seu plantejament feminista.[1] A part de ser la primera novel·la en català escrita per una dona, reclamava el dret de les dones al treball remunerat[3] i va ser de les primeres autores a presentar el gènere femení de manera realista: en va rebutjar la frivolitat i el sentimentalisme i va crear personatges femenins serens i de principis ferms.[2] En tot cas, si les dones fracassaven era pels impediments que els imposava el gènere masculí.[4]
Història modifica
Els fets que descriu La fabricanta comprenen el període de 1830 a 1878. Monserdà va escriure la novel·la després de l'estiu de 1902, canviant els noms dels personatges i alguns episodis per protegir la privacitat dels involucrats. La protagonista del llibre, Antonieta Corominas (la fabricanta), era en realitat Eulàlia Escuder i Anglada (1808-1868),[5] casada amb Ramon Vilumara Broquetas (1799-1869).[6] Tant els Vilumara com els Escuder eren família de mestres velers. Quan a la primera meitat del segle xix la mecanització de la indústria va deixar enrere moltes empreses veleres, Eulàlia Escuder va ser una de les responsables de fer el pas cap a la modernització de l'empresa familiar. La neta Ramona Vilumara i Curtoy (1855-1938), íntima amiga de Monserdà, va explicar la història de la seva família a l'escriptora l'estiu de 1902 a la seva residència de Cabrils.[7]
Estil modifica
Es tracta d'una obra entre la ficció i el relat històric en sintonia amb el to realista i pedagògic de les seves anteriors novel·les, La Montserrat (1893) i La família Asparó (1900), també emmarcades a Barcelona.Tot i que l'escriptura de Monserdà és històricament contemporània al modernisme, en general la crítica ha coincidit a l'hora d'etiquetar la seva obra de costumista i realista, més propera a Carles Bosch de la Trinxeria i Josep Pin i Soler que a Raimon Casellas i Víctor Català. En aquest sentit, Monserdà segueix l'estela d'una narrativa interessada en explicar l'ascensió i consolidació de la burgesia però que, segons Neus Carbonell, fracassa en l'exploració psicològica dels personatges i en la creació d'un llenguatge propi, factors que l'acosten més a la literatura de costum que al realisme europeu.[8]
Temes modifica
La Fabricanta plasma una tensió entre una retòrica narrativa conservadora i un intent d'emancipar les treballadores, socialment i econòmica.[9] La crítica coincideix en destacar la ideologia burgesa de l'obra de Monserdà, que vol actuar de dic moral davant l'auge dels moviments obrers finiseculars i manifesta discrepàncies pel que fa a un suposat feminisme o, en tot cas, a una defensa del progrés del paper de la dona davant les noves estructures socials que la revolució industrial fa aflorar.[8]
Els dos personatges principals de l'obra tipifiquen dues posicions de la dona davant la modernitat: Antonieta Corominas, treballadora intel·ligent i de valors tradicionals, i Florentina Batlle, burgesa frívola enlluernada per la modernitat i París. Aquesta polaritat, si bé Monserdà afavorirà la primera, deixa entreveure les contradiccions del discurs de la modernitat: la dona moderna com a àvida de noves experiències, consumidora i amb accés a l'esfera pública tradicionalment masculina, i, per altra banda, la dona moderna com a mantenidora d'uns valors morals tradicionals contra la decadència dels nous temps. L'originalitat de Monserdà rau, precisament, en haver convertit el conflicte de la modernitat en un problema del gènere femení.[8]
Tant Antonieta com Florentina s'enfrontaran al llarg de la novel·la a dificultats econòmiques, i ambdues passaran per situacions on es fa evident que la dona treballadora no té capacitat de decisió. Antonieta, el model de conducta femenina proposat per Monserdà, crea una indústria i un espai comercial propi del qual en serà apartada i alienada. En aquest sentit, la veu narrativa critica la necessitat de les dones de sotmetre's a la voluntat masculina i denuncia la inexistència d'una autonomia en el sector laboral. La fabricanta argumenta la necessitat de la dona de participar tant de l'esfera privada com de la pública.[9]
Edicions[10][11] modifica
Quatre anys després de la primera publicació de la novel·la, el 1908 sortia al carrer una nova edició "corregida" de La Fabricanta. Monserdà va arreglar qüestions lèxiques i l'organització d'alguns paràgrafs, a més d'introduir un nou personatge, Lluís Hernàndez, enamorat bojament de la Florentina. Les edicions primera i segona de l'obra contenien il·lustracions a l'inici de cada capítol fetes pel germà de l'autora, Enric Monserdà.[12]
- 1904: Francesc Puig, decorada per Enric Monserdà
- 1908: Francesc Puig, decorada per Enric Monserdà
- 1935: Impremta Minerva
- 1972: Selecta. Introducció de Roser Matheu
- 1991: L'Eixample. Pròleg de Teresa Pàmies
- 2004: guionització d'Antoni Bavia-Privat, Antoni d'Ocon, Ramon Herrero i Belda i Josep Penya
- 2008: Ajuntament de Premià de Mar
- 2008: Horsori. Introducció de Carme Mas
- 2022: Editorial Barcino. Introducció de M. Carme Mas i edició de Gemma Bartolí. Apèndix reproduint les il·lustracions en color de l'edició de 1908 obra d'Enric Monserdà.
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «La Fabricanta | enciclopèdia.cat». [Consulta: 18 abril 2020].
- ↑ 2,0 2,1 TV3. «"La fabricanta", de Dolors Monserdà». [Consulta: 18 abril 2020].
- ↑ «Lectura dramatitzada: Dolors Monserdà, l'ànima de La Fabricanta». [Consulta: 18 abril 2020].
- ↑ Joan-Andreu Torres. «Dolors Monserdà, la novel·lista i activista a l'ombra». [Consulta: 18 abril 2020].
- ↑ «Registre de defuncions. ANny 1868. Registre núm.6889 (pdf. pàg.90)». AMCB, 27-11-1868.
- ↑ «Registre de defuncions. Any 1869. Llibre 3. Registre 5269. (pdf pàg.37)». AMCB, 16-10-1869.
- ↑ Vilumara, Josep Maria. Pròleg de La Fabricanta. Horsori, 2009, p. 7-23.
- ↑ 8,0 8,1 8,2 Carbonell, Neus «Feminisme, modernitat i narrativa en Dolors Monserdà». Lectora: revista de dones i textualitat, 1997, pàg. 19-26.
- ↑ 9,0 9,1 Vialette, Aurélie «Literatura e industrialización: Potencialidades obreras en la obra de Dolors Monserdà». Hispanófila, 2014, pàg. 269-285.
- ↑ «La fabricanta :: Els ulls de la Pàmies». [Consulta: 18 abril 2020].
- ↑ «Biblioteca de Catalunya / All Locations». [Consulta: 18 abril 2020].[Enllaç no actiu]
- ↑ Mas i Morillas, M. Carme. Introducció (La Fabricanta). Horsori, 2008, p. 23-43.