La filla del mar

Obra d'Àngel Guimerà

La filla del mar (1900) és la tercera peça de la trilogia mestra d'Àngel Guimerà: després de presentar el proletariat urbà a Maria Rosa i el rural a Terra baixa, el dramaturg retrata el món mariner, amb la barreja de minuciós realisme i xardorós romanticisme que el caracteritza.[1] A La filla de la mar s'inverteixen els rols típics de la majoria d'obres d'Àngel Guimerà: els personatges protagonistes enfrontats són dues dones i l'objecte del desig és un home.[2]

Infotaula d'arts escèniquesLa filla del mar
La filla del mar (1900) (page 5 crop).jpg
Portada de La filla del mar Modifica el valor a Wikidata
Tipusobra de teatre Modifica el valor a Wikidata
AutorÀngel Guimerà i Jorge Modifica el valor a Wikidata
Llengua de l'obra o del nomcatalà Modifica el valor a Wikidata
Data de publicació1899 Modifica el valor a Wikidata
País d'origenEspanya Modifica el valor a Wikidata
Estrena
Estrena12 desembre 1899 Modifica el valor a Wikidata
TeatreTeatro Odeón Modifica el valor a Wikidata

L'acció té lloc en un poble de la costa catalana, a l'època de l'estrena. Els poderosos protagonistes (l'Àgata, en Pere Màrtir, la Mariona) són envoltats per un cor de personatges aparentment secundaris que representen la comunitat, l'opinió pública, la caixa de ressonància que amplifica i distorsiona els conflictes i en precipita el tràgic desenllaç (mort dels enamorats, l'Àgata i en Pere Màrtir). Tot plegat ben armat amb una estructura dramàtica fluida, una poderosa ambició poètica i una sinceritat expressiva captivadora. Són ingredients que fan de Guimerà un clàssic indiscutible, l'ambigüitat estètica del qual permet, a més, reconduir l'argument i les pulsions emotives per camins que freguin el present. Una vigència que encara es fa més palesa en La filla del mar on, fonamentalment, ressonen conflictes derivats de la discriminació social i racial i de la resistència de les comunitats establertes a incorporar la diferència, aspectes de renovada i dolorosa actualitat.

Aquesta obra és, sens dubte, una de les obres majors de Guimerà i una de les més rellevants del teatre català i això és a causa, sobretot, de la gran força dramàtica del seu personatge principal (l'Àgata), un ésser endut per la passió i que té tota la vitalitat necessària per sobreviure a les taules d'un escenari, per la seva dimensió tràgica i per la condició de mite poètic. Per les seves característiques d'un drama realista, pertany al segon període de Guimerà. L'etapa de més plenitud, en la qual es va comprometre amb el catalanisme i centra el seu interès en la història contemporània.

Repartiment de l'estrenaModifica

La peça s'estrenà el 6 d'abril de 1900, al Teatre Romea de Barcelona, després d'haver-se estrenat prèviament el 12 de setembre de 1899 al Teatro Odeón de Buenos Aires, en versió castellana, amb la companyia de María Guerrero i Díaz de Mendoza.[1][3]

ReferènciesModifica

Vegeu texts en català sobre La filla del mar a Viquitexts, la biblioteca lliure.

Enllaços externs

Guimerà i de «Liebesketten» de Rudolph Lothar i Eugen d’Albert: Una comparació]». Zeitschrift für Katalanistik, 18, 2005, pàg. 197–214.