La pesta blava

La pesta blava és un assaig realitzat per Vicent Bello en 1987, finalista del premi d'assaig Joan Fuster, i sent publicat un any després per l'editorial Tres i Quatre juntament amb De Impura Natione, finalista ex-aqueo d'aquella edició.[1]

Infotaula de llibreLa pesta blava
Tipusobra escrita Modifica el valor a Wikidata
Llenguacatalà Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Gènereassaig Modifica el valor a Wikidata

El llibreModifica

Tot i no guanyar el premi d'assaig Joan Fuster, el jurat va recomanar que, tant La Pesta Blava com Document 88 foren publicats com a material de reflexió.[2] L'obra suposava la més completa aproximació al blaverisme que fins aleshores s'havia realitzat des del fusteranisme,[2] fent especial èmfasi en la relació entre el regionalisme anticatalanista i l'extrema dreta.[2] Així, l'autor considerarà que el blaverisme és un moviment de caràcter feixista,[3][4] quan no la versió local del feixisme.[5]

Es dedica un capítol sencer a analitzar la tercera via valenciana.[2] Per a Bello, les tesis revisionistes del fusteranisme de llibres com De Impura Natione suposaran un blaverisme o anticatalanisme de baixa intensitat,[2] que no seria una revisió del fusteranisme sinó una proposta anticatalanista que agafa les robes del fusteranisme per a connectar amb bases socials nacionalistes.[6] L'aparició del discurs de la tercera via estaria explicat per la necessitat de les classes dominants d'una cara més amable, comparant el paper de Mollà i Mira amb el de Manuel Broseta en la transició.[6] Per això, l'autor del llibre qualificarà el valencianisme de conciliació com a neoblaverisme.[2]

Legat i criticismeModifica

La Pesta Blava va ser un dels pocs treballs publicats on s'analitzava el blaverisme, moviment social poc estudiat tot i la influència que ha tingut en la societat valenciana.[7] Des de finals del Segle XX, diferents sociòlegs han criticat el treball de Bello. L'any 2000, Anselm Bodoque ja va criticar la caracterització del blaverisme com a moviment feixista.[3] Tot i els episodis violents, Bodoque considera que el blaverisme no és més que un moviment populista mobilitzador d'elements marginats en el procés de modernització socials dels anys 70.[3] Per la seua banda, Miquel Nicolàs i Amorós considera que La Pesta Blava combina les interpretacions ben documentades amb un aparell metodològic feble on es substitueix l'anàlisi per "un còctel d'apriorisme, reduccionisme sociològic i estereotips de la psicologia social".[7] També Vicent Flor ha criticat l'obra de Bello.[4] Considerant les descripcions majoritàries, tant acadèmiques com polítiques com a simplistes, i fruit d'un moment social on el blaverisme actuava intensament,[4] per a aquest autor la radiografia del blaverisme com una anomalia social producte de l'existència d'un nombre elevat de desequilibrats o feixistes explica poc i malament la societat valenciana.[8]

ReferènciesModifica

BibliografiaModifica