La veritat sortint del pou
La veritat sortint del pou armada amb el seu fuet per castigar la humanitat (títol en francès: La Vérité sortant du puits armée de son martinet pour châtier l'humanité) és una pintura de l'artista francès Jean-Léon Gérôme, creada l'any 1896. És també coneguda com La Vérité («veritat»).
La Vérité sortant du puits (francès)  | |
|---|---|
 | |
| Tipus | pintura |
| Creador | Jean-Léon Gérôme |
| Creació | 1896 |
| Gènere | al·legoria i nu |
| Moviment | academicisme |
| Material | pintura a l'oli llenç (suport pictòric) |
| Mida | 91 ( ) × 72 ( ) cm |
| Col·lecció | Musée Anne de Beaujeu (en)  (Moulins) |
| Catalogació | |
| Número d'inventari | 78.1.1 |
| Catàleg | |
El 1895, Gérôme va pintar una obra similar, Mendacibus et histrionibus occisa in puteo jacet alma Veritas (La nodridora Veritat jeu al pou havent sigut morta per mentiders i actors).[1] Alguns veien en ambdues pintures així com una obra similar, més tardana d'Édouard Debat-Ponsan un comentari sobre l'afer Dreyfus.[2] La pintura hauria pogut ser una expressió de l'hostilitat de Gérôme envers el moviment Impressionista, al qual estava fermament oposat.
Tanmateix, en un prefaci que Gérôme va escriure per l'obra Le Nu Esthétique d'Émile Bayard, menciona la influència que la fotografia havia tingut sobre la pintura: «la fotografia és un art. Força als artistes a deixar anar la rutina vella i a oblidar les fórmules antigues. Ha obert els nostres ulls i ens ha forçat a veure allò que anteriorment no veiem; un gran i inexpressable servei a l'Art. És gràcies a fotografia que la veritat finalment ha sortit del seu pou. Mai no hi tornarà pas.»[3]
L'expressió refereix a un aforisme popular del filòsof Demòcrit, «De la veritat en sabem res, perquè la veritat està en un pou [lit. al fons de mar].[4] La nuesa de la model referix a l'expressió «la veritat despullada».[5]
Segons el seu biògraf Charles Moreau-Vauthier, Gérôme dormia amb la pintura sobre el capçal del seu llit i després de morir, va ser trobat amb el seu braç estès cap a la pintura en un gest d'acomiadament.[6] La pintura va ser exposada al Salon el 1896.[7] Ençà de l'any 1978 ha estat part de l'exposició permanent al Musée Anne de Beaujeu a Moulins a França.
Referències modifica
- ↑ The Academy (en anglès). J. Murray, 11 maig 1895, p. 409.
- ↑ Brauer, Fae. Rivals and Conspirators: The Paris Salons and the Modern Art Centre (en anglès). Newcastle upon Tyne: Cambridge Scholars Publishing, 2013, p. 205-6. ISBN 9781443863704.
- ↑ «Autour de Turandot». A: L'art du nu au XIXe siècle: le photographe et son modèle (en francès). París: Bibliothèque nationale de France, 1997, p. 33. «La photographie est un art. La photographie force les artistes à se dépouiller de la vieille routine et à oublier les vieilles formules. Elle nous a ouvert les yeuxet forcé à regarder ce qu'auparavant nous n'avions jamais vu, service considérable et inappréciable qu'elle a rendu à l'Art. C'est grâce à elle que la vérité est enfin sortie de son puits. Elle n'y rentrera plus.»
- ↑ Diogenes Laertius. Lives of Eminent Philosophers. IX, 72. Perseus Project, Tufts University.
- ↑ Noël, Benoît; Hournon, Jean. Parisiana: la capitale des peintres au XIXème siècle (en francès). París: DISLAB, 2006, p. 147. ISBN 9782952721400.
- ↑ Moreau-Vauthier, Charles; Gérôme, Jean Léon. Gérôme: peintre et sculpteur (en francès). Hachette, 1906, p. 6.
- ↑ Ackerman, Gerald M. The life and work of Jean-Léon Gérôme: with a catalogue raisonné. Sotheby's, 1986. ISBN 9780856673115.