El lazarillo de Tormes

novel·la picaresca del segle XVI
(S'ha redirigit des de: La vida de Llàtzer de Tormos)

La vida de Lazarillo de Tormes y de sus fortunas y adversidades, més coneguda com a El lazarillo de Tormes, és una novel·la picaresca del segle xvi, d'autor desconegut, escrita en castellà. Narra les aventures d'un jove orfe que serveix diversos amos per prosperar socialment. L'obra encadena episodis humorístics sota la forma d'una carta on el protagonista explica la seva vida. El seu gran èxit va propiciar l'aparició de diverses segones parts a càrrec de literats de l'època, sense la fortuna de l'original. Se'n va fer una pel·lícula espanyola l'any 1959.

Infotaula de llibreEl lazarillo de Tormes
(es) La vida de Lazarillo de Tormes Modifica el valor a Wikidata
Lazarillo de Tormes.png
Modifica el valor a Wikidata
Tipusobra literària Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
Autoranònim Modifica el valor a Wikidata
Llenguacastellà Modifica el valor a Wikidata
PublicacióEspanya Modifica el valor a Wikidata, 1554 Modifica el valor a Wikidata
EdicióVie de Lazarille de Tormès (fr) Tradueix i La vida de Lazarillo de Tormes y de sus fortunas y adversidades (es) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Gènerenovel·la picaresca Modifica el valor a Wikidata
Personatges

ArgumentModifica

El protagonista va néixer a Salamanca. En va ser abandonat per sa mare, Llàtzer entra a treballar amb un cec que li nega el menjar elemental per sobreviure. El nen ha de desenvolupar la seva astúcia per a robar-n'hi una part. El mateix passa amb el clergue i l'herald a qui serveix més tard. Amb aquest darrer, hi manté una relació cordial però l'home abandona la ciutat. Llavors Lazarillo entra en el servei d'un capellà mercedari hipòcrita i un venedor de butlles eclesiàstiques (tractat que va ésser censurat).

La segona part narra més breument la seva estada amb altres amos, com un capellà, un artesà i un vigilant. Aleshores passa a tenir ofici propi, es torna aiguador i pregoner. El religiós d'una església l'ajuda a aconseguir aquestes feines i li ofereix una casa perquè es casi amb una de les seves criades (amb qui suposadament mantenia relacions). Llàtzer hi accedeix i suporta la infidelitat de la seva dona, que continua veient-se amb el religiós, a canvi d'una posició de calma a la vida, ja que ha vist que l'honor és simple aparença.

CaracterístiquesModifica

El protagonista, un pícaro (és a dir, un noi trapella o entremaliat) que ve del poble baix, narra les seves aventures de manera autobiogràfica. En tant que antiheroi, Lazarillo és utilitzat per la literatura com a antítesi de l'ideal cavalleresc. L'engany, l'astúcia i la trampa enginyosa fan part del seu caràcter. Viu al marge dels codis d'honor propis de les classes altes de la societat de la seva època i l'única cosa de la qual es pot enorgullir és seva llibertat.

Els amos a qui serveix pertanyen a diferents classes socials però tots tenen en comú que aparenten ésser qui no són i que viuen d'enganyar la gent amb uns pretesos valors. Aquest pessimisme és un dels trets que va atreure més de la novel·la, avançant-se a la concepció barroca que tot és il·lusió i aparença. al projectar l'autor la seva personalitat sobre un personatge fictici, això li permet exposar amb major llibertat les seves pròpies idees.

Aquesta novel·la picaresca té un marcat caràcter moralitzant. És un exemple de les conductes aberrants que, sistemàticament, resulta castigada. La picaresca és molt influïda de la retòrica de l'època, basada en molts casos, sobre la predicació d'exemples, en els quals es narra la conducta desencaminada d'un individu que, finalment, serà castigat.

El to realista parodia els gèneres de cavalleries i pastorils, ja que l'objectiu únic del protagonista és menjar i situar-se dins la societat, no té els ideals propis dels herois. En realitat, és una autobiografia on justifica a un superior la seva actitud enfront de la seva dona, en contra de l'escàndol popular. Es pot considerar que inaugura el gènere picaresc. Té també un fort caràcter satíric. La sàtira és un element constant en el relat picaresc. El protagonista deambularà pels diferents estrats socials. Primer farà de servent, cosa que li permetrà conèixer els fets més íntims dels seus amos. Tot això serà narrat per un trapella amb una actitud crítica.

L'aparició de nombrosos personatges religiosos amb un tractament negatiu va fer que el llibre fos a l'Índex de les obres prohibides per la Inquisició. Van aparèixer, llavors, edicions esporgades, sense els passatges més controvertits, que no van impedir la circulació clandestina del llibre original. Segurament per aquesta raó l'autor no va gosar signar l'obra.

El nom de Lázaro va passar a designar, en castellà, des d'aquell moment els pigalls (lazarillos en castellà). El llibre és un dels clàssics escolars espanyols més estables en el temps.

Autoria del llibreModifica

La versió del Lazarillo de Tormes que tenim avui es va publicar anònimament i l'original s'ha perdut.[1]

El 1605 fra José de Sigüenza n'atribueix l'autoria al matemàtic i també frare Juan de Ortega. Diu que va trobar un manuscrit a la seva cel·la, però no hi ha més evidències.

El 1607 el belga Valère André cita com a autor a Diego Hurtado de Mendoza. Aquesta atribució va ser generalment acceptada fins que a finals del segle xix es va demostrar que era insostenible.

El francès Alfred Morel-Fatio relaciona l'autor amb el cercle erasmista del germans Valdés. La catalana Rosa Navarro i Durán,[2] catedràtica de literatura espanyola a la Universitat de Barcelona, concreta l'autoria a Alfonso de Valdés.[3]

Al segle XXI, la institució de recerca pseudohistòrica Institut Nova Història i altres investigadors sostenen que l'autor va ser català i que l'original va ser escrit en català.[4][5][1] Ho comparen amb el cas del Tirant lo Blanc.[1]

Hipòtesi de la catalanitat de l'autor i de l'obraModifica

Alguns filòlegs, com ara Jordi Bilbeny o Montserrat Camps,[6] defensen que l'obra hauria estat originalment escrita en català i posteriorment traduïda al castellà per part de la censura castellana. Ho provaria el gran nombre de catalanades, catalanismes i inconsistències lingüístiques presents en el text. Se sol fer referència en aquest sentit al cas del Tirant lo Blanc de Joanot Martorell, l'edició catalana del qual no es va conèixer fins al segle XIX. La versió en castellà, d'autor anònim, fou tinguda per original fins aleshores. Aquest mateix fenomen es va produir en altres casos, com ara el Llibre del Coch, de Robert de Nola, el nom del qual es va castellanitzar com a Ruperto de Nola, i podria haver passat igualment en el cas del Lazarillo de Tormes, la Celestina o el Quixot.[1]

Alguns autors també assenyalen incongruències argumentals en relació amb aspectes històrics, legals i socials que formen part de l'argument i que aparentment no encaixen amb un escenari castellà, sinó valencià. Entre ells, francisco Calero, professor de la UNED, apunta que aquestes incoherències, així com la presència de nombrosos valencianismes al llarg de l'obra, no han estat explicats satisfactòriament.[4]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 La literatura catalana al segle XVI i XVII, Eugènia Carrasco, dDONA, pàgs. 74-75, abril-maig 2011, B-4987-2006 (català)
  2. Entrevista a Rosa Navarro
  3. Bibliografia de Rosa Navarro sobre La vida de Llàtzer de Tormos
  4. 4,0 4,1 «Text de Francisco Calero defensant que Vives és l'autor del Llàtzer». Arxivat de l'original el 15 de febrer de 2012.
  5. Vilaweb, Anna Notícies, e-Notícies
  6. intergrid.cat. «Catalanades i catalanismes al «Lazarillo de Tormes» a 'La clau de la nostra història' - Institut Nova Història». [Consulta: 8 juliol 2020].

Vegeu tambéModifica

BibliografiaModifica

  • Francisco Calero, Juan Luis Vives, autor del Lazarillo de Tormes, Ajuntament de València,València, 2006.
  • Francisco Calero, Juan Luis Vives, autor del Diálogo de Mercurio y Carón, Ajuntament de València, València, 2004.
  • La vida de Llàtzer de Tormos, Anònim, Trad. Antoni Bulbena i Tusell, estudi preliminar de Jordi Bilbeny, edició a cura de Josep Maria Orteu,Llibres de l'Índex, Barcelona, 2007.

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: El lazarillo de Tormes