Labidura herculeana
La tisoreta gegant o tisoreta de Santa Elena (Labidura herculeana Fabricius, 1798) era un dermàpter difós únicament a l'illa de Santa Elena, en l'Oceà Atlàntic meridional. Va ser descrit per la primera vegada per l'entomòleg danès Johan Christian Fabricius al 1798.
  | |
| Estat de conservació | |
|---|---|
 | |
| Extint | |
| UICN | 11073 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Arthropoda |
| Classe | Insecta |
| Ordre | Dermaptera |
| Família | Labiduridae |
| Gènere | Labidura |
| Espècie | Labidura herculeana Fabricius, 1798 |
| Distribució | |
 | |
Descripció modifica
Aconseguia els 8,5 cm de llarg, fent d'ell el major dermàpter existent en la seva època. El cos era robust i aplanat, de color negre lluent amb reflexos iridiscents; les potes tendien al vermellós, els èlitres eren curts, mentre les ales mancaven per complet.
Biologia modifica
S'alimentava probablement de vegetals.
Pel dia es quedava amagat en les esquerdes de les roques d'on sortia per les nits i en els dies de pluja.
Distribució i hàbitat modifica
Vivia a la part oriental de l'illa, on preferia les zones rocoses i planes.
Conservació modifica
La desaparició de l'hàbitat on aquesta espècie vivia i la introducció a l'illa de predadors, com les rates, els centcames (Scolopendra morsitans) i el pardal, seguida de la demanda per part dels col·leccionistes, van reduir el nombre d'exemplars. Tres expedicions científiques a l'illa (1988, 1993, 2003) a l'aguait d'algun exemplar van resultar inútils.
El 2014, una nova expedició tampoc no va aconseguir trobar-ne cap exemplar i, atès que l'últim exemplar viu havia estat trobat en 1967, aquest insecte s'ha classificat per la UICN com a extint.[1]
Referències modifica
- ↑ «St Helena Giant Earwig» (en anglès). International Union for Conservation of Nature and Natural Resources.. [Consulta: 11 maig 2019].