Lanbasar (Lambasar, Lamasar o Lammasar) fou una de les fortaleses dels ismaïlites al nord-oest de Pèrsia, que fou arrabassada el 1102 al comandant local per Buzurg-Ummid, lloctinent i després successor de dai Hasan-i Sabbah. Les seves ruïnes encara es conserven; estava situada en un pendent molt fort (trenta graus) i fàcilment defensable, on la superfície semblava un tronc cònic mesurant 480 metres per 190. Estava al districte de Rudbar a la vora del Shah Rud, afluent del Sefid Rud, a 43 km al nord-oest de Qazvín. Fou assetjada sense èxit pel sultà seljúcida Muhammad I Tapar (1105–1118) el 1117. El 1257 el dai ismaïlita es va sotmetre als mongols amb 40 fortaleses, però Lanbasar va oferir resistència al general mongol Dayir Buka (1257-1258) igual que la fortalesa de Girdkuh (que encara va resistir més temps).

Infotaula d'edifici
Lanbasar
Dades
TipusFortalesa modifica
Ubicació geogràfica
 36° 33′ N, 50° 13′ E / 36.55°N,50.22°E / 36.55; 50.22

Les ruïnes foren descrites per Freya Stark el 1931 i per Ivanow el 1958.

BibliografiaModifica

  • F. Stark, The valleys of the Assassins, Londres 1936
  • W. Ivanow, Alamut and Lamasar, two medieval stringholds in Iram, Teheran, 1960.
  • P. J. E. Willey, The castles of the Assassins, Londres 1963.