Lara (mitologia)

Lara (o també Larunda), segons la mitologia romana, va ser una nimfa del Laci, filla d'Almo, el déu homònim del riuet anomenat Almo a la vora de Roma.[1]

Infotaula personatgeLara
Tipusdeïtat aquàtica Modifica el valor a Wikidata
Dades
Gènerefemení Modifica el valor a Wikidata
Família
ParellaMercuri Modifica el valor a Wikidata
PareAlmo Modifica el valor a Wikidata
Altres
EquivalentDea Tacita (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Larunda en un dibuix del 1574.

Mitologia i culteModifica

Per haver revelat a Juno els amors de Júpiter amb Juturna, el déu li va tallar la llengua i va ordenar a Mercuri que la portés a l'infern. Mentre la hi duia, el déu se n'enamorà i la forçà. De la seua unió varen néixer els lars.[2]

Els romans la van venerar com a dea del silenci, equivalent a Dea Tàcita i a Muta.[3][4]Tàcit diu que tenia un sacellum al Fòrum Romà[5] i, segons Marc Terenci Varró, el seu culte era d'origen sabí.[6]

Altres descripcionsModifica

A Larunda, se la relaciona amb la terra, la llar i els fantasmes. Els seus símbols són les llars de foc, els forns, la terra i l'argila. Lara, per ser la mare dels lars, era una de les dees romanes protectores de residència familiar.

També se la relaciona amb la pau, la mort i la protecció en les cruïlles, on es feien ofrenes de roses (rosàlia) i de vi. El seu significat com a protectora de la llar i la família es podia estendre a protectora de la comunitat. Una cruïlla podia simbolitzar una trobada entre el món temporal i el món dels esperits, el món on, segons la mitologia, Júpiter la va condemnar a viure.

En el Renaixement, es va fer servir com a personificació dels treballs industrials.[cal citació]

ReferènciesModifica

  1. Seyffert, Oskar. A dictionary of classical antiquities mythology, religion, literature and art. Londres: Swan Sonnenschein, 1891, p. 373. 
  2. Ovidi "Fasti"
  3. Lactanci, "Divine Institutiones", I. 20
  4. J. A. Hartung," Die Religion der Römer: Nach den Quellen", vol. II, p. 204
  5. Tàcit "Annales" 12,24
  6. Marc Terenci Varró "De lingua latina" 5,74

BibliografiaModifica

  • Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 134.