Làrix europeu

Làrix europeu
Larix decidua
	;
Estat de conservació
	Risc mínim
UICN	42309
Taxonomia
Super-regne	Eukaryota
Regne	Plantae
Classe	Pinopsida
Ordre	Pinales
Família	Pinaceae
Gènere	Larix
Espècie	Larix decidua ; Mill., 1768
Distribució
	; Distribució del làrix europeu; Larix decidua subsp. decidua.; Larix decidua subsp. carpatica.; Larix decidua subsp. polonica.

El làrix europeu (Larix decidua) és una espècie de conífera de la família Pinaceae nadiua de les muntanyes del centre d'Europa, sobretot als Alps i als Carpats tot i que també n'hi ha poblacions disjuntes al nord de Polònia i sud de Lituània.^[1] No és un arbre autòcton dels Països Catalans, tot i que n'hi ha de plantats.^[2]

Noms comunsModifica

Larix decidua rep diversos noms comuns en català: alerç, cedre d'olor, làrix, làrix europeu, melis, pi melis, pi teia.^[3]

DescripcióModifica

L'alerç europeu és un arbre caducifoli de mida mitjana-gran, que pot arribar a mesurar 45 m d'alçada. La capçada és cònica quan és jove i es fa més ampla amb l'edat. Les fulles són aciculars de color verd clar, de 2-4 cm de llargada; cauen a la tardor i tornen a sortir a la primavera. Les pinyes són erectes, cònic-ovoides, de 2-6 cm de llargada; maduren de quatre a sis mesos després de la pol·linització.

Història naturalModifica

És un arbre molt resistent al fred (resisteix com a mínim -50 °C), i forma el límit arbori als Alps: arriba a altituds de 2.400 metres, però n'abunden més entre els 1.000 i els 2.000 m. Només creix en sòls ben drenats.

SubespèciesModifica

Es reconeixen tres varietats:^[1]

Larix decidua var. decidua — Làrix europeu o alpí. Es troba a la major part de la seva zona de distribució, amb pinyes de 2,5-6 cm i brots de color groc-beix.
Larix decidua var. polonica — Làrix polonès. Es troba a les terres baixes del nord de Polònia, amb pinyes de 2-3 cm i brots de color groc-beix molt pàl·lid, gairebé blanc.
Larix decidua var. carpatica — Làrix dels Carpats. Pròpia de la serralada dels Carpats.

UsosModifica

El làrix europeu és un arbre ornamental i es planta en jardins i parcs on el clima és adequat.

Fusta

La seva fusta és dura i duradora però també flexible, en taulons fins, i es fa servir principalment per a fer iots: en aquest cas no ha de tenir nusos i únicament es pot obtenir d'arbres vells, que han estat esporgats de joves per a treure'n les branques laterals. Els pals petits de làrix es fan servir molt per a fer tanques rústiques.

Trementina

Forneix una trementina dita de Venècia o veneciana.

BonsaiModifica

Es fa servir com a bonsai.^[4]

EcologiaModifica

Les llavors alimenten ocells, moltes erugues de lepidòpters s'alimenten de les seves fulles (Coleophoridae Coleophora sibiricella); i les pinyes alimenten la papallona Cydia illutana.

És una espècie invasora a Nova Zelanda, on va ser plantat pels serveis forestals per a lluitar contra l'erosió.