El Larrunarri, també conegut com a Txindoki, Ñañarri o fins i tot el Cervino Basc,[1] és una muntanya de la Serra d'Aralar, situada al municipi d'Amezketa, regió de Goierri, Guipúscoa, Euskal Herria.[2] Aquesta muntanya, de 1342 metres d'alçada, és una de les més altes i possiblement la més emblemàtica de la Serra d'Aralar (tot i que la més alta és el Intzako Dorrea, amb 1431 metres), i és molt popular entre els excursionistes.[1][3] Es considera una de les residències de la deessa basca Mari,[4] que té altres habitatges a altres muntanyes com Gorbeia, Anboto, Murumendi o Aketegi.[2] El nom més correcte és Larrunarri, si bé en els darrers anys el topònim Txindoki s'ha anat fent més popular, tot i que no es considera correcte perquè originalment es refereix a la cabana de pastor més propera al cim, i no pas a la muntanya.[2][4]

Infotaula de geografia físicaLarrunarri
Beasain - Txindoki.jpg
TipusMuntanya
Ubicació
ContinentEuropa
EstatEspanya
AutonomiaPaís Basc
ProvínciaGuipúscoa
LocalitzacióGuipúscoa
 43° 01′ 26″ N, 2° 05′ 13″ O / 43.023888888889°N,2.0869444444444°O / 43.023888888889; -2.0869444444444
SerraladaSerra d'Aralar
Dades i xifres
Prominència198 m
Altitud1.342 m
Modifica les dades a Wikidata

Al peu del Larrunarri s'hi troba l'ermita de Nuestra Señora de los Remedios de Larraitz. Aquest edifici, construït el segle XVIII, allotja una talla gòtica de la Verge Maria que és molt venerada pels habitants de la zona.[5] Aquesta ermita és també un dels principals punts d'accés a la muntanya.[2][1] La primera ascensió per la cresta occidental es va realitzar l'any 1951 per J.M. Peciña, J. Arrate i A.S. Basagoitia.[6]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 «Txindoki, La magia del gran coloso». El Diario Vasco, 29-12-2017.(castellà)
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 «Larrunarri». Mendikat.(castellà)
  3. «Larrunarri/Txindoki (1.342 m.)». El Correo, 14-03-2014.(castellà)
  4. 4,0 4,1 «A la sombra del Txindoki». El País, 31-07-1999.(castellà)
  5. «Ermita de Larraitz». Turismo Euskadi.(castellà)
  6. «Primera escalada del Txindoki por su cresta occidenal». Revista Pyrenaica, 1951.(castellà)