Las furias és una pel·lícula en blanc i negre de l'Argentina dirigida per Vlasta Lah sobre el seu propi guió segons l'obra teatral homònima d'Enrique Suárez de Deza que es va estrenar el 3 de novembre de 1960 i que va tenir com a protagonistes a Mecha Ortiz, Olga Zubarry, Aída Luz, Alba Mujica i Elsa Daniel.[1]

Infotaula de pel·lículaLas furias

Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióVlasta Lah Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióCatrano Catrani Modifica el valor a Wikidata
GuióVlasta Lah Modifica el valor a Wikidata
MúsicaÁstor Piazzolla Modifica el valor a Wikidata
FotografiaJulio César Lavera
MuntatgeJosé Cardella
DistribuïdorLumiton Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenArgentina Modifica el valor a Wikidata
Estrena1960 Modifica el valor a Wikidata
Durada93 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcastellà Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0144210 FilmAffinity: 954504 Letterboxd: the-furies-1960 Allmovie: v534050 TMDB.org: 456892 Modifica el valor a Wikidata

És la primera pel·lícula sonora dirigida per una dona a l'Argentina i hi apareix en alguns moments, d'esquena, Catrano Catrani, l'espòs de la directora.[2] Les dones que havien dirigit al país, en l'etapa anterior al sonor van ser María B. de Celestini a Mi derecho i Emilia Saleny a Clarita (1917) i El pañuelo de Clarita (1919).

En una enquesta de 2022 de les 100 millors pel·lícules del cinema argentí presentada en el Festival Internacional de Cinema de Mar del Plata, la pel·lícula va assolir el lloc 50.[3][4]

Sinopsi

modifica

Cinc dones (de les que no se'n diu mai el nom, sino el del seu rol, mare, esposa, amant, germana i filla) intenten doblegar a un home, fins a portar-lo a la mort.

Repartiment

modifica
 
D'esquerra a dreta: les actrius Olga Zubarry, Alba Mujica, Elsa Daniel i Aída Luz, i la directora Vlasta Lah, durant el rodatge.

Comentaris

modifica

La Prensa va dir sobre film:

« ”La directora… té un llenguatge precís i passional.” »

Per la seva part El Mundo va opinar:

« ”Ronda el melodrama… Direcció plena de seguretat, inventiva i lògica.” »

Referències

modifica
  1. Pereira, Martín Miguel; Vey, Candela «La escasez de fuentes en el caso Vlasta Lah» (en castellà). Imagofagia. Asociación Argentina de Estudios de Cine y Audiovisual [Buenos Aires], 25, 2022. ISSN: 1852-9550 [Consulta: 5 desembre 2022].
  2. VLASTA LAH: DOS PELÍCULAS DESDE LAS MUJERES, desistfilm.com
  3. «Top 100». Encuesta de cine argentino, 11-11-2022. [Consulta: 13 novembre 2022].
  4. Borrull, Mariona. «Las 20 mejores películas argentinas de la historia» (en castellà). Fotogramas. Madrid: Hearst España, 17-07-2022. [Consulta: 6 desembre 2022].

Bibliografia

modifica
  • Manrupe, Raúl; Portela, María Alejandra. Un diccionario de films argentinos (1930-1995) pág. 242. Buenos Aires, Editorial Corregidor, 2001. ISBN 950-05-0896-6. 

Enllaços externs

modifica