Las manos

pel·lícula de 2006 dirigida per Alejandro Doria

Las manos és una pel·lícula argentina-italiana dramàtica que va ser estrenada el 10 d'agost de 2006 dirigida per Alejandro Doria i protagonitzada per Jorge Marrale, Graciela Borges i Duilio Marzio. Va ser l'última pel·lícula de Doria, qui va morir en 2009. Va obtenir el Goya a la millor pel·lícula estrangera de parla hispana.[1]

Infotaula de pel·lículaLas manos
Las-manos-peli.jpg
Fitxa
DireccióAlejandro Doria Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióDaniel Viterman Ludueña
GuióAlejandro Doria i Juan Bautista Stagnaro Modifica el valor a Wikidata
MúsicaFederico Jusid Modifica el valor a Wikidata
FotografiaWilli Behnisch Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeMarcela Sáenz
Dades i xifres
País d'origenArgentina Modifica el valor a Wikidata
Estrena10 agost 2006 Modifica el valor a Wikidata
Durada119 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcastellà Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0489751 Filmaffinity: 339184 Allocine: 125940 Allmovie: v387572 Modifica el valor a Wikidata

SinopsiModifica

Pel·lícula inspirada en la vida del sacerdot Mario Pantaleo, nascut a Itàlia i portat de nen a l'Argentina, que es va dedicar als pobres i als malalts que necessitaven paraules de consol i els qui creien que amb les seves mans podia diagnosticar i sanar.[2]

RepartimentModifica

ComentarisModifica

Adolfo C. Martínez a La Nación va opinar:

« «Doria es va decidir per la senzillesa de la seva posada en escena i pel càlid àmbit que va envoltar al protagonista ….va aconseguir, a través d'una impecable direcció d'art, d'una excel·lent música i d'una notable fotografia conformar aquesta existència sempre disposada a la permanent ajuda als altres….notable labor de Jorge Marrale que compon amb enorme exactitud a aquest pare Mario de somriure bondadós i de paraules simples, i l'impecable treball de Graciela Borges, com a Perla, la dona que va secundar al sacerdot en el seu llarg pelegrinatge dins d'un micromon poblat de candor i de lluites quotidianes.»[3] »

PremisModifica

Als Premis de l'Asociación de Críticos de Cine de Argentina va guanyar el premi al millor disseny de vestuari, i estava nominada als de millor actor principal, secundari i novell, actriu principal i secundari, direcció artística, director, pel·lícula i director original.

NotesModifica

ReferènciesModifica

Enllaços externsModifica