Graciela Borges

actriu argentina

Graciela Noemí Zabala, coneguda pel seu nom artístic Graciela Borges (Dolores, 10 de juny de 1941), és una llorejada actriu argentina de cinema i televisió. Destacada pel seu talent i gran atractiu, va encarnar la bellesa argentina dels anys seixanta i la seva participació en diversos films la va convertir en l'actriu més famosa del cinema nacional d'aquesta època.

Plantilla:Infotaula personaGraciela Borges

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) Graciela Noemí Zabala Modifica el valor a Wikidata
10 juny 1941 Modifica el valor a Wikidata (83 anys)
Dolores (Argentina) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactriu, actriu de cinema Modifica el valor a Wikidata
Activitat1958 Modifica el valor a Wikidata -
Família
CònjugeJuan Manuel Bordeu Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0096559 The Movie Database: 590943 Allocine: 30902 Allmovie: p7436 63204
X: borgesgra Musicbrainz: 7cded1c2-2071-44da-beb8-01b3149e4bc8 Modifica els identificadors a Wikidata

Al llarg de la seva reeixida carrera va realitzar més de 60 films i en 2006 va ser distingida per la revista Vogue de França, en una de les seves edicions, com «la gran actriu del cinema argentí».

Vida personal

modifica

El cognom de Graciela Borges és una gentilesa de l'escriptor Jorge Luis Borges després que el pare de l'actriu li prohibís usar el propi, en iniciar la seva carrera com a tal, als 14 anys.[1][2][3]

Es va casar als 20 anys amb el corredor d'automobilisme Juan Manuel Bordeu, amb qui va tenir al seu únic fill: Juan Cruz Bordeu. Va ser parella del director de cinema Raúl de la Torre i del futbolista Marcos Gutiérrez.

En 2010, Graciela Borges va confessar que cap a 1966, quan vivia a Londres, va tenir un affaire amb el músic britànic Paul McCartney, del grup The Beatles.[4][5]

Trajectòria

modifica
 
Graciela Borges amb Palito Ortega a la pel·lícula El Rey en Londres, de 1966.

Va debutar a Una cita con la vida d'Hugo del Carril amb Gilda Lousek, saltant totes dues a la popularitat com a símbol de la nova bellesa argentina. En els seus començaments va rebre l'oferta de Carlo Ponti per a filmar en Europa, proposta que mai es va concretar.

Va ser la musa de Leopoldo Torre NilsonFin de fiesta; Piel de verano— i després de Raúl de la Torre, per als qui va protagonitzar alguns dels més importants films d'aquests realitzadors fonamentals del cinema nacional.

A més va treballar amb altres directors com Leonardo Favio, Manuel Antín, Mario Soffici, Lucas Demare, Fernando Ayala, Luis Saslavsky, Alejandro Doria, Ricardo Wullicher, Javier Torre, Lucrecia Martel, Luis Ortega, Daniel Burman i Juan José Campanella.

Va formar parella professional amb els principals actors del cinema de l'Argentina, destacant-se especialment les seves actuacions amb Lautaro Murúa i Alfredo Alcón, a més d'Alberto de Mendoza, Jorge Salcedo, Federico Luppi, Walter Vidarte, Luis Brandoni, Duilio Marzio i Rodolfo Bebán.

En televisió es va destacar a Tres destinos dirigida per María Herminia Avellaneda el 1966, Alta Comedia; la seva participació en teatre ha estat mínima recordant-la-hi en Cartas de amor, i amb Nito Artaza. És a més conductora radial.

És padrina musical i musa inspiradora del jove grup musical Graciela Borges Band, creat en 2009.

En 2011, va participar en el capítol final de la primera temporada de la telecomedia El hombre de tu vida.

Principals distincions i premis

modifica

Filmografia

modifica
 
Graciela Borges a Zafra de Lucas Demare, 1958.
 
Graciela Borges a Piel de verano de Leopoldo Torre Nilsson, 1961.
 
Graciela Borges a Circe de Manuel Antín, 1964.
 
Graciela Borges en El dependiente de Leonardo Favio, 1969.
  • 2014-present: Una mujer, Radio Nacional.

Televisió

modifica
 
Graciela Borges fotografiada per Annemarie Heinrich en 1971.

Referències

modifica
  1. Ficha de Graciela Borges Arxivat 2017-10-09 a Wayback Machine. al web Nuestros Actores (Buenos Aires).
  2. «Graciela Borges, la belleza del caos» Arxivat 2017-04-07 a Wayback Machine., 25 de febrer de 2001 al diari La Nación (Buenos Aires).
  3. «Graciela Borges: “No se qué es ser una diva”» Arxivat 2013-10-29 a Wayback Machine., 25 d'abril de 2010 al diari Pilar Regional.
  4. «¿Paul McCartney con Graciela Borges?». VOS. La Voz del Interior, 26-04-2010. [Consulta: 5 novembre 2013].
  5. «"Actuar es algo alegre y doloroso a la vez"». El País, 28-08-2016.
  6. [enllaç sense format] http://www.infobae.com/2016/04/15/1804617-homenaje-mirtha-legrand-y-graciela-borges-el-bafici/
  7. «Premios: Graciela Borges recibirá el Premio Salvador Sammaritano a su trayectoria». Arxivat de l'original el 2016-08-16. [Consulta: 18 maig 2020].

Enllaços externs

modifica