Lascia ch'io pianga
Lascia ch’io pianga és una ària per a soprano en italià composta per Georg Friedrich Händel que ha esdevingut una obra de concert popular.
| Títol original | Lascia ch'io pianga mia cruda sorte  |
|---|---|
| Forma musical | ària |
| Tonalitat | fa major |
| Compositor | Georg Friedrich Händel |
| Llengua | italià |
| Part de | Rinaldo |
 | |
Música modifica
La melodia de l'ària va ser concebuda inicialment com una sarabanda i apareix al tercer acte de l'òpera Almira (1705);[1] la partitura es pot veure a la pàgina 81 del volum 55 de Friedrich Chrysander. Dos anys després Händel va aprofitar la música a l'ària "Lascia la spina, cogli la rosa", que canta el personatge de Piacere de l'oratori "Il trionfo del tempo e del disinganno" (el qual, molt més tard, el 1737, fou revisat com "Il trionfo del tempo e della verità"). Händel encara reutilitzaria la música al segon acte de la seva òpera londinenca Rinaldo (1711), amb un nou text, el "Lascia ch'io pianga", que el personatge d'Almirena adreça al seu carceller Argante. Rinaldo va representar un gran èxit per a Händel, raó per la qual l'ària se sol associar amb aquesta òpera i es coneix principalment en la forma que té en ella. A Rinaldo l'ària està escrita en clau de fa major amb un compàs musical de 3x2 i una indicació de tempo Largo.
Text modifica
La primera versió de l'ària, la del Trionfo, és al libretto de Benedetto Pamphilj. El text en italià i català és:
Lascia la spina, |
Deixa l'espina, |
La segona i més cèlebre versió, la de Rinaldo, és al libretto de Giacomo Rossi basat en un guió proporcionat per Aaron Hill: Almirena s'adreça al rei sarraí de Jerusalem, Argante, que la manté presonera i acaba de declarar-li la seva passió a primera vista per ella.
Lascia ch'io pianga |
Deixa'm que planyi |
Notes modifica
- ↑ A continuació hi ha el text original d'Aaron Hill (del llibret annex a la primera gravació completa de Rinaldo per Jean-Claude Malgoire, publicat per la CBS el 1977):
Permit the wretched to complain
Of their unhappy fate;
The loss of liberty's a pain
That should our sights create.
When you wou'd comfort an afflicted mind,
Pity, not love, shou'd make you kind.
Referències modifica
- ↑ Dean i Knapp, 1995, p. 176-78.
Bibliografia modifica
- Dean, Winton; Knapp, J. Merrill. Handel's Operas: 1704-1726. Oxford: Oxford University Press, 1995. ISBN 978-0-198-16441-8.
