Laurent Baffie
actor francès
Laurent Baffie (Montreuil, Sena,1958), és un humorista, presentador de ràdio i televisió, autor i director de teatre i escriptor francès. Baffie (sovint només se'l refereix pel seu cognom) és conegut per les seves càmeres ocultes.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 18 abril 1958 (66 anys) Montreuil (França) |
| Activitat | |
| Camp de treball | Interpretació, teatre, direcció teatral, pel·lícula, emissió de ràdio, televisió, French prose literature (en)  i French drama (en) |
| Ocupació | actor, director de cinema, locutor de ràdio, guionista, professions liberals i similars |
| Ocupador | RTL Europa 2 Rire & Chansons (en) Europe 1 Fun Radio (en) |
| Família | |
| Fills | Benjamin Baffie (en) |
      | |
La seva obra de teatre Toc Toc (2005), sobre el trastorn obsessivocompulsiu, va ser traduïda al castellà per Julián Quintanilla el 2010 i al català per Jordi Galceran.[1] Fou un èxit de taquilla a Espanya, on estigué deu temporades (3.000 espectacles a l'escenari i un milió d'espectadors),[2] a l'Argentina durant nou anys i a Mèxic on es van representar més de 1.000 espectacles.
Filmografia
modifica- 2000: La Taule d'Alain Robak
- 2003: Les Clefs de bagnole, ell mateix.
- 1985: Panorama per matar de John Glen: un home entre la multitud a París (figuració, no acreditada)
- 1997: La Cible de Pierre Courrège: un reporter de TV12
- 2001: Sexy Boys de Stéphane Kazandjian: el cap de la caixa de so.
- 2003: Les Clefs de bagnole, de Laurent Baffie
- 2005: Iznogoud de Patrick Braoudé: un príncep (cameo)
- 2007: L'Âge des ténèbres de Denys Arcand: ell mateix
- 2012: Bref, episodi 53: "Y'a des gens qui m'énervent": ell mateix
- 2016: Le Cabanon rose de Jean-Pierre Mocky
- 2018: Neuilly sa mère, sa mère de Gabriel Julien-Laferrière: ell mateix
- 1999: Hot Dog (curtmetratge)
- 2003: Les Clefs de bagnole
- 1999: Hot Dog (curtmetratge)
- 2003: Les Clefs de bagnole
Teatre
modificaLaurent Baffie és el director de totes les seves obres.
- 2001: Sexe, Magouilles et Culture générale (també actor)
- 2005: Toc Toc, dirigida per l'autor, Théâtre du Palais-Royal.
- 2008: Un point c'est tout!, dirigida per l'autor, Théâtre du Palais-Royal.
- 2010: Laurent Baffie est un sale gosse, (realitzant una gira per França, després al Théâtre du Palais-Royal i finalment a l'Olympia).
- 2011: Les Bonobos, Théâtre du Palais-Royal.
- 2014: Sans filtre, Fontaine Theatre (també actor).
- 2016: Jacques Daniel, Théâtre de la Madeleine.
- 2018: La très Jolie Trilogie, Théâtre du Splendid .
Publicacions
modifica- Sexe, magouilles et culture générale, Albin Michel, 2002. ISBN 2226133399
- Tu l'as dit Baffie. Concentré de vannes, Le Cherche midi, coll. "El sentit de l'humor», 2005. ISBN 2749103851
- Prefaci de Le Petit Livre de merde de Matt Pagett, Chiflet i Cia., 2008.ISBN 2351640586
- Le Dictionnaire de Laurent Baffie, Éditions Kero, 2012. ISBN 2366580061
- Què és aquest embolic?, Editorial Kero, 2013. ISBN 2366580622
- 500 questions que personne ne se pose, Éditions Kero, 2014. ISBN 9782366581164
- Dictionnaire des noms propres (ou presque !), Éditions Kero, 2015. ISBN 978-2-36658-164-5
- La boîte à Baffie, Editions Marabout, 2017. ISBN 978-2501125802
- Mes petites annonces drôles, poétiques ou franchement limites, Éditions Kero, 2017. ISBN 978-2366583915
- Le Dico 2, Éditions Kero, 2019.
Referències
modifica- ↑ Toc toc[Enllaç no actiu] a teatral.net
- ↑ «Toc-toc: diez años de éxito» (en castellà). Madridiario, 13-12-2018. [Consulta: 6 juny 2021].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 «LAURENT BAFFIE» (en castellà). Sensacine. [Consulta: 6 juny 2021].