Le Boucher

pel·lícula de 1970 dirigida per Claude Chabrol

Le Boucher és una pel·lícula francoitaliana dirigida per Claude Chabrol i estrenada el 1970.

Infotaula de pel·lículaLe Boucher
Leboucher.jpg
Fitxa
DireccióClaude Chabrol
Protagonistes
ProduccióAndré Génovès, Fred Surin
GuióClaude Chabrol
MúsicaPierre Jansen; cançó de Dominique Zardi
FotografiaJean Rabier
MuntatgeJacques Gaillard
ProductoraLes Films de la Boétie
Euro International Film
DistribuïdorEuro International Film (EIA), Pathfinder Pictures
Dades i xifres
País d'origenFrança
Itàlia
Estrena1970
Durada93 min
Idioma originalfrancès
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
GènereDrama, Thriller
Temaassassí en sèrie Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióFrança Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0064106 Filmaffinity: 883606 Allocine: 4599 Rottentomatoes: m/le_boucher Allmovie: v6788 TCM: 81090 Modifica els identificadors a Wikidata

ArgumentModifica

Al petit poble de Trémolat, al Périgord, se celebra el matrimoni del professor de primària Léon Hamel amb una noia del poble. Entre els invitats de la cerimònia, la jove col·lega del professor, Hélène, que és igualment la directora del centre escolar i Paul Thomas, anomenat Popaul, el carnisser del poble.

Hélène i Paul es coneixen en el casament i simpatitzen. Sota l'encant de la jove dona, el carnisser li confia que ha fugit del seu pare violent allistant-se a l'exèrcit i ha participat en les guerres d'Indoxina i d'Algèria. Pel que fa a Hélène, d'origen parisenc, ha viscut una història d'amor amb un mal final. La jove institutriu, que considera Popaul com un amic que mobla la seva solitud, el fa participar en les activitats dels alumnes i el convida a casa seva.

La calma del poble s'esvaeix quan es descobreix el cadàver d'una noia del poble, assassinada a ganivetades. En una sortida escolar amb els seus alumnes, Hélène descobreix un altre cos de dona, que resulta ser la muller de Léon, assassinada de la mateixa manera. En el lloc del crim, descobreix un encenedor igual que el que va regalar a Popaul pel seu aniversari, el recull i calla. El comissari Grumbach, encarregat de l'assumpte, interroga Hélène sobre l'homicidi. Quan Popaul ret visita, un vespre, a Hélène, li ofereix una cigarreta perquè li encengui.

Popaul es proposa de repintar el sostre del pis de la dona, i en descobrir, tot cercant un drap per netejar una tasca de pintura, l'encenedor que Hélène ha recuperat del segon homicidi, se'l guarda a la butxaca. Quan ella torna, anuncia que ha estat comès un tercer homicidi semblant als dos primers.

Hélène descobreix que Popaul ha pres l'encenedor i comprèn que aquest ell és l'assassí de les noies. A la nit, ell la crida per parlar-li, però ell es nega a deixar-lo entrar a l'escola i, esporuguida, tanca les portes. Ell, tanmateix, hi entra armat d'un ganivet i li explica les raons dels seus homicidis. Però gira el ganivet contra si mateix i acaba a l'hospital on, després d'haver estat besat per Hélène, mor sense que els metges puguin fer res per salvar-lo. En marxar de l'hospital, Hélène s’atura en plena nit a la vora del riu, postrada per allò que ha passat i s'hi queda fins a l'alba.[1]

RepartimentModifica

Premis i nominacionsModifica

Premis
Nominacions

Al voltant de la pel·lículaModifica

« En obrir la porta de la cambra amb brusquedat, Hélène s'havia aixecat del divan en el qual descansava; però va veure el marquès i va llançar un crit de sorpresa. Estava tan canviada que calien els ulls d'un pare per reconèixer-la. El sol dels tròpics havia embellit la seva blanca figura d'un color morè, d'un color meravellós que li donava una expressió de poesia; i s’hi respirava un aire de grandària, una fermesa majestuosa, un sentiment profund pel qual l'ànima més grollera s’havia d’impressionar »

En una festa, Popaul es disfressarà de marquès i començarà un pas de ball amb Melle Hélène.

ReferènciesModifica