Le Dossier 51
Le Dossier 51 és una pel·lícula dramàtica francesa del 1978 dirigida per Michel Deville i basada en una novel·la de Gilles Perrault. Deville i Perrault van guanyar un premi César al millor guió original o adaptació. La pel·lícula es va projectar a la secció Un Certain Regard al 31è Festival Internacional de Cinema de Canes.[1]
 | |
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Michel Deville  |
| Protagonistes | François Marthouret Patrick Chesnais Jenny Clève Anna Prucnal Christophe Malavoy Claire Nadeau Claude Marcault Daniel Mesguich Didier Sauvegrain Françoise Lugagne Gérard Dessalles Isabelle Ganz Jacques Zabor Jean Dautremay Jean Martin László Szabó Liliane Gaudet Michel Aumont Michel Fortin Nathalie Juvet Pierre Semmler Philippe Rouleau René Bouloc Roger Planchon Sabine Glaser Sacha Pitoëff Stéphan Meldegg Uta Taeger
|
| Producció | Philippe Dussart |
| Guió | Michel Deville i Gilles Perrault |
| Música | Jean Schwarz (en)  |
| Fotografia | Claude Lecomte |
| Muntatge | Raymonde Guyot |
| Distribuïdor | Gaumont |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | França |
| Estrena | 21 maig 1978 |
| Durada | 108 min |
| Idioma original | francès |
| Color | en color |
| Recaptació | 2.000.000 $ |
| Descripció | |
| Basat en | Le Dossier 51 (fr) |
| Gènere | cinema de ficció criminal, cinema d'espionatge, pel·lícula basada en una obra literària i drama |
        | |
Michel Deville va veure que el guió de la pel·lícula era refusat per molts productors francesos, que li van aconsellar que abandonés el projecte. Va ser finalment Daniel Toscan du Plantier qui va acordar produir-lo a Gaumont i a les seves pel·lícules posteriors.[2]
Sinopsi modifica
Un servei d'intel·ligència francès sense nom (tot i que mai no queda clar) intenta obligar un diplomàtic francès a treballar per a ells. Els seus informes construeixen la línia principal de la pel·lícula.
El llibre s'assembla a un dossier (fitxer) que conté notes, notes, transcripcions d'escoltes telefòniques, informes de despeses i correspondència entre oficines (inclosos els detalls administratius, fins i tot alguns esborranys) escrits en diversos estils personals. Tots els departaments de l'organització estan identificats per un déu grec o romà: Júpiter, Mercuri, Esculapi, Mart, etc. Els objectius de les seves investigacions tenen el nom substituït per números: 51 per a l'objectiu, 52 per a la seva dona, etc., deshumanitzant encara més el procediment.
Repartiment modifica
- Françoise Béliard - Sylvie Mouriat
- Patrick Chesnais - Hadès
- Jenny Clève - Agent 747
- Jean Dautremay - Esculapi 3
- Gérard Dessalles - Brauchite
- Jean-Michel Dupuis - Agent Hécate 8446
- Sabine Glaser - Paméla
- Nathalie Juvet - Marguerite Marie
- Françoise Lugagne - Madame Auphal
- Christophe Malavoy - Agent 8956
- Claude Marcault - Liliane Auphal / 52
- François Marthouret - Dominique Auphal / 51
- Jean Martin - Vénus
- Claire Nadeau - The 9000 Friend
- Michel Aumont - Veu de Mart
Premis modifica
- Prix Méliès 1978
- César al millor guió original o adaptació 1979: Gilles Perrault
- César al millor muntatge 1979 : Raymonde Guyot
- Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià 1978: Conquilla de Plata a la millor direcció[3]
Referències modifica
- ↑ «Festival de Cannes: Dossier 51». festival-cannes.com. [Consulta: 23 maig 2009].
- ↑ Romain Le Vern «MICHEL DEVILLE : « Personne ne voyait Miou-Miou lire Baudelaire »». Chaos Reigns, 04-01-2016. Arxivat de l'original el 2017-09-21 [Consulta: 1r setembre 2020]. Arxivat 2017-09-21 a Wayback Machine.
- ↑ Premis del 1978 al web del Festival de Sant Sebastià