Leandre Ardèvol i Sardà
Leandre Ardèvol i Sardà (Reus, 1809 – 1873) fou un enginyer mecànic reusenc, fill de Jaume Ardèvol i Cabrer.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1809  Reus (Baix Camp) |
| Mort | 1873 (63/64 anys) Reus (Baix Camp) |
| Activitat | |
| Ocupació | empresari, metge, enginyer |
| Membre de | |
| Família | |
| Pare | Jaume Josep Ardèvol i Cabrer |
Biografia
modificaDe petit era més aviat malaltís, i el seu pare l'envià a passar un temps a Andalusia. Tornat a Reus, el 1823, als onze anys, va seguir la sort del seu pare a l'exili i refugiar-se a Gibraltar, on va aprendre l'anglès. Van anar a França on el jove va estudiar medicina i ingressà a l'Escola de Mines.[1] Va tornar a Barcelona el 1834 i es va establir a la ciutat comtal, on gràcies als seus coneixements de mecànica va ser sotsdirector de la Fàbrica Bonaplata i, quan aquesta va ser cremada, treballà com a directiu a la foneria de Valentí Esparó. Va participar activament en el muntatge i funcionament de la primera màquina de vapor que hi va haver a l'estat espanyol. Quan es van fusionar "Valentín Esparó y Consocios" amb "Tous, Ascacíbar i Compañía", va sorgir la famosa empresa la Maquinista Terrestre y Marítima, i en va ser un dels tres directors.[2] Va ser membre de la Societat Econòmica d'Amics del País i de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona. Va escriure diversos articles sobre mecànica.[1]
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 Vilaseca, Salvador. Informació sanitària sobre el port de Salou. Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1976, p. 81-82. ISBN 8440014678.
- ↑ Olesti Trilles, Josep. Diccionari biogràfic de reusencs. Reus: l'Ajuntament, 1991, p. 58-59.